Art

Robert Capa torna als camps

El Mume exposa una cinquantena d’imatges poc conegudes dels republicans confinats a Argelers i el Barcarès procedents de la seva ‘maleta mexicana’

La cinquantena de fotografies són l’última mirada de Capa a la guerra d’Espanya

També hi ha la sorra, el fil­ferro espinós i el fred, visi­ble en l’encon­gi­ment dels cos­sos i en les man­tes que por­ten cre­ua­des al pit, però són unes altres imat­ges, la mateixa deso­lació aga­fada des d’un altre angle, enfo­cant un altre grup de gent, i aquesta sola nove­tat els con­fe­reix un poder que ja no és el de la mor­bo­si­tat que apun­tava Susan Son­tag, segons la qual hi ha una recre­ació en l’hor­ror que sem­pre neces­sita reno­var-se, sinó que té a veure amb la manera com inten­si­fi­quen el caràcter pro­va­tori del mal­trac­ta­ment a què van estar sot­me­sos els refu­gi­ats de la Guerra Civil espa­nyola, i tots el que han vin­gut després. De fet, mol­tes d’aques­tes foto­gra­fies, pro­ce­dents de l’ano­me­nada “maleta mexi­cana” de Robert Capa, han ser­vit per iden­ti­fi­car per­so­nes des­a­pa­re­gu­des enmig de l’èxode del 39 i per recons­truir vin­cles tren­cats, però també per cons­ta­tar el com­promís del fotògraf hon­garès amb la causa repu­bli­cana fins a l’últim moment, fins a la rat­lla del pre­ci­pici mateix. A diferència d’Agustí Cen­te­lles, que enmig de la des­ban­dada va ser incapaç d’aga­far la càmera perquè ell també for­mava part de la mul­ti­tud que fugia, Capa va poder mirar-s’ho sabent que ja tenia un lloc on anar, encara que fos una ciu­tat tan poc segura com el París que no tar­da­ria a ser ocu­pat pels nazis i del qual, en la seva con­dició de jueu pros­crit, també ell hau­ria d’esca­par.

El Museu de l’Exili de la Jon­quera ( Mume ) reviu aquell drama que la geo­política mun­dial s’entesta a anar actu­a­lit­zant com si hagués lle­git Son­tag (sense haver-ne entès ni una rat­lla) amb una expo­sició que, en col·labo­ració amb el Memo­rial d’Arge­lers de la Marenda i l’Inter­na­ti­o­nal Cen­ter of Pho­to­graphy de Nova York, fun­dat per Cor­nell Capa, germà del fotògraf, per­met un altre acos­ta­ment a la reti­rada a par­tir d’imat­ges en gran part inèdites i poc divul­ga­des. Robert Capa. 18 de març de 1939: l’exèrcit obli­dat del camp d’Arge­lers aplega 54 de les prop de 300 foto­gra­fies que Capa, en estreta aliança amb David Sey­mour, Chim, va guar­dar en deu rodets que for­ma­ven part de les tres capses que, a l’arri­bada a París, con­fi­a­ria al seu assis­tent de labo­ra­tori, Imre Chiki Weisz, perquè les posés en bones mans lluny de l’Europa en guerra. El viatge d’aquest mate­rial fins a Mèxic, prop de 4.500 imat­ges, en una maleta diplomàtica ha gene­rat una de les lle­gen­des més apas­si­o­nants de la història de la foto­gra­fia moderna, però el cas és que van haver de pas­sar quasi setanta anys perquè final­ment veiés la llum.

18 i 19 de març de 1939

Les foto­gra­fies de l’expo­sició són, per tant, il·lumi­na­ci­ons de moments i ros­tres des­ti­nats a des­a­parèixer, d’unes dates molt pre­ci­ses, el 18 i el 19 de març de 1939, quan Capa (i Chim: l’altra com­pa­nya, Gerda Taro, havia mort atro­pe­llada per un tanc a la bata­lla de Bru­nete) va acom­pa­nyar els repu­bli­cans que es reple­ga­ven en direcció a la fron­tera fins a Arge­lers, quan encara no s’hi havia aixe­cat ni un trist bar­ra­cot, i el Bar­carès, on van ser trans­fe­rits el mateix dia un exce­dent de 200 refu­gi­ats que s’havien de sumar als 30.000 que ja hi mal­vi­vien (al cap de només una set­mana, en serien 43.000) però que tenien almenys un sos­tre on aixo­plu­gar-se del fred hiver­nal. L’endemà, el dia 19, van seguir cap al nord els des­plaçats que les auto­ri­tats fran­ce­ses havien con­fi­nat als camps de Bram i al refugi de Mon­to­lieu. És l’última mirada d’un dels repor­ters més impor­tants del segle XX a la guerra espa­nyola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia