"L'espanyol és l'única llengua materna que no es pot aprendre a l'escola"

El vice­di­rec­tor de la Reial Acadèmia Espa­nyola, Gre­go­rio Sal­va­dor, ha cri­ti­cat que als ter­ri­to­ris amb llen­gua pròpia "no es pugui apren­dre l'espa­nyol en les esco­les", i ha dit que aquesta situ­ació "és més greu" que la impo­sició que va haver durant el fran­quisme de l'ense­nya­ment exclu­siu en espa­nyol.

"Impo­sar, com es va fer en la dic­ta­dura, una llen­gua que par­len 400 mili­ons de per­so­nes, és menys greu per a les vícti­mes de l'atro­pe­lla­ment que impo­sar-los, com es fa ara, una llen­gua d'un milió i mig o de tres mili­ons de par­lants", ha dit Sal­va­dor en pre­sen­tar el seu lli­bre Notícias del Reino de Cer­van­tes. Usos y abu­sos del español actual, acom­pa­nyat per l'escrip­tor i acadèmic Arturo Pérez-Reverte.

Encara que Sal­va­dor ha inten­tat donar-li al lli­bre un to més lingüístic que polític, en el pri­mer arti­cle, "El Reino de Cer­van­tes" (l'expressió és d'Uslar Pie­tri), al·ludeix ja a "les polítiques dis­cri­mi­natòries" que patei­xen els cas­te­lla­no­par­lants "en deter­mi­na­des comu­ni­tats autònomes" i afirma que Espa­nya "és l'únic lloc del món on la llen­gua està per­dent usu­a­ris i on als seus par­lants se'ls pot negar la pos­si­bi­li­tat d'edu­car-se en ella".

Aquest fet va ser qua­li­fi­cat de "molt greu" per Sal­va­dor (Cúllar, Gra­nada, 1927), per a qui "sem­bla men­tida que no s'hi posi remei a aquesta situ­ació, perquè és un atemp­tat con­tra els drets humans".

Segons la seva opinió, impo­sar l'ense­nya­ment de les llengües coo­fi­ci­als als quals no les tenen com idi­oma matern seria "tor­nar als temps pas­sats i a la situ­ació que tant es va cri­ti­car del fran­quisme, amb molta raó, que era l'ense­nya­ment exclu­siu en la llen­gua comuna".

"Però si per esme­nar aquest abús de la dic­ta­dura el que es fa és el con­trari, s'està fent alguna cosa molt més lamen­ta­ble perquè, en defi­ni­tiva, les llengües no són iguals; ser­vei­xen fona­men­tal­ment per comu­ni­car-se, i no és el mateix una que per­met fer-ho amb tres mili­ons de per­so­nes que una altra que ser­veix per par­lar amb qua­tre-cents mili­ons", ha insis­tit Sal­va­dor.

Pérez-Reverte com­par­teix ple­na­ment aques­tes idees, així com una altra de les que defensa Sal­va­dor en el seu lli­bre: que l'espa­nyol "no és una llen­gua naci­o­na­lista, perquè no és una senya d'iden­ti­tat per a ningú; és plu­ri­na­ci­o­nal i mul­ti­lingüe". I és, "a pesar del que diuen els estúpids i els mani­pu­la­dors, una llen­gua gene­rosa, oberta, on cap tot el món i on qual­se­vol vari­ant docu­men­tada amb rigor és incor­po­rada", ha asse­gu­rat l'autor de El capi­tan Ala­triste.