La filosofia ‘pink’

S’apa­guen els llums. Músics a l’esce­nari. Un d’ells, al piano, situat en pri­mer terme. Apa­reix una figura esvelta. Ame­ri­cana i pan­ta­lons fos­cos. D’esque­nes, es treu el bar­ret. Se sent: “Bona nit, Cap Roig.” El públic embo­geix. Ja és a l’esce­nari. Res més lluny de la rea­li­tat. En un ins­tant el focus can­via d’ubi­cació. Asse­nyala el cen­tre de la grada. En rea­li­tat és enmig del públic. I des de feia una estona. Arrenca les notes de Lolli­pop. I el públic ja és seu per sem­pre més. Així va ini­ciar el seu con­cert l’estre­lla pop Mika. I l’espec­ta­cle no va decaure fins a gai­rebé dues hores després. Mika no va dei­xar de sal­tar, ballar i interac­tuar amb el públic, bai­xant en diver­ses oca­si­ons de l’esce­nari per com­par­tir la festa amb el públic i fent gala del gran nom­bre de llengües que domina, entre aques­tes el cas­tellà, que va uti­lit­zar quasi en la tota­li­tat del con­cert. Però va esco­llir el català –amb l’ajuda d’una fan del públic– per con­fes­sar a mig con­cert que tres dies abans tenia la covid i s’havia que­dat afònic. “Tenia por que aquesta nit la meva veu fos massa feble. Ho sento molt. M’aju­da­reu?”. Fins aquell moment, es podien atri­buir les peti­tes erra­des en alguns tons a l’exigència del con­cert, per la mobi­li­tat exor­bi­tant del can­tant, que no va parar ni un segon. Però no, ento­nant els increïbles aguts d’Underwa­ter, cançó durant la qual revela el secret, posa en evidència que la seva veu no està al 100%. Aque­lla con­fidència, però, encara dona més valor a un con­cert ines­bor­ra­ble. Entre el reper­tori, èxits com ara Relax, Grace Kelly, Tiny Love, Big Girl, Love Today, We are Gol­den o la recent Yo-Yo, entre d’altres. Una com­bi­nació quasi eixe­le­brada. Tons de baríton després d’uns greus. Solos al piano i balls enmig del públic. Quan creus que sona una balada, el ritme embo­geix. En oca­si­ons tens la sen­sació d’estar en un musi­cal de Brodway. En d’altres, en una dis­co­teca amb música house a tot drap. És la base del que Mika ano­mena la filo­so­fia pink i que li va incul­car la seva mare, pro­ta­go­nista del tema Elle me Dit. Quan et diuen que no és pos­si­ble, lluita, ves a con­tra­cor­rent dels estig­mes i els patrons soci­als impo­sats. Filo­so­fia pink. Com el ves­tit rosa que va lluir tota la nit. Mika en estat pur. Tant hi fa si amb veu o sense.