I Plensa va dir no a la Sagrada Família

Jaume Plensa tenia un gran pro­jecte per a Bar­ce­lona: una enorme escul­tura surant sobre el mar. L’encàrrec l’hi va fer l’alcalde Xavier Trias. Tots dos sali­va­ven amb aquesta obra faraònica que, deien, seria el pri­mer impacte visual que rebrien els visi­tants des de dalt dels avi­ons entrant a l’aero­port. Amb l’arri­bada al poder d’Ada Colau, se n’anà en orris. Plensa es va sen­tir ferit i des de lla­vors no ha dei­xat de cri­ti­car la ciu­tat. “Bar­ce­lona està pas­sant una època d’aban­do­na­ment”, va engal­tar no fa tant. El cas és que ell també sap dir que no a pro­jec­tes d’alta volada. No pas al Liceu quan li va enco­ma­nar les por­tes que blin­den el por­xos de “vio­la­ci­ons, pros­ti­tució, gent pun­xant-se heroïna i dor­mint-hi...”, en parau­les de ver­go­nya del direc­tor artístic de la ins­ti­tució, Víctor Gar­cia de Gomar. Però sí a la Sagrada Família. Com ha pogut saber aquest diari, els res­pon­sa­bles del tem­ple ina­ca­bat de Gaudí li van dema­nar que entomés la cre­ació de les escul­tu­res del tetra­morf que coro­nen les tor­res dels evan­ge­lis­tes. No li interessà i l’obra fou con­fi­ada a Xavier Medina Cam­peny. ¿Per quina raó Plensa no vol asso­ciar-se amb el monu­ment que aixeca tan­tes pas­si­ons al públic inter­na­ci­o­nal que ell tan a prop vol tenir? I no és el pri­mer no que li dona. En una entre­vista al diari Ara va reve­lar que quan va morir Josep M. Subi­rachs el van son­de­jar perquè n’agafés el relleu. Ama­ble­ment els engegà a dida. El Plensa que ara dia­loga amb el Gaudí de la Pedrera és ambiciós. No s’ha tret del cap el monu­men­tal cap escul­pit emer­gint del mar. El seu somni? “Dei­xar un lle­gat de la nos­tra gene­ració.” Com feu Gaudí. Segur que estarà pen­dent del resul­tat de les pròximes elec­ci­ons muni­ci­pals.