Una identitat desdoblada

El 2014, Antoine Bar­raud va diri­gir Le dos rouge, en què un cine­asta vol rea­lit­zar una pel·lícula sobre la repre­sen­tació de la mons­tru­o­si­tat en la pin­tura. A Made­leine Collins , la pro­ta­go­nista, inter­pre­tada amb inten­si­tat per una gran Vir­gi­nie Efira, arriba a dir d’ella mateixa que s’ha con­ver­tit en un mons­tre. Això suc­ce­eix quan se li des­munta la seva doble vida, con­fi­gu­rada d’una part amb la seva benes­tant família fran­cesa (el seu marit és un direc­tor d’orques­tra i tenen dos fills) i, de l’altra, amb una família més modesta, amb un home encar­nat per Quim Gutiérrez i una nena, resi­dent en una loca­li­tat suïssa.

La difi­cul­tat de com­pa­ti­bi­lit­zar les dues famílies, els dos mons, va pro­vo­cant-li una ansi­e­tat que reper­cu­teix en la seva feina com a tra­duc­tora i intèrpret. El males­tar del per­so­natge (de manera sig­ni­fi­ca­tiva, usa dos noms i a vega­des es con­fon) crea una inqui­e­tud en l’espec­ta­dor, que pot intuir que no es tracta d’un sim­ple cas de bigàmia en què cada família des­co­neix l’existència de l’altra. De fet, hi pal­pita una història de fan­tas­mes o d’una pos­sessió, que du a la men­tida i a la repre­sen­tació, com en el cas de qui encarna la Made­leine de Ver­tigo d’Alfred Hitch­cock, però és sen­tida real­ment per una dona amb una iden­ti­tat des­do­blada i en crisi. En tot cas, pot­ser els “mons­tres” són els homes: un no sem­bla ado­nar-se de res, perquè només pensa en la seva car­rera, i l’altre l’usa com a subs­ti­tuta fins que no ho suporta. Tan­ma­teix, el film, que pot intri­gar men­tre des­con­certa, decau a mesura que revela els secrets, apunta una expli­cació psi­cològica i cau en un cert efec­tisme quan es con­ver­teix en una mena de thri­ller psicòtic.