Llibres

Claveguera orgànica

Es presenten els premis Joanot Martorell de narrativa, ‘Un afer europeu’, de Jordi Sebastià, i l’Ausiàs March de poesia, ‘La llum subterrània’, de Xavier Mas Craviotto

Sense fer gaire soroll però sense defa­llir i man­te­nint el bon nivell, l’Ajun­ta­ment de Gan­dia com­pleix cada any amb la cele­bració de la seva nit de pre­mis. Els autors es quei­xen que els ho comu­ni­quen al juliol i fins al novem­bre no ho poden expli­car, quan es fan públics a la gala de lliu­ra­ment. A prin­ci­pis de l’any següent, sur­ten edi­tats i ja es poden pro­mo­ci­o­nar.

Això han fet Xavier Mas Cra­vi­otto, gua­nya­dor del 60è premi Ausiàs March de poe­sia, amb el lli­bre La llum sub­terrània, i Jordi Sebastià, gua­nya­dor del 44è premi Joa­not Mar­to­rell de nar­ra­tiva, amb la novel·la Un afer euro­peu, en els dos casos publi­cats per Edi­ci­ons 62.

El jove peri­o­dista Joan Balles­ter viatja a Brus­sel·les a cobrir un acte pro­to­col·lari a les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees i s’assa­benta de la immi­nent apro­vació d’un trac­tat comer­cial que per­ju­di­carà letal­ment els pro­duc­tors de taronja valen­ci­ans. Entre Brus­sel·les i Estras­burg, sota una pluja gai­rebé per­ma­nent, Balles­ter s’endinsa en les cla­ve­gue­res de la política, plena d’hipo­cre­sia i violència soter­rada. Aquest és el resum d’Un afer euro­peu, de Jordi Sebastià (Bur­jas­sot, 1966), que ha tre­ba­llat com a peri­o­dista, ha estat alcalde del seu poble i dipu­tat al Par­la­ment Euro­peu. Ha publi­cat lli­bres de repor­tat­ges, assa­jos i tra­duc­ci­ons de lli­bres de poe­sia, però de novel·la només una, Un assumpte de perifèria (1999), amb el mateix pro­ta­go­nista.

“La trama té un fons que conec bé, les cla­ve­gue­res de la política euro­pea, a més, la taronja té molt de sim­bo­lisme per als valen­ci­ans, és molt sen­ti­men­tal”, explica Sebastià, que es declara “lec­tor voraç de poe­sia”, tot i que no s’atre­veix a escriure’n.

Ara ha pogut recu­pe­rar la seva acti­vi­tat nar­ra­tiva perquè té molt de temps extra des que va dei­xar de ser euro­di­pu­tat. “Escri­vint ten­deixo a ser bar­roc, però ho he limi­tat molt perquè he vol­gut que fos una novel·la dinàmica i àgil; són catorze dies, catorze capítols”, deta­lla.

Nar­ra­dor i poeta

Xavier Mas Cra­vi­otto (Navàs, 1996) és filòleg i actu­al­ment fa clas­ses de català a la Uni­ver­si­tat de Bris­tol –és un dels fun­da­dors de Com ho diria, una pla­ta­forma digi­tal espe­ci­a­lit­zada en l’argot juve­nil del català–. Va debu­tar amb La mort lenta (2019, premi Docu­menta) i aviat treu la segona novel·la, La pell del món. També és autor de tres lli­bres de poe­mes: Renills de cavall negre (2019), La gran nàusea (2021) i, ara, La llum sub­terrània.

“Aquesta obra va sor­tir molt orgànica i fluida; n’hi ha que s’enca­llen, però no va ser el cas, perquè tenia clar el to, el pai­satge i el clima emo­ci­o­nals”, comenta l’autor, que afirma que escriu de manera simultània poe­sia i nar­ra­tiva, perquè li “agrada que s’influ­ei­xin l’una en l’altra”.

“Per a mi, un poe­mari és una nar­ra­tiva, no poe­mes posats l’un al cos­tat de l’altre; de vega­des hi ha un poema que t’agrada molt, però no hi entra, en la nar­ra­tiva que has creat, i l’has de dei­xar al marge.”

“Es nota que és una veu jove perquè bar­reja el vers i la prosa; és una pro­posta molt con­sis­tent, un lli­bre molt ben orga­nit­zat”, opina l’edi­tor i mem­bre del jurat Jordi Cor­nu­de­lla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia