Llibres

Amb l’olla al foc

L’Any Teresa Pàmies culmina amb l’edició d’una tria d’una trentena de cartes familiars i professionals en el volum ‘M’agrada escriure. M’agrada rabiosament’

En una de les car­tes que va escriure a Rafael Tasis (pro­ba­ble­ment la pri­mera que li envi­ava), el 8 de maig de 1964, Teresa Pàmies (1919-2012) li agraïa l’atenció que havia pres­tat a la novel·la que aca­bava de pre­sen­tar, sense èxit, al premi Ruyra, La xiqueta de Bala­guer, i apro­fi­tava per dis­cul­par-se pels errors gra­ma­ti­cals que pogués con­te­nir, con­si­de­rant que feia vint anys que vivia a l’exili, amb la llen­gua oxi­dada, i que la seva vocació literària havia d’obrir-se pas enmig de reque­ri­ments bas­tant més pro­saics: “M’agrada escriure. M’agrada rabi­o­sa­ment. No dis­poso de gaire temps i he de fer-ho, com aquell que diu, men­tre es couen les mon­ge­tes.” Aquest frag­ment, la pri­mera part del qual ha ser­vit per titu­lar el recull de car­tes amb què la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes ha clau­su­rat l’Any Teresa Pàmies, ha estat citat com una demos­tració de per­se­ve­rança domèstica, i el cas és que pro­ba­ble­ment revela alguna cosa força menys gra­ti­fi­cant: que escriure men­tre tens una olla al foc té efec­tes no ben bé nutri­tius sobre l’escrip­tura, per més que ser­veixi per ali­men­tar amb certa decència la família. És una de les poques vega­des que, en la tren­tena de car­tes que aplega el lli­bret, data­des entre el 1938 i el 2002, Teresa Pàmies posa de mani­fest aquest diguem-ne per­ju­dici, i forma part del seu bon caràcter que de tota manera l’apuntés amb humor.

Però si hi ha alguna lliçó que sobre­surt d’aquesta tria epis­to­lar, edi­tada per Mont­ser­rat Bacardí en estreta col·labo­ració amb Sergi Pàmies, fill de l’escrip­tora, no és pas cap pro­clama femi­nista, sinó la for­ta­lesa amb què una dona exi­li­ada, amb qua­tre fills i els amics dis­per­sats va sos­te­nir la seva vocació i els vin­cles amb la cul­tura estron­cada per escriure una cin­quan­tena de lli­bres, milers d’arti­cles i cen­te­nars de car­tes sense dei­xar de defen­sar les mon­ge­tes, que en les lle­tres adreçades als seus edi­tors equi­val a fer valer uns drets con­trac­tu­als que no sem­pre li res­pec­ta­ven, però també a pro­te­gir el com­promís de la seva obra amb una època i un país molt con­crets, com quan el 1966 declara, també a Tasis, que pre­fe­reix que Dona de pres con­tinuï inèdita (no veu­ria la llum fins al cap de deu anys) abans que edi­tar-la a l’exili, perquè “ho con­si­de­ra­ria una recu­lada més en aquests vint-i-cinc anys de recu­la­des”, i al cap­da­vall, afe­geix, “jo penso en català, sofreixo en català i dis­fruto en català”. També cui­nava cata­la­na­ment.

Entre els cor­res­pon­sals del lli­bre, a banda de Mau­rici Ser­ra­hima, Rosa Leve­roni, Vicenç Riera Llorca, Xavier Ben­gue­rel o Tomàs Garcés, des­ta­quen, per la cali­desa dels con­sells que els dona, els seus fills, Tomàs, fruit del seu pri­mer matri­moni amb Fèlix Bar­riga (amb el seu germà, Pau, va ser enviat de petit a la ciu­tat russa d’Ivànovo, durant la guerra), i Sergi, nas­cut, com Antoni, de la relació amb el diri­gent comu­nista Gre­go­rio López Rai­mundo, en “Greg”. Exem­ple del seu “tarannà carismàtic però edu­cat”, com diu el fill petit en el pròleg, les car­tes reco­lli­des per­me­ten des­co­brir també una autora “agraïda amb els escrip­tors, crítics i lec­tors que la van aju­dar” en la distància, com el mateix Tasis, o Riera Llorça, a qui el 1975 agra­eix les apre­ci­a­ci­ons que li fa sobre cer­tes notes d’exili inclo­ses als seus lli­bres, acla­rint de tota manera que no pretén pas pas­sar per his­to­ri­a­dora: “En els meus lli­bres, si t’hi has fixat, hi ha fan­ta­sia, és una manera de recor­dar molt sub­jec­tiva, i això explica cer­tes impre­ci­si­ons.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia