Com desemparar un poeta

Vicent Andrés Estellés ja no té qui el vet­lli. És un dir, perquè per for­tuna el millor poeta valencià de tots els temps, després d’Ausiàs March, con­ti­nua tenint lec­tors devots de la feli­ci­tat que irra­dia la seva obra, feli­ci­tat de llen­gua, de música i d’imat­ge­ria. Però per la banda que depèn de les ins­ti­tu­ci­ons, ha aca­bat dei­xat de la mà de déu. Els únics que es van ale­grar, almenys públi­ca­ment, de l’acord del ple pel qual, dijous pas­sat, l’Ajun­ta­ment de Bur­jas­sot (l’Horta) donava de baixa la Fun­dació Vicent Andrés Estellés per un ridícul “dese­qui­li­bri finan­cer” de vui­tanta euros van ser els d’Acció Naci­o­na­lista Valen­ci­ana, que aquest cap de set­mana aplau­dien la decisió muni­ci­pal de “dei­xar caure” un espai con­sa­grat a un “pan­ca­ta­la­nista”. Per a qui no ho sàpiga, en la nomen­cla­tura bla­vera això equi­val a “traïdor”.

La veri­tat és que l’Ajun­ta­ment de Bur­jas­sot, de majo­ria soci­a­lista, com també ho era fa quinze anys quan va con­si­de­rar per­ti­nent i joiós crear un orga­nisme que asse­gurés la memòria del poeta, no s’ha limi­tat a “dei­xar-lo caure”, sinó que ha inter­vin­gut acti­va­ment en la seva cai­guda, decla­rant-ne l’extinció i la baixa regis­tral (diguéssim el cop de gràcia, sense ni tan sols infor­mar-ne els fami­li­ars ni el patro­nat), i des­em­pa­rant-lo de manera tenaç i sos­tin­guda perquè en quinze anys no se li cone­gui més vida que haver empa­que­tat la bibli­o­teca d’Estellés en un magat­zem, inclo­ent-hi els manus­crits, i haver dis­se­nyat una ruta amb codi QR pels esce­na­ris de la seva poe­sia. Així no sobre­viu ni el par­dal de la Heidi.

L’argu­ment que ha fet ser­vir la cor­po­ració per defen­sar-se de les crítiques que li han plo­gut del món cul­tu­ral és que la mesura ha estat adop­tada en res­posta a un reque­ri­ment d’Hisenda, que com­mi­nava l’Ajun­ta­ment de Bur­jas­sot, el poble natal d’Estellés, a regu­la­rit­zar la seva situ­ació d’acord amb una llei del PP del 2016 o, en cas con­trari, decla­ra­ria dis­solta la fun­dació. El fet és que el mateix reque­ri­ment faci­li­tava els meca­nis­mes que hau­rien impe­dit arri­bar a la liqui­dació de l’enti­tat, encara que només fos amb un recurs que avalés la rellevància de l’escrip­tor, però la inacció muni­ci­pal va reve­lar un interès nul per posar els comp­tes i la gestió al dia, segons ha denun­ciat l’asso­ci­ació cul­tu­ral Ca Bas­sot, que vet­lla per la memòria d’Estellés i que ahir mateix anun­ci­ava, mal­grat el desànim, la cele­bració, el pròxim 17 de setem­bre, de la XIII Nit Estellés, una tro­bada popu­lar amb sopar i música per con­ti­nuar cele­brant la seva poe­sia. El cas és que, amb tant d’enre­nou, ha aca­bat inter­ve­nint la con­se­llera d’Edu­cació, Cul­tura i Esports de la Gene­ra­li­tat valen­ci­ana, Raquel Tama­rit, que ahir decla­rava que “el lle­gat lite­rari d’un dels nos­tres poe­tes més impor­tants no es mereix cap tipus de menys­preu” i anun­ci­ava, a través del por­tal Vilaweb, que s’havia posat en con­tacte amb els fami­li­ars d’Estellés ofe­rint-se a bus­car solu­ci­ons. En la seva carta, la con­se­llera es posa a dis­po­sició dels hereus del poeta, per mitjà del secre­tari de Cul­tura, Ximo Camps, per reu­nir-s’hi i abor­dar alter­na­ti­ves i “fins i tot, si esde­vin­guera pos­si­ble, solu­ci­ons per a rever­tir aquesta des­a­for­tu­nada decisió”.

Caldrà veure si són a temps de repa­rar un tort que ha cau­sat un males­tar pro­fund en els hereus d’Estellés, des­con­cer­tats per la dei­xa­desa amb què s’ha dei­xat ago­nit­zar i morir la ins­ti­tució que havia d’asse­gu­rar la vigència i difusió de l’obra del poeta, i sobre­tot, pel secre­tisme amb què es va acor­dar dis­sol­dre-la sense ni tan sols infor­mar-ne prèvia­ment el patro­nat, del qual la família forma part. Encara que només fos per sal­var-se de l’espantós ridícul de com­me­mo­rar, el 2024, el cen­te­nari d’Estellés sobre les cen­dres de la fun­dació, pot­ser els polítics posa­ran una mica d’interès a repa­rar el nyap que han comès, no gaire dife­rent dels atemp­tats que any rere any ha de supor­tar la ino­fen­siva estàtua del poeta a la plaça de Bur­jas­sot.