Catalunya dóna veu als ‘top manta’ a la Biennal d’Arquitectura de Venècia

Les històries i llui­tes soci­als de 9 man­ters cen­tren la pro­posta cre­a­tiva que Cata­lu­nya ha por­tat aquest any a la XVIII Bien­nal d’Arqui­tec­tura de Venècia. La mos­tra, que ha arren­cat avui a la ciu­tat ita­li­ana i es podrà visi­tar fins al 26 de novem­bre, ha estat orga­nit­zada per l’estudi d’arqui­tec­tura i cinema Leve i el sin­di­cat popu­lar de vene­dors ambu­lants Top Manta. Ho han fet colze a colze i han mun­tat una ins­tal·lació fora dels pave­llons esta­tals que vol posar sobre la taula la des­co­lo­nit­zació i la des­car­bo­nit­zació sense sor­tir de casa. És una mena de un mer­cat ambu­lant metafòric que ofe­reix refle­xi­ons sobre les rela­ci­ons nord-sud i les con­di­ci­ons de vida de la diàspora afri­cana a Europa; i un seguit de pro­pos­tes de nous models resi­den­ci­als basats en la comu­ni­tat, com cui­nes col·lec­ti­ves, nous espais d’aco­llida i la reu­ti­lit­zació de locals buits, fet de la mà d’estu­di­ants d’arqui­tec­tura inter­na­ci­o­nals.

Entre els objec­tes que es poden tro­bar hi ha, per exem­ple, una manta bro­dada que recorda el peri­ple de l’Àfrica a Bar­ce­lona d’un dels pro­ta­go­nis­tes, l’Aziz Faye.

Amb el títol Seguint el peix, la pro­posta cri­tica l’espoli que fa la gran indústria ali­mentària de les cos­tes afri­ca­nes. Hi ha un munt d’exem­ples.

Avui, en la inau­gu­ració de la mos­tra, els man­ters han lluït una samar­reta amb el lema L’art de la hipo­cre­sia estam­pada pel col·lec­tiu i amb la qual han vol­gut repre­sen­tar la presència d’un col·lec­tiu migrant i raci­a­lit­zat a un espai històrica­ment reser­vat a les elits cul­tu­rals i artísti­ques.

Al pavelló es poden veure les man­tes que els migrants fan ser­vir per ven­dre els seus pro­duc­tes al car­rers i a les vore­res. a través d’elles, entre­llaçades, es pot fer un recor­re­gut metafòric ja que la pri­mera mos­tra l’Àfrica com a ori­gen de la huma­ni­tat i la última com els cot­xes s’han men­jat el bosc. Entre­mig, denun­cies cons­tants a l’espoli del con­ti­nent africà o les lleis d’immi­gració, amb pàgines on s’ha escrit la paraula “racista”.

La mos­tra inclou una segona part amb gràfics i mapes amb alter­na­ti­ves urbanísti­ques, on es vol fer una crida a la pos­si­bi­li­tat que una altra cons­trucció del món és pos­si­ble, amb nous models arqui­tectònics basats en la comu­ni­tat i no en l’indi­vi­du­a­lisme. “Els man­ters ens ense­nyen la importància d’una casa sem­pre oberta on regna l’hos­pi­ta­li­tat”, es pot lle­gir en un dels pla­nells.