Nous aires de Cançó: 1980

Sens dubte el gran esde­ve­ni­ment del 1980 van ser les pri­me­res elec­ci­ons al Par­la­ment des del 1939, que van con­ver­tir Jordi Pujol en el 126è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, càrrec que ocu­pa­ria durant 23 anys. Als Estats Units un actor, Ronald Rea­gan, va pujar a la pre­sidència, i a finals d’any l’exbe­atle John Len­non va ser assas­si­nat a Nova York. A Cata­lu­nya la Nova Cançó s’anava esvaint. Així com no hi ha dis­cussió sobre quan va començar el movi­ment –amb la cre­ació d’Els Setze Jut­ges–, el seu final no està tan clar.

El que ningú dis­cu­teix és que el 1980 ja no es pot par­lar de Nova Cançó sinó que el movi­ment s’ha d’ano­me­nar sim­ple­ment Cançó. Sigui com sigui, aquell any van sor­tir grans dis­cos, com Tal com raja de Ser­rat, Ver­ges 50 de Llach, Bar­ce­lona, ciu­tat gris de Joan Isaac, Pas­seig del Carme de Pere Tapias o Brui­xes i madui­xes de Marina Ros­sell. A més, Ovidi Mont­llor va pre­sen­tar el seu dar­rer disc en vida, que du com a títol la data del seu nai­xe­ment, 4-02-42, i Tomeu Penya i Enric Hernàez es van estre­nar dis­cogràfica­ment.

Rai­mon
He mirat aquesta terra
Un altre poema de Sal­va­dor Espriu que Rai­mon musica magis­tral­ment.

Fran­cesc Pi de la Serra
A poc a poc
Una cançó fràgil de Pi de la Serra que exem­pli­fica l’inici d’una nova etapa. Per­tany al disc Pijama de saliva.

Maria del Mar Bonet
La Balan­guera
Un poema de Joan Alco­ver musi­cat per Ama­deu Vives, que es va popu­la­rit­zar i des del 1996 és l’himne ofi­cial de Mallorca.

Xesco Boix
El nen d’Hiros­hima
Un poema del turc Nazim Hik­met popu­la­rit­zat per Pete See­ger i del qual es van fer diver­ses ver­si­ons cone­gu­des.

Pere Tapias
Amor matemàtic
Un exem­ple de la mena de cançons que més agra­da­ven a Pere Tapias.

Ovidi Mont­llor
Encara, nois, encara
El gran Ovidi parla de manera crítica de la Tran­sició que encara dura i exposa com, al seu parer, les coses no han can­viat gaire.

Esqui­rols
Plany de Sal­ses a Guar­da­mar
Un poema de l’actual con­se­ller d’Inno­vació, Uni­ver­si­tat i Empresa de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, el repu­blicà Josep Huguet, sobre els des­as­tres ecològics come­sos arreu dels Països Cata­lans.

Joan Isaac
Con­fessió
Joan Isaac es des­pu­lla a Con­fessió com en cap altra cançó del seu reper­tori.

Ramon Mun­ta­ner
Perquè un dia torni la cançó a Sinera
En el seu pri­mer elapé, Cançó de car­rer, Ramon Mun­ta­ner va musi­car diver­sos poe­mes entre els quals hi havia aquest de Sal­va­dor Espriu.

Cim­pa­nyia Elèctrica Dharma
Tra­mun­tana
Tra­mun­tana és un llarg tema ins­tru­men­tal que dóna nom al ter­cer disc de la Com­pa­nyia Elèctrica Dharma.

Al Tall
Nucle­ars? No, gràcies
Al Tall es posi­ci­ona en con­tra de les pri­me­res cen­trals nucle­ars.

La Voss del Trópico
La carn fa carn
Jordi Farràs es va donar a conèixer com La Voss del Trópico, i alter­nava la seva feina de voca­lista d’orques­tres amb l’enre­gis­tra­ment de dis­cos.

Gato Pérez
Ja sóc aquí
El Gato fa una cançó per anun­ciar-nos que ens porta la nova rumba amb la mítica frase de Tar­ra­de­llas.

Orques­trina Galana
Pels car­rers de Frei­xe­net
Aquesta for­mació es va carac­te­rit­zar per ofe­rir un reper­tori balla­ble basat en la tra­dició cata­lana.

Orques­tra Pla­te­ria
Estic xocant
Una de les cançons més popu­lars del reper­tori d’Elvis Pres­ley, All shock up, adap­tada per Gato Pérez.

Rocky Mun­ta­nyola
Crys­tal hotel
Rocky Mun­ta­nyola, alter ego de Jordi Batiste, es va donar a conèixer com a can­tant a l’Orques­tra Pla­te­ria.

Paco Muñoz
In memo­riam
Un poema dedi­cat a Sole­dad González, emple­ada de La Blava, la fàbrica tèxtil on tre­ba­llava el poeta Miquel Martí i Pol.

Lluís el Sin­fo­ner
Mui­xe­ranga
Tot i que esta­tutària­ment no és així, els sec­tors valen­ci­ans con­si­de­ren La mui­xe­ranga com l’himne naci­o­nal del País Valencià.

Tomeu Penya
Mallor­quins i cata­lans
El can­tant de Vila­franca de Bonany va debu­tar el 1980 amb un disc ano­me­nat Canta la vila.

Santi Ven­drell
Un qua­dre antic
Santi Ven­drell va ser una de les dar­re­res apos­tes d’èxit d’Edigsa. La seva música s’adreçava a ado­les­cents feme­ni­nes i va obte­nir un èxit con­si­de­ra­ble. Un qua­dre antic és el tema que va donar nom al seu pri­mer elapé.