Llarga vida al còmic

Deia el lli­bre­ter Kike García de la Riba, en pre­sen­tar l’acte de lliu­ra­ment dels pre­mis del Còmic Bar­ce­lona el pas­sat diven­dres: “Còmic és allò que es troba en un racó en una lli­bre­ria per sota les llei­xes en què es col·loquen els volums de manga.” Iro­nit­zava d’aquesta manera amb la diferència d’impacte que té actu­al­ment la his­to­ri­eta feta o ins­pi­rada en el Japó en relació a la resta de nar­ra­tiva dibui­xada aixo­plu­gada sota el genèric de còmic.

Vol dir aquesta iro­nia que el manga ha liqui­dat la resta de nar­ra­tiva dibui­xada? A gran trets, si com­pa­rem Còmic Bar­ce­lona amb Manga Bar­ce­lona, dos grans salons orga­nit­zats per Fico­mic, ens ado­nem que, gene­ra­ci­o­nal­ment, repre­sen­ten dos uni­ver­sos dife­rents. El manga és la lec­tura pre­fe­rida de la majo­ria de lec­tors de nova volada. Això es tra­du­eix en el fet que, men­tre que el Còmic Bar­ce­lona s’ha que­dat al recinte de Montjuïc amb una durada de tres dies, el Manga Bar­ce­lona, amb qua­tre dies de cele­bració, es va tras­lla­dar, la pas­sada edició, al recinte de la Fira a l’Hos­pi­ta­let, amb molts metres qua­drats.

Vol dir això que el còmic ha que­dat ofe­gat pel manga? Res més lluny de la rea­li­tat. Una volta aquest dies pel recinte de Còmic Bar­ce­lona mos­tra la vita­li­tat d’allò que no és la influència japo­nesa. O, si més no, que hi ha una con­vivència inter­ge­ne­ra­ci­o­nal. Hi ha un nou públic jove que pot con­viure per­fec­ta­ment entre els dos uni­ver­sos. No obli­dem que el món dels super­he­rois cap­tiva espe­ci­al­ment el més menuts. En aquest sen­tit, tot i que no gua­nya la bata­lla al manga, el còmic té pers­pec­ti­ves de futur.

No hem de dei­xar de banda tam­poc la gran vita­li­tat de la novel·la gràfica. Aquest dies, hem vist cues perquè el mallorquí Bar­to­lomé Seguí signés el seu retrat gene­ra­ci­o­nal Boo­mers i Alfons Font retro­bant-se amb el seu públic amb Aloma, una obra inèdita en el mer­cat esta­tal. També autors inter­na­ci­o­nals com ara la core­ana Keum Suk Gen­dri Kim Kendry i els ita­li­ans Zero­cal­care i Igort, que en la dar­rera obra tracta el tema de la guerra d’Ucraïna, han donat llu­en­tor al saló.

Super­he­rois, novel·la gràfica, còmic històric, ciència-ficció i humor con­ti­nuen sent regis­tres que con­vi­uen en el còmic. Pel que fa al català, l’edi­to­rial Fines­tres ha estat pre­sent amb un catàleg en llen­gua cata­lana que comença a fer pat­xoca, amb obres ple­na­ment con­tem­porànies. Així, també s’ha pre­sen­tat la revista Forn de guix, que intro­du­eix el català en l’inèdit ter­reny de les publi­ca­ci­ons de còmic expe­ri­men­tal.

S’ha pogut assis­tir a debats sobre l’enca­bi­ment dels còmics als museus i de com afec­tarà la intel·ligència arti­fi­cial la cre­ació de còmics. I també s’ha pogut pas­se­jar pel Car­reró dels artis­tes, on es podia con­tem­plar l’emergència del còmic i també com molts autors trien l’auto­e­dició com a forma de cana­lit­zar el tre­ball. Tot ple­gat sumat a mil pro­pos­tes més del Còmic Bar­ce­lona, que avui tanca por­tes, fa pen­sar en la vita­li­tat i llarga vida del còmic.