El ressorgir d’un Àngel

El con­junt monu­men­tal moder­nista de Sant Pere del Bosc, a Llo­ret de Mar, serà res­tau­rat en part gràcies a un con­veni sig­nat entre l’Ajun­ta­ment i els pro­pi­e­ta­ris, la família Cabañas. Estem davant d’un dels espais carac­terístics de Llo­ret, amb més de mil anys d’història. Els seus orígens com a mones­tir bene­dictí daten de l’any 986, després d’un atac al con­vent de Bla­nes. Va ser lla­vors quan es va for­mar el que avui conei­xem com Sant Pere del Bosc –tot i que en aquell moment es va bate­jar com Sant Pere Salou, un grup d’edi­fi­ca­ci­ons al vol­tant d’una cape­lla–. La família Cabañas ha estat sem­pre molt cons­ci­ent del seu valor històric, i per això sem­pre ha dei­xat visi­tar la majo­ria dels espais. Però, malau­ra­da­ment, s’hi han oca­si­o­nat des­per­fec­tes, fins i tot després d’haver-hi fet inter­ven­ci­ons. D’aquí que s’optés per res­trin­gir-hi l’accés públic. Per això el regi­dor de Patri­moni Cul­tu­ral, Xavier Flo­res, exposa: “Fa temps que estem tre­ba­llant en aquest con­veni, però la pandèmia, post­pandèmia i tràmits burocràtics l’havien endar­re­rit. Mal­grat tot, és una gran notícia per a Llo­ret, i Cata­lu­nya, poder garan­tir la con­ser­vació i l’accés públic a aquest patri­moni cul­tu­ral.”

Entre els ele­ments més relle­vants des­taca el monu­ment L’Àngel, que data de l’any 1904. Dedi­cat a la Mare de Déu de Gràcia, inclou igual­ment el pri­mer monu­ment dedi­cat a Mossèn Cinto Ver­da­guer, que està situat al cim ano­me­nat Ses Pedres Lluïdores. A la base s’hi troba una àmplia esca­li­nata i un piló de roques natu­rals. Al cim, la figura d’un àngel amb les ales este­ses asse­nyala amb la mà dreta el camí de l’ermita i amb l’esquerra alça una estre­lla. El cos de la cons­trucció té un relleu de pedra a cada cara. La cara que mira al mar repre­senta Nos­tra Senyora de Gràcia i, als peus, hi ha un medalló de bronze amb l’efígie de Mossèn Cinto. El monu­ment va ser pro­jec­tat i diri­git en la part artística per Enric Mon­serdà. La part escultòrica és de Fede­rico Bec­hini, segons model de l’escul­tor moder­nista Eusebi Arnau, i va ser rea­lit­zat al taller de Joan Pujol. Les case­tes són edi­fi­cis cons­truïts al tom­bant del segle XX (1901) i estan rela­ci­o­na­des amb la poste­rior cons­trucció del monu­ment L’Àngel, situat a pocs metres. Una d’elles, la més orna­men­tada en estil alfonsí, es va pro­jec­tar com caseta de sopluig de Nico­lau Font –està situ­ada a mig camí entre casa seva i Sant Pere del Bosc– i l’altra com habi­tatge dels tre­ba­lla­dors que cui­da­ven les vinyes i els bos­cos que envol­ta­ven el monu­ment. A la llinda d’una antiga porta late­ral hi ha les ini­ci­als N.F. (Nico­lau Font) i data del 1901.