Tornada a Mèxic

Les grans fires del lli­bre de Gua­da­la­jara i Frank­furt, en què Cata­lu­nya va ser con­vi­dada d'honor, han tin­gut con­ti­nu­ació en infi­ni­tat d'ini­ci­a­ti­ves per divul­gar la nos­tra cul­tura. La pròxima cita de pri­mer nivell és el Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal Cer­van­tino de Gua­na­ju­ato (Mèxic), que se cele­brarà entre el 8 i el 26 d'octu­bre d'aquest any. Gua­na­ju­ato és la tro­bada mul­ti­dis­ci­plinària més impor­tant de l'Amèrica Lla­tina i té com a prin­ci­pals acti­vi­tats la música, el tea­tre i les arts plàsti­ques. Al llarg dels seus 36 anys d'història, el cer­ta­men ha esde­vin­gut una de les prin­ci­pals cites inter­na­ci­o­nals de races i cul­tu­res, a més d'un gran expo­si­tor de la cre­a­ti­vi­tat d'arreu del món. En edi­ci­ons ante­ri­ors els països con­vi­dats van ser la Xina i el Japó. La dinàmica és con­vi­dar un Estat de Mèxic, en aquesta edició Cam­peche, i un de fora.

Aquest any és el pri­mer que es con­vida un país sense Estat propi, Cata­lu­nya. El que ve li tocarà al Que­bec. En això van insis­tir-hi els res­pon­sa­bles mexi­cans, que van subrat­llar que la tro­bada enfor­tirà encara més els lli­gams entre Cata­lu­nya i Mèxic.

Rela­ci­ons comer­ci­als
En aquesta línia, Josep Bar­galló, direc­tor de l'Ins­ti­tut Ramon Llull, va recor­dar que Gua­na­ju­ato i Cam­peche com­par­tei­xen amb Cata­lu­nya mol­tes coses, i també que Cam­peche va ser el pri­mer port del Nou Món amb el qual Cata­lu­nya va poder man­te­nir rela­ci­ons comer­ci­als. Allà es van ins­tal·lar a finals del segle XVIII famílies pro­ce­dents de Sit­ges, com la del doc­tor Robert, que va ser poste­ri­or­ment alcalde de Sit­ges i de Bar­ce­lona, o la del pin­tor impres­si­o­nista Joaquín Clau­sell, con­si­de­rat el més impor­tant pin­tor d'aquell Estat.

Cata­lu­nya ha pre­pa­rat un pro­grama amb 25 com­pa­nyies de música, tea­tre i dansa, amb 223 artis­tes con­vi­dats. Set d'aques­tes com­pa­nyies con­ti­nu­a­ran en gira per un total de 28 ciu­tats mexi­ca­nes. Entre els con­vi­dats hi ha des de Joan Manuel Ser­rat fins a la música bar­roca de Jordi Savall, sense dei­xar de banda el pop d'Els Pets, Miqui Puig i La Troba Kung-Fú i el fla­menc de Miguel Poveda. En l'apar­tat de dansa, Bar­galló es va mos­trar orgullós de dur a Mèxic la Dansa de la Mort de Ver­ges, que per pri­mera vegada sor­tirà de la Península i que té tan­tes simi­li­tuds amb les dan­ses tra­di­ci­o­nals mexi­ca­nes: "Un pont que ens ager­mana i una manera sem­blant de veure el món", va dir Bar­galló.

En la pre­sen­tació també van inter­ve­nir Gerardo Klein­burg, direc­tor del Fes­ti­val de Gua­na­ju­ato; Juan Alco­cer, direc­tor gene­ral de l'Ins­ti­tut Esta­tal de Cul­tura d'aquell Estat mexicà, i Alfonso Esqui­vel, direc­tor de l'Ins­ti­tut Esta­tal de Cam­peche, l'altre con­vi­dat. Klein­burg va dir que "per a Mèxic Cata­lu­nya és un refe­rent de moder­ni­tat, el con­si­de­rem una potència cul­tu­ral". Alco­cer i Esqui­vel van par­lar d'iden­ti­tat, del gre­sol de cul­tu­res i tra­di­ci­ons en con­tacte i de la defensa de l'idi­oma maia.

L'acte el va tan­car Josep-Lluís Carod-Rovira, vice­pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, que va remar­car la gene­ro­si­tat de Mèxic, "un país del qual els cata­lans només hem rebut bons trac­tes". Unes bones vibra­ci­ons que con­ti­nuen.