Mor l'escriptor i periodista Paco Candel

L'escrip­tor i peri­o­dista Paco Can­del ha mort aquesta mati­nada als 82 anys, després d'una llarga malal­tia que s'ha agreu­jat a causa d'una afecció pul­mo­nar.

La cape­lla ardent de l'escrip­tor s'ins­tal·larà durant el dia al Palau de la Gene­ra­li­tat. Autor del cone­gudíssim lli­bre Els altres cata­lans, la seva obra va girar en bona part al vol­tant de la immi­gració dels anys del fran­quisme, una experiència que va viure en carn pròpia, quan va arri­bar amb només un any a Bar­ce­lona.
Can­del va viure gai­rebé tota la vida a la Zona Franca de Bar­ce­lona, on va arri­bar pro­ce­dent de Montjuïc, i del seu lloc de nai­xe­ment, Casas Altas, a la zona ara­go­nesa de València. Allà va viure la República i la guerra i la crua post­guerra, que, com els anys vint, va apor­tar un gran flux migra­tori pro­vi­nent de diver­ses zones d'Espa­nya, i que vivia en con­di­ci­ons soci­als lamen­ta­bles.

Aquesta rea­li­tat, poc estu­di­ada tot i ser pre­sent en la vida quo­ti­di­ana, la va fer aflo­rar el 1964 amb Els altres cata­lans, un lli­bre d'encàrrec recol­zat per polítics anti­fran­quis­tes com Jordi Pujol o Joan Reventós, i que, segons Can­del, va ser­vir per des­ter­rar en gran mesura l'expressió 'xar­nego' de la parla popu­lar.

Abans, però, ja s'havia fet famòs amb Donde la ciu­dad cam­bia de nom­bre, que va pro­vo­car polèmica amb els veïns que es reco­nei­xien en el lli­bre. El seus relats de temes soci­als van fer que molts l'equi­pa­res­sin als pre­cur­sors del nou peri­o­disme nord-ame­ricà.

Cohesió Social
Les seves novel·les, que con­te­nen memòria per­so­nal i que alguns con­si­de­ren repor­tat­ges, van cons­ti­tuir una defensa de la cohesió social, més actual que mai amb l'arri­bada de la nova immi­gració.

Es va invo­lu­crar amb els movi­ments rei­vin­di­ca­tius per la democràcia, i el 1977 va ser ele­git sena­dor en una can­di­da­tura d'esquer­res, i el 1979, regi­dor de Cul­tura pel PSUC a l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, tot i que després va acos­tar-se a posi­ci­ons naci­o­na­lis­tes.

El 2003 va rebre la meda­lla d'Or de la Gene­ra­li­tat. També havia rebut la Meda­lla d'Honor de Bar­ce­lona, el Premi d'Honor de l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, i abans el Premi de la Fun­dació Trías Far­gas. L'any pas­sat havia publi­cat la pri­mera part de les seves memòries i és a punt de sor­tir una bio­gra­fia com­pleta de l'escrip­tor.

Reacció del Govern
El Govern de la Gene­ra­li­tat ha emès un comu­ni­cat en què lamenta la pèrdua de Paco Can­del, "un català uni­ver­sal que fou refe­rent en la defensa dels drets soci­als i la inte­gració dels immi­grants que van arri­bar a Cata­lu­nya durant bona part del segle XX".

El Palau de la Gene­ra­li­tat aco­llirà a par­tir de les dues de la tarda d'aquest diven­dres la cape­lla ardent de Paco Can­del. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat rebrà les des­pu­lles de l'escrip­tor a una de la tarda i trans­metrà el con­dol a la família.

Reacció de Carod Rovira
El vice­pre­si­dent del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha asse­gu­rat que l'escrip­tor i peri­o­dista Paco Can­del va ser "l'exem­ple més posi­tiu dels ciu­ta­dans pro­vi­nents de la immi­gració cas­te­lla­no­par­lant" que va arri­bar a Cata­lu­nya durant la post­guerra, tot dient que "va assu­mir imme­di­a­ta­ment la con­dició naci­o­nal del país, la llen­gua i la cul­tura".

Carod, que era patró de la Fun­dació Paco Can­del, ha expres­sat la seva tris­tesa per la seva mort i ha dit que "se n'ha anat sobre­tot una bona per­sona, sen­zi­lla, dis­creta i afa­ble", que "mereix ser recor­dat com el que va ser: un home bo".