Cap a la normalitat
La Mostra d’Igualada obre els festivals de primavera a Catalunya i procura, dos anys després, accedir a un format similar al prepandèmic, potenciant que tot sigui presencial
Ramon Giné va inaugurar la seva direcció artística en la Mostra d’Igualada , el 2020, havent d’anul·lar el primer cartell perquè la població de l’Anoia va quedar confinada a casa per la covid. L’any passat van buscar una fórmula hibrida, entre virtual i presencial. Ara, per fi, aspiren a la normalitat. Per exemple, hi torna a haver llotja professional presencial al Museu de la Pell. Es programaran 103 funcions de 47 espectacles des d’avui fins diumenge.
Pràcticament, l’única diferència respecte a les edicions prepandèmiques (a part de l’obligació de les mascaretes en espais tancats, evidentment) és que les accions de carrer es faran amb aforaments acotats. Aquesta prova, que ja s’ha dut a la pràctica en la darrera edició de Fira Tàrrega, limita el nombre d’espectadors, però, a canvi, garanteix una visibilitat molt millor, segons explica Giné. Tampoc es repetiran aquest any els acolliments d’artistes en domicilis particulars. Aquesta és una fórmula que van posar en pràctica, fa uns anys, per resoldre la falta de places hoteleres a la ciutat. L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, confia que aquest mes de juny s’obri un alberg, coincidint amb el camí Ignasià, de 55 places que resoldrà parcialment aquesta demanda puntual per a les pròximes edicions de la Mostra.
Hi haurà uns 700 programadors (la majoria, procedents de les associacions de la Xarxa i Rialles, que contracten la programació de la temporada vinent arreu de Catalunya). També hi ha presència internacional, com ara una delegació italiana. Perquè, com reivindicava fa uns dies l’actriu Txell Botey en l’entrega dels premis de la crítica per a la categoria de teatre familiar, tot i el desconeixement generalitzat del sector cultural respecte al teatre familiar, al final aquestes companyies són de les que més giren tant a Catalunya com a l’Estat espanyol i a l’escena internacional.
Entre els 47 títols previstos, 10 espectacles són estrenes absolutes. Hi ajuda que la mostra s’hagi implicat en la producció d’algunes peces com ara La Imperfecta, en què Sol Picó temptegi la direcció per a un espectacle familiar i La Baldufa debuti en la dansa: Imperfect. També Marie de Jongh (Ama) o el Projecte Olympus de l’Agrupación Sr. Serrano (Demeter i Amazones) reben aquest impuls. De les 126 propostes rebudes, les línies més demanades han estat la de noves dramatúrgies (37%), per a públic jove (30%) i propostes de gran format (30%). Entre les propostes, dos instal·lacions (Secrets i La caixeta ja es van veure en edicions de Tàrrega anteriors, però s’estrena el Bulb-me de Mucab Dansa, que també té format coreogràfic.
La Mostra d’Igualada té un pressupost de 442.000 euros. És el mercat estratègic que l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) va propiciar el 2006 ajuntant les presenntacions que es feien separadament per a membres de Rialles i de la Xarxa (sovint coincidint en el mateix cap de setmana). La llotja propiciarà trobades professionals dijous i divendres (no es programa al migdia) a la llotja. Des de fa anys, els diferents mercats estratègics sumen complicitats per donar suport a produccions que transversalitzen mercats.
Que els joves s’expressin
La Mostra d’Igualada d’enguany vol atendre què diuen els joves. Posar-los en una taula i que conversin. I que programadors, exhibidors i professors d’escola es limitin a escoltar. Només, cap al final, es donarà epsai que confrontin idees amb els joves. És una de les fórmules perquè la Mostra integri bé les demandes noves i sigui un espai a pensar en comú. Una altra discussió és com recomanar obres sense fer-ho en funció de franges d’edat tancades.
