Patrimoni

Art a la ciutat dels morts

Els tràmits finals per declarar BCIN el cementiri modernista de Lloret de Mar avancen amb la redacció de l’informe de la Generalitat

L’Ajuntament defensa elevar el grau de protecció davant la seva gran vàlua

S’inspira en una gran ciutat vuitcentista amb carrers

La decla­ració del cemen­tiri moder­nista i indià de Llo­ret de Mar com a bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal (BCIN) està pràcti­ca­ment en la recta final, un cop la direcció gene­ral de Patri­moni de la Gene­ra­li­tat va adju­di­car a l’equip d’arqui­tec­tes Fortià la redacció de l’informe que ha de defen­sar aquesta petició. Aquest cemen­tiri és una de les mos­tres més sig­ni­fi­ca­ti­ves de l’art fune­rari català d’aquest període. La Gene­ra­li­tat va esti­mar la sol·lici­tud de l’Ajun­ta­ment, el gener del 2021. Anna Fuen­tes, direc­tora de Patri­moni Cul­tu­ral de l’Ajun­ta­ment, des­taca que aquest informe ha de demos­trar els cri­te­ris que han de per­me­tre a Patri­moni fer aquesta decla­ració de pro­tecció. Els redac­tors s’han coor­di­nat amb l’espe­ci­a­lista artístic esco­llit per l’Ajun­ta­ment, Rosa Alcoy, catedràtica d’art de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UB).

Un gran tre­sor

Fuen­tes remarca la importància d’ele­var el grau de pro­tecció arran de les mos­tres més sig­ni­fi­ca­ti­ves de l’art fune­rari català de prin­ci­pis del segle XX, ins­cri­tes majo­ritària­ment en els cor­rents moder­nis­tes de l’època. “En els hipo­geus i pan­te­ons del cemen­tiri llo­re­tenc –des­taca Fuen­tes– van par­ti­ci­par arqui­tec­tes i escul­tors de renom i de gran qua­li­tat, com ara Josep Puig i Cada­falch, Vicenç Arti­gas, Antoni Gallissà, Bona­ven­tura Conill o Ismael Smith, entre d’altres”, tot afe­gint-hi que: “A més, aquest con­junt de veri­ta­bles obres d’art gua­nya encara més valor si tenim en compte que cada ele­ment està situat a l’indret i a l’entorn fune­rari per al qual fou pen­sat i creat.” El ter­reny esco­llit per a la cons­trucció del nou cemen­tiri va ser el situat al lloc ano­me­nat Mas d’en Bot, al cos­tat del camí rural que con­du­eix a l’Ermita de Sant Quirze i que per­ta­nyia a Sal­va­dor Bianchi. Aquesta decisió fou presa el dia 11 de desem­bre del 1891.

El retorn dels indi­ans, i segons Fuen­tes, va com­por­tar la cons­trucció de grans i pre­ci­o­sos palaus d’estil moder­nista, que havien de ser­vir d’apa­ra­dor. Però aquests indi­ans, igual que les per­so­nes del país que feien nego­cis amb ells, volien refer­mar la seva posició social amb la cons­trucció de pan­te­ons i hipo­geus.

Riquesa indi­ana

La solució de crear, quant a estruc­tura, el que es va defi­nir com una ciu­tat dedi­cada als morts, amb els seus car­rers, per­me­tia que aquesta riquesa artística es mani­festés en tota la seva ple­ni­tud. La con­fi­gu­ració del cemen­tiri està for­mada per grans obres, ja des de l’entrada (1899-1901, amb una porta de ferro i pro­fu­sa­ment deco­rada, obra del ser­ra­ller Lluís Grau; la cape­lla (1899), de con­fi­gu­ració eclèctica amb esque­mes d’un bar­roc popu­lar sota la domi­nant de la sen­zi­llesa; la por­te­ria (1899), un edi­fici de ser­veis on hi havia des­pat­xos, una sala d’autòpsies i un dipòsit de cadàvers; el cemen­tiri civil, fruit de les deman­des d’alguns llo­re­tencs que no desit­ja­ven ser enter­rats en un recinte catòlic i, final­ment, els hipo­geus de pri­mera, segona i ter­cera, 31 entre tots dos, i els 14 pan­te­ons.

LA DATA

1901
Es va inaugurar
el cementiri modernista i indià de Lloret.

Un espai que havia de reflectir una jerarquia social

El cementiri de Lloret de Mar fou projectat pel mestre d’obres Joaquim Artau a l’extraradi de la població, es va començar a construir l’any 1896 i fou inaugurat el 1901. L’obra va ser impulsada per un sector de població enriquit i les famílies a les quals pertanyien estaven tot sovint relacionades amb les Amèriques i el comerç d’ultramar.

S’estructura a partir d’un passeig central, que va des de l’entrada fins a la capella, a banda i banda del qual se situen els hipogeus i panteons de més categoria. Al costat esquerre d’aquest passeig, l’espai es distribueix en dos carrers perpendiculars que es creuen al centre, i tres carrers perimetrals.

En aquest sector trobem la resta d’hipogeus de primera classe –just a l’esquerra de l’entrada– i quasi tots els de segona i tercera. A la dreta del passeig s’estén la part més moderna del cementiri i, a l’extrem, el sector destinat a les inhumacions civils i als no batejats.

Per a la distribució dels espais, Artau reinterpreta les tendències urbanístiques pròpies de les grans ciutats vuitcentistes a l’interior de la ciutat dels morts: avingudes, passejos, placetes, illes de cases. Tot l’espai del cementiri està organitzat per unes pautes de jerarquia social.

A l’avinguda principal descobrim els sepulcres dels comitents privats, els indians. A la part dreta i esquerra de l’avinguda principal, s’hi distribueixen els hipogeus de segona i els de tercera categoria. Allunyat d’aquesta zona, hi ha un espai destinat a les inhumacions civils i una altra per als no batejats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia