Àngels i dimonis

L'Emer­gent, el fes­ti­val d'arts escèniques del Gironès, va començar dijous a Vila­bla­reix, com a pri­mera de les sis eta­pes que aquesta mos­tra iti­ne­rant porta a terme per altres tan­tes loca­li­tats de la comarca. La plaça del Perelló es va omplir d'un públic molt hete­ro­geni, des de nens que seien al terra en pri­mera fila fins a gent gran que pre­nia la fresca i, de pas­sada, es posava al dia en noves experiències escèniques, algu­nes més emer­gents, altres més con­so­li­da­des. La vet­llada va començar pun­tu­al­ment a dos quarts de deu del ves­pre, amb l'actu­ació del grup Earth Angels, que tal com va dir algú, feien honor al seu nom amb le seves har­mo­nies vocals. A con­ti­nu­ació, va haver-hi sessió poe­ti­co­mu­si­cal amb Jordi For­nos, per obrir pas, tot seguit, a la dansa ori­en­tal de Jeli­lla, de la com­pa­nyia Muni­que Neith. Un dels grans encerts de l'Emer­gent és que sem­pre hi ha dos esce­na­ris, que per­me­ten can­vis molt àgils entre actu­ació i actu­ació.

4t 1a, un grup de folk-pop que toca habi­tu­al­ment en ter­ras­ses i domi­ci­lis par­ti­cu­lars, va ser gai­rebé una intro­ducció balsàmica per allò que vin­dria després: l'humo­rista valencià Xavi Cas­ti­llo, autèntic ter­ror del PP i de l'Església, que va fer un bon tast del seu sar­casme cor­ro­siu i vol­gu­da­ment gro­ller. Sal­vatge! Les seves imi­ta­ci­ons dels dos últims papes i de l'alcal­dessa de València, Rita Bar­berá –amb presència impo­nent de mons­tre de pel·lícula japo­nesa de sèrie Z– gai­rebé van tren­car mandíbules de tant de riure. La nit es va tan­car amb un con­sa­grat, Mazoni, en for­mació de trio i amb un reper­tori de cançons impe­ca­bles. Com es tra­dició de l'Emer­gent, el fotògraf David Julià va fer un resum final de la vet­llada en pan­ta­lla gran, amb el públic com a pro­ta­go­nista. L'Emer­gent con­ti­nua avui a Sant Gre­gori i demà, a Camp­llong: la millor alter­na­tiva al fut­bol.