Un castell de referència

Quer­mançó és una referència, si res més no geogràfica, per als alt-empor­da­ne­sos. Per la seva sin­gu­la­ri­tat pai­satgística, com un punxó que sobre­surt en les dar­re­res esti­bes de la plana, també ha estat pro­ta­go­nista de múlti­ples lle­gen­des comar­cals. En l'apar­tat històric s'esmenta per pri­mera vegada el 1078, en el tes­ta­ment del comte d'Empúries Ponç I. L'any 1288 va ser des­truït. El 1472 va ser ocu­pat per tro­pes lle­ials a Joan II i poc després aban­do­nat. El 1808 el va ocu­par l'exèrcit napoleònic i sis anys més tard, quan es van reti­rar, el van fer dina­mi­tar. Per tant, les res­tes que que­den són fruit de les diver­ses fases cons­truc­ti­ves i des­truc­ci­ons. Aquest estiu els pro­pi­e­ta­ris i l'Ajun­ta­ment de Vilajuïga han sig­nat un con­veni per obrir-lo al públic. En una pri­mera fase, les visi­tes s'han de con­cer­tar tele­fo­nant a l'Ajun­ta­ment. La volun­tat és atu­rar el procés de degra­dació.