Mirador
El castell de la princesa
“Els artistes actualment a Catalunya ho tenim complicat, per això la proposta d’exposar al Castell de Vila-seca va ser una bona notícia, tant que quan el vaig visitar per primer cop per estudiar l’espai em vaig sentir com una princesa en el seu castell”, explica Mayte Vieta (Blanes, 1971), que des del dia 8 exposa un univers fotogràfic aplegat sota el títol de Cosmos. Mirar en la foscor de les estrelles, que representa un canvi en la mirada de l’artista que, sense perdre el seu característic caràcter introspectiu, alça els seus ulls i tracta de buscar les respostes a les seves preguntes de sempre tot mirant cap a l’univers.
Aquesta exposició ha estat comissariada per Natàlia Chocarro, gran coneixedora de l’obra i dels anhels artístics de Vieta, i forma part del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Vila-seca i la Fundació Vila Casas, pel qual l’entitat presidida pel mecenes Antoni Vila Casas abasteix de contingut les propostes que es presenten al Castell de Vila-seca, un espai que ha esdevingut en poc temps un lloc de referència artística a tot el Tarragonès.
Vieta, a banda de fotògrafa, és escultora. Dona, doncs, una dimensió tridimensional a les fotografies, que situa i munta amb una idea propera a la instal·lació. “L’espai és per a mi essencial en la meva obra perquè l’espectador pugui formar la seva mirada.” A tall d’exemple, la peça Entre deux mondes, instal·lació formada per quatre miralls oxidats en què l’espectador es pot veure reflectit i també endinsar-se en aquest univers. Cada peça representa una constel·lació: l’Hèrcules, l’Ossa Major, el Dragó i l’Àliga.
Aquesta obra, com una gran part de les peces exposades, han estat pensades específicament per mostrar-se al castell, tot i que ha recuperat l’escultura Bambi, de la Col·lecció d’Art Banc de Sabadell, que s’exposa en la sala més il·luminada de la mostra, que globalment es caracteritza per una certa brillantor dins de l’obscuritat, ja que, com diu el títol de l’exposició, es tracta de “mirar en la foscor de les estrelles”. Bambi, animals del temps és una peça del 2011 i l’escultura de bronze del petit cérvol orfe recolza sobre una superfície de mirall, en un joc de reflexos tant al gust de Vieta. En la mateixa sala, Vieta ha col·locat una peça també del 2011 en què es veuen 23 miralls de diferents formes que tenen en comú l’expressió “T’estimo” xerografiada a la seva superfície.
En una altra de les quatre sales que formen el conjunt, Vieta presenta unes caixes de llums en què es pot constatar el diàleg entre la força artística i conceptual del cel i les aigües del mar, element que és de sempre una referència fotogràfica per a l’autora. Aquest conjunt de 13 peces porta el nom de Nada es más negro i, donat que les caixes han estat penjades sobre un fons obscur, l’efecte que es provoca és que les imatges estan encastades a la paret.
La foscor també envaeix la sala en què s’exposa el conjunt Oxigen, on es mostren tres fotografies que suggereixen que uns petits objectes, com podrien una bola de vidre de joguina o una simple bombolla d’aire, poden esdevenir profunds universos tot formant una cosmologia. El joc de les percepcions, que sovint poden ser relatives, entra un cop més en l’obra de Vieta. Els treballs inèdits de la mostra van ser creats durant la pandèmia en un moment de conflictes personals de l’artista. La recerca de solucions als conflictes reals també va impregnar l’obra.
Aquesta és la quarta exposició promoguda a partir de la col·laboració entre la Fundació Vila Casas i l’Ajuntament de Vila-seca, però és la primera d’una artista viva. Abans es van poder veure obres d’Antoni Tàpies, Josep Clarà i Agustí Centelles. El conveni entre les dues institucions ha estat prorrogat quatre anys més.
Aprofitant la visita al castell paga la pena passar per El Celler, un remodelat edifici noucentista reconvertit en espai multicultural on es pot veure la història de la vinculació de la població amb el vi i el cooperativisme.