El Govern commemorarà el 2024 els cent anys de la ràdio i de les morts de Guimerà i Salvat-Papasseit

El govern català ha apro­vat en la seva reunió d’aquest dimarts els esde­ve­ni­ments i les per­so­na­li­tats que seran objecte de com­me­mo­ració per la Gene­ra­li­tat durant 2024, entre ells els cent anys de l’arri­bada de la ràdio i els 125 del coo­pe­ra­ti­visme a Cata­lu­nya, així com també els cen­te­na­ris de les morts dels escrip­tors Àngel Gui­merà i Joan Sal­vat-Papas­seit.

També figu­ren com a ani­ver­sa­ris des­ta­cats el cen­te­nari dels nai­xe­ments dels escrip­tors Vicent Andrés Estellés i Mont­ser­rat Vay­reda, i els 50 anys de la mort de Sal­va­dor Puig i Antich, un dels últims con­dem­nats a mort del fran­quisme.

Altres esde­ve­ni­ments que es des­ta­ca­ran al llarg del pro­per any, sobre els quals els depar­ta­ments cor­res­po­nents orga­nit­za­ran actes i actu­a­ci­ons, seran els 100 anys de l’entrada en fun­ci­o­na­ment del pri­mer tram del Gran Metro­po­lità de Bar­ce­lona, el que actu­al­ment es coneix sim­ple­ment com el metro, o els 100 anys de la cons­trucció del pri­mer xalet de S’Agaró.

Així mateix, es com­me­mo­ra­ran els 275 anys de la Gran Batuda o Presó Gene­ral de Gita­nos –un intent de Fer­ran VI per extin­gir aquesta ètnia a l’Estat espa­nyol– i els 50 anys de la mort de Cate­rina Casas i Maymó (Molins de Rei, 1888-1974), mili­tant de ERC i pio­nera del muni­ci­pa­lisme femení, que va patir una forta repressió de la dic­ta­dura.

També es reme­mo­ra­ran els 100 anys del nai­xe­ment de Mont­ser­rat Andreu i Batlló, fun­da­dora a Cata­lu­nya d’Aldees Infan­tils SOS; el metge Jordi i Gol Gurina, la bibli­o­tecària i filòloga Rosa­lia Gui­lleu­mas i Brosa, l’artista Luisa Gra­nero i Sierra i la reli­gi­osa i acti­vista social Teresa Sal­va­dor i Sal­va­dor.

Altres efemèrides que s’evo­ca­ran són els 150 anys de les morts d’Anselm Clavé i Marià For­tuny, els 150 anys del nai­xe­ment d’Isa­bel Llo­rach o els 200 anys del nai­xe­ment de Víctor Bala­guer i Cirera. L’objec­tiu d’aques­tes com­me­mo­ra­ci­ons és posar en valor, recu­pe­rar i divul­gar la memòria de per­so­na­li­tats i esde­ve­ni­ments històrics, artístics, científics o cul­tu­rals que han dei­xat pet­jada en el patri­moni col·lec­tiu dels cata­lans.