Banyeta i ‘clown’

En el seu cinquè espec­ta­cle han sor­tit de la seva zona de con­fort. Rhum&Cia. ha apar­cat l’adap­tació de les entra­des clàssi­ques cir­cen­ses i s’ha atre­vit a ata­car un clàssic del segle XVII: El dia­blo coju­elo. Sota la direcció d’Ester Nadal (“és impos­si­ble diri­gir uns pallas­sos”, deia ahir amb sorna) i amb una adap­tació de Juan Mayorga, l’obra farà estada tres set­ma­nes al Tea­tre Con­dal, dins del Fes­ti­val Grec. Després de fer vuit set­ma­nes de tem­po­rada amb el suport del Cen­tro Naci­o­nal de Tea­tro Clásico i de fer actu­a­ci­ons arreu de l’Estat espa­nyol, han com­pro­vat que con­nec­ten amb el públic i obren un meló: els pallas­sos excèntrics com a actors de tea­tre clàssic.

Joan Arqué (el Cara­blanca, que fa la funció de direc­tor d’aquesta aven­tura meta­te­a­tral i alhora d’estu­di­ant) s’excla­mava ahir de l’adap­tació que ha fet Mayorga: “Qui t’ha expli­cat això de mi?”, es pre­gun­tava en veure que el paper li va com l’anell al dit. El dra­ma­turg, que veu com els seus espec­ta­cles sem­pre han fet gira per Madrid, els coneix tan pro­fun­da­ment que ha tro­bat la manera perquè els sis pallas­sos (qua­tre cata­lans, un italià i un argentí) gosin par­lar d’un Banyeta que està tan­cat dins d’una ampo­lla de vidre que alli­be­rarà un estu­di­ant a canvi que li ense­nyi com viu la soci­e­tat aristòcrata. Mirant a través dels qua­dres, com­pro­varà la doble moral, i alhora els pallas­sos s’ani­ran revol­tant con­tra el direc­tor del mun­tatge.

És la ter­cera apa­rició de la Compañía Naci­o­nal de Tea­tro Clásico a Bar­ce­lona en molt poc temps: van pre­sen­tar Lo fin­gido, ver­da­dero al juny al Romea; es va estre­nar El bur­la­dor de Sevi­lla a l’amfi­te­a­tre Grec (amb direcció de Xavier Albertí) i, ara, sig­nen aquesta par­ti­cu­lar mirada d’El dia­blo coju­elo. Per Lluís Homar (direc­tor del CNTC), l’apor­tació de Rhum&Cia. és par­ti­cu­lar, perquè incor­pora el llen­guatge del clown a la tasca dels actors, amb una mirada polièdrica capaç de casar amb tot.

Els de Rhum (“tot són homes a escena, però han vol­gut que tota la direcció artística siguin dones, que arro­do­nim la mirada”, diu Nadal), a Cata­lu­nya, man­te­nen el doble llen­guatge: el clàssic de Luis Vélez de Gue­vara (pas­sat pel dic­ci­o­nari de Mayorga) el par­len en cas­tellà, men­tre que totes les inda­ga­ci­ons entre els clowns i el seu direc­tor per mun­tar aquesta comèdia (que pot recor­dar la com­pa­nyia de tea­tre ama­teur d’El somni d’una nit d’estiu) les inter­pre­ta­ran en el seu català par­ti­cu­lar. Jordi Martínez, per curar-se en salut, el defi­neix com un llen­guatge “rhumià”.