Llibres

Mares invisibles

Tres dones amb unes maternitats no reconegudes protagonitzen ‘Les altres mares’, de Laia Aguilar

“He intentat que en tot moment hi hagués molta tendresa”, afirma Aguilar

L’Emma, a prop de la qua­ran­tena, està emba­ras­sada de vuit mesos, a punt de ser mare mono­pa­ren­tal, quan el fill mor de cop. Ho tenia tot pre­pa­rat: el nom (Max), l’habi­tació del nen, la roba, les jogui­nes... i totes les il·lusi­ons. La Jha­net ha estat cri­ada per l’àvia a Bolívia perquè la mare va emi­grar a Europa per tre­ba­llar en el ser­vei domèstic. Té quinze anys i deci­deix viat­jar a Bar­ce­lona per veure la mare que tant neces­sita i que pràcti­ca­ment no coneix, però es tro­barà una per­sona vella, pobra i can­sada amb qui no s’iden­ti­fica. La Natalka és ucraïnesa i inse­gura, i se sent molt des­pro­te­gida sense fami­li­ars pro­pers. Viu atra­pada en una relació abu­siva amb un home vio­lent que la pres­si­ona perquè faci de ven­tre de llo­guer sense que ella n’esti­gui con­vençuda. Ho fa i la pare­lla irlan­desa que l’ha con­trac­tat rebutja el futur fill perquè té síndrome de Down. Ella viatja a Bar­ce­lona, a casa d’una tieta, per deci­dir què fa amb la seva vida.

Aques­tes són les tres dones pro­ta­go­nis­tes de Les altres mares (Columna), la cin­quena novel·la de Laia Agui­lar. Tres històries que al final coin­ci­di­ran en una sola trama amb un final espe­rançador.

L’edi­tora Glòria Gasch comenta la pro­gressió d’Agui­lar, que, venint del món del guió, va debu­tar en novel·la el 2016 gua­nyant el premi Car­le­many amb Wolf­gang. També va publi­car una con­ti­nu­ació d’aquesta obra i Juno, totes tres juve­nils, abans de gua­nyar el premi Josep Pla del 2020 amb Pluja d’estels. “Tot i ser un any maleït, se’n van ven­dre 15.000 exem­plars i va fun­ci­o­nar molt bé pel boca-ore­lla, com sem­pre ha pas­sat amb les seves obres.” “La Laia sem­pre ens emo­ci­ona i ens sac­seja, amb una prosa trans­pa­rent, visual i alhora inti­mista”, afe­geix Gasch, abans de dir que han fet un tiratge de 20.000 exem­plars.

Laia Agui­lar fa uns anys que ha dei­xat el món del guió per dedi­car-se a la novel·la i a donar clas­ses d’escrip­tura. Defi­neix aquesta novel·la com de “mater­ni­tats no reco­ne­gu­des”. “Vull pen­sar que no he expli­cat una història per a dones, que és per a tot­hom”, afirma.

“La pri­mera història, la de l’Emma, la vaig començar a escriure fa anys, abans de Pluja d’estels, i par­teix del cas real d’una molt bona amiga meva”, però se li feia fei­xuga, li fal­tava alguna cosa: les altres dues històries, basa­des en fets reals, tot i que amb molta ficció. Amb la història de l’Emma, Agui­lar vol mos­trar com la soci­e­tat imposa silenci. “No es deixa fer de manera natu­ral el dol peri­na­tal, l’entorn reco­mana l’oblit, i la mare no vol obli­dar el seu fill.”

En el cas de la mare i la filla boli­vi­a­nes hi ha un tema afe­git que és millor no comen­tar, però l’autora mos­tra un con­flicte d’emo­ci­ons cre­ua­des. I en el cas de la jove ucraïnesa, “avui, malau­ra­da­ment, d’actu­a­li­tat”, ha vol­gut denun­ciar “la bes­ti­esa dels con­trac­tes que esti­pu­len que els pares poden renun­ciar a la cri­a­tura si té una tara”, afe­git al fet dels pos­si­bles vin­cles emo­ci­o­nals que la mare de llo­guer pot esta­blir amb el nadó, tot i que genètica­ment no com­par­tei­xin res.

“He vol­gut fer un home­natge a aques­tes mares invi­si­bi­lit­za­des”, afirma Laia Agui­lar, que també parla “molt de les desi­gual­tats entre rics i pobres”.

Sobre l’estil, Agui­lar ho té clar. “M’agrada ten­dir a l’ora­li­tat, sense obli­gar-me a ser política­ment cor­recta; que la meva nar­ra­tiva sigui molt visual és influència de quan era guio­nista.” “He inten­tat que en tot moment hi hagués molta ten­dresa”, afe­geix, abans de reci­tar els ver­sos d’Esteve Plan­tada que obren el lli­bre: “No exis­teix més desig / que el blau, tan pur, / de no haver-te tin­gut.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia