Arts escèniques

Crònica

República Tàrrega

Fira Tàrrega té una estra­nya con­nexió amb el món. És evi­dent que es mira i escolta el que està pas­sant artísti­ca­ment i política­ment però pro­cura man­te­nir esta­ble la seva pla­ta­forma de con­nec­tar artis­tes, pro­gra­ma­dors i, sobre­tot, públic. Com en tota República, en aquesta de Tàrrega, hi ha d’haver excep­ci­ons. Com en l’edició del 2020, anul·lada per la pandèmia (i que li van donar via expor­tant fun­ci­ons a altres pobla­ci­ons i dates). O la del 2021, en què la fira d’arts al car­rer va haver de res­trin­gir espec­ta­dors a espais semi­o­berts per garan­tir un cert con­trol pandèmic. Aquest any han tor­nat els càmpings, les actu­a­ci­ons ober­tes, els espon­ta­nis. I quan s’ha mort la Reina d’Angla­terra (DEP) el bro­git mul­ti­ca­pes ha con­ti­nuat pràcti­ca­ment sense can­vis.

L’agraïment de Tàrrega a Come­di­ants que es va dei­xar enre­dar per fer una fira pràcti­ca­ment aca­bats de sor­tir de la dic­ta­dura de Franco és immensa. Per això, aquest 2022 en que la com­pa­nyia ha deci­dit tan­car la tra­jectòria de 50 anys vol­tant pel món (per cert, coin­ci­dei­xen pràcti­ca­ment, amb l’efemèride i decisió els de L’Esta­qui­rot) els van retre un home­natge dijous, en el pri­mer ves­pre de Fira. Joan Font, direc­tor de Come­di­ants, a 10 minuts de l’acte pas­se­java tran­quil pel car­rer Major salu­dant i abraçant. I, mig des­pis­tat, pre­gun­tava on queia la plaça Come­di­ants ama­gada entre dos car­re­rons una mica per sota de la plaça de l’Ajun­ta­ment.

Amb més de mil pro­fes­si­o­nals ins­crits, Fira Tàrrega és una cita clau de negoci de les arts escèniques. Aquest mig­dia, per exem­ple, es recu­pera els lunch mee­tings que ser­vei­xen perquè les com­pa­nyies amb capa­ci­tat de pro­jecció inter­na­ci­o­nal es tro­bin, dis­te­sa­ment, amb els pro­gra­ma­dors que els poden obrir por­tes més enllà dels Piri­neus.

A l’hora que els Come­di­ants rebien el càlid home­natge (amb la dis­tinció que dona la Coor­di­na­dora esta­tal de fires d’arts escèniques), Carla Rovira feia el segon passi d’Exit through from the gift shop: una artista que obre en canal un record dolorós de l’embaràs, amb emoció i sense sen­ti­men­ta­lisme. Balla amb l’ombra d’un mons­tre a la República de Tàrrega. Capítol 1.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia