Arts escèniques

Plensa idea ‘Macbeth’

L’artista debuta com a director d’escena en una adaptació de l’òpera de Verdi en què regna la buidor visual que es compensa amb la veu i la música

Plensa s’estrena com a director d’escena amb els seus icònics rostres femenins d’ulls clucs

L’artista Jaume Plensa con­fessa que el més dur d’aquesta pro­ducció ha estat l’espera de qua­tre anys per poder posar-se a assa­jar aquest Mac­beth, amb música de Verdi, que ja havien empa­rau­lat amb el Liceu el 2019. La pandèmia el va obli­gar a atu­rar la seva agenda artística i, reclòs a casa, va dedi­car-se a dibui­xar i escol­tar la pri­mera òpera de Verdi en què ver­si­ona un text de Shakes­pe­are. Va resul­tar un con­fi­na­ment pro­fitós.. L’obra, que és una pro­ducció del Gran Tea­tre del Liceu (un milió i mig d’euros en cos­tos de pro­ducció i mig milió per posar-la a l’escena), s’estrena dime­cres vinent al Liceu i pre­veu 11 fun­ci­ons fins al 3 de març. El Liceu con­fia que aquesta pro­ducció la vol­dran uti­lit­zar tea­tres d’arreu del món gràcies a la pro­jecció de l’artista amb obres expo­sa­des als car­rers de mol­tes capi­tals.

Plensa ha entrat a la direcció de l’òpera com quan tre­ba­lla al seu estudi: escol­tant el xiu­xi­ueig que li dic­ten les obres, dei­xant-se por­tar per l’espon­taneïtat, sense limi­tar-se a pen­sar què agra­darà més al públic que hi assis­teixi. El resul­tat és un espec­ta­cle que es juga amb la bui­dor escènica (amb mate­rial dels clàssics ros­tres amb els ulls tan­cats) que con­trasta amb la potència musi­cal de l’Orques­tra del Gran Tea­tre del Liceu i un repar­ti­ment encapçalat per la soprano Son­dra Rad­va­novsky i el baríton Luca Salsi. Anto­nio Ruz ha core­o­gra­fiat un món gro­tesc que es con­tor­si­ona. Per a Plensa, aquesta imatge (“el gro­tesc està molt a la vora de la bellesa”) ha donat den­si­tat a una escena musi­cal que, fins lla­vo­res, era “banal”. El direc­tor, que pro­jecta una feli­ci­tat immensa en cada decla­ració, con­fessa que plora en dues oca­si­ons: en aquest ball i quan surt el fill de Banco.

El direc­tor d’escena, d’esce­no­gra­fia i dis­se­nya­dor de ves­tu­ari, que ha tin­gut el suport de Marc Salicrú (esce­no­gra­fia) i Nàdia Balada (ves­tu­ari), se sent un gran admi­ra­dor de l’òpera i del text de Shakes­pe­are (“m’agrada lle­gir-lo perquè això em per­met ima­gi­nar-me l’espai”). El direc­tor musi­cal Josep Pons torna a diri­gir l’Orques­tra del Gran Tea­tre del Liceu, amb una par­ti­tura d’un Verdi que està a punt de con­sa­grar-se amb la tri­lo­gia Rigo­letto, Il tro­va­tore i La tra­vi­ata.

Hi ha alguna mirada dra­matúrgica al lli­bret de Shakes­pe­are? L’argu­ment es manté inal­te­ra­ble. Es per­cep, en tot cas, el paper de Lady Mac­beth, que sovint és tin­guda per la dona que empeny el seu marit a assas­si­nar el rei per poder gua­nyar-se la corona i ara es poten­cia una mirada feme­nina al per­so­natge que la reva­lora: “Lady Mac­beth és el sol i els altres tran­si­ten al seu entorn com unes llu­nes”, segons Plensa.

El mun­tatge aspira al fet que el públic s’emo­ci­oni. Plensa con­si­dera l’òpera com a poe­sia en estat pur. I si André Gide deia que “un poema mai s’acaba, sim­ple­ment s’aban­dona”, així mateix cal lle­gir aquesta posada en escena, que aspira a tenir tan­tes lec­tu­res com espec­ta­dors hi hagi a la pla­tea, que a cadascú li res­soni una part dife­rent. Per al baríton, aquesta posada en escena que ha repe­tit en mol­tes pro­duc­ci­ons està en el “top 2” de la seva tra­jectòria. Salsi (que com­par­teix rol amb Zeljko Lucic) remarca el pes de la paraula en aquest lli­bret i que, en tot cas, si res podia millo­rar el Mac­beth de Shakes­pe­are era incor­po­rant-hi “la música de Verdi”. Hi dis­crepa Rad­va­novsky perquè al per­so­natge s’hi afe­geix un repte vocal molt exi­gent. Ella alterna el rol amb Kate­rina Semenc­hucki Ale­xan­drina Pen­datc­hanska. El ter­cer paper de l’òpera, Banco, el com­par­tei­xen els barítons Erwin Sch­rott i Simón Orfila.

3.500 abo­nats al ‘Liceu+live’

En el 175è ani­ver­sari, el Liceu ha impul­sat el Liceu+live, que per­met veure una òpera en directe des de dife­rents plans en gran qua­li­tat digi­tal. Ja hi ha uns 3.500 abo­nats de tot el món. Després de l’èxit d’Il tro­va­tore, d’Il trit­tico i de Tosca, (en algu­nes ses­si­ons fins a 2.000 per­so­nes es van con­nec­tar en directe; gai­rebé el mateix nom­bre d’espec­ta­dors pre­sen­ci­als) arriba Mac­beth el 25 de febrer. També Cai­xafòrum+ està pre­pa­rant un docu­men­tal, des de fa nou mesos, dels pre­pa­ra­tius i l’estrena. A la Sala dels Miralls, tres figu­res huma­nes en posició asse­guda de gai­rebé dos metres d’altura s’hi hos­tat­ja­ran fins al 3 de març.

Plensa tre­ba­lla, des de fa anys, d’escenògraf: com ara, en pro­duc­ci­ons de La Fura dels Baus (amb direc­ci­ons d’Àlex Ollé i de Car­les Padrissa). Al Liceu, el 2020, Plensa també va tras­lla­dar l’esce­no­gra­fia de Diàlegs de Tirant e Car­me­sina (estre­nat en el Fes­ti­val de Pera­lada el 2019) al Foyer del Liceu. L’espera ja començava a sem­brar la impaciència que s’ha esvaït amb els assaigs d’aquests dies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia