L’Ésdansa se suma a la sostenibilitat

Roger Casal­prim, pre­si­dent del Cer­cle de Cul­tura Tra­di­ci­o­nal i Popu­lar Mar­bo­leny, enti­tat que impulsa l’Ésdansa des de fa 41 anys a les Pre­ses (Gar­rotxa), es marca un nou repte per al fes­ti­val: la sos­te­ni­bi­li­tat. El fes­ti­val que se salva de les res­tric­ci­ons de tallers i espec­ta­cles (que encara van patir l’any pas­sat com a con­seqüència de la covid) obre una nova etapa ambi­ci­osa després d’haver asso­lit rep­tes ante­ri­ors com ara la par­ti­ci­pació (2007), la for­mació (2012) i la cre­ació (2016). L’Ésdansa és un dels pun­tals de la xarxa de fes­ti­vals d’arrel amb els quals miren de recu­pe­rar la tra­dició tant amb el tre­balls de balla­rins pro­fes­si­o­nals com de grups de dansa ama­teurs.

Del 21 al 27 d’agost es desen­vo­lupa un ampli pro­grama que inclou des de la for­mació (per a joves i adults, en grups sepa­rats) fins al des­co­bri­ment de dan­ses d’arreu del món. Enguany, les com­pa­nyies con­vi­da­des són Vio­rica, de Moldàvia; Minc­han­zama, del Perú; Crane, d’Uganda, i la Compañía de Tango Julio Sosa, de l’Uru­guai. És via­ble plan­te­jar el repte de la sos­te­ni­bi­li­tat amb la con­trac­tació de com­pa­nyies vin­gu­des en avió d’arreu del món? Casal­prim engalta el repte acla­rint que aques­tes com­pa­nyies fan una estada de tres mesos i que, per tant, aquesta pet­jada s’ha de redis­tri­buir en cada ini­ci­a­tiva en què par­ti­ci­pen.

El gruix de la pro­gra­mació ve de com­pa­nyies de casa que han rebut una empenta gràcies al pla d’impuls de la dansa d’arrel. Fins fa molt poc, només hi havia l’opor­tu­ni­tat del premi Delfí Colomé: Era de l’Esbart Roca­sagna i Quim Bigas s’estre­nen en l’Ésdansa. Ara també hi ha altres títols, com ara l’adap­tació de L’hereu Riera, de Pere Seda; el Raepte, de l’Esbart Man­resà (amb direcció dels Escar­lata), i el Si em vagués, de Lali Mateu, Roger Cusidó i la MINIMíssima. El grup Mar­bo­leny Beta s’ins­pira en les ombres de la brui­xe­ria per pre­sen­tar Voluxa. L’obra està pen­sada per ser inter­pre­tada a l’aire lliure amb una de les pro­pos­tes que també han anat crei­xent els últims anys.

L’Esbart Mar­bo­leny inclou 200 balla­dors que assa­gen tot l’any i impul­sen el fes­ti­val amb un equip de volun­ta­ris, a l’agost. Per a Ade­laida Moya, direc­tora gene­ral de Cul­tura Popu­lar i Asso­ci­a­ci­o­nisme Cul­tu­ral, és un dels exem­ples de bones pràcti­ques. L’enti­tat garan­teix con­tinuïtat i una estruc­tura que va millo­rant cada capítol, any a any. Des d’aquesta direcció gene­ral, s’està reforçant la via perquè aug­men­tin els cir­cuits de dansa d’arrel arreu del país durant tot l’any. El pano­rama està crei­xent gràcies a l’impuls dels nous cre­a­dors (en bona part, joves que han tret l’estigma de car­rincló a la dansa i música tra­di­ci­o­nal). Per això, al cos­tat de Fira Medi­terrània i del Dansàneu, es va eixam­plant la pro­posta d’arrel amb nous car­tells com ara el Balla Vallès de Sent­me­nat. L’objec­tiu és que la dansa d’arrel acabi incor­po­rant-se a les car­te­lle­res dels tea­tres, amb nor­ma­li­tat.

En l’Ésdansa també hi ha lloc per a la difusió. Per exem­ple, es pre­sen­ta­ran tres nove­tats edi­to­ri­als. Una d’aques­tes serà una publi­cació sobre el cen­te­nari de l’Esbart de Rubí (un dels pri­mers que va apun­tar-se a la reno­vació de la dansa tra­di­ci­o­nal). També es pre­sen­tarà el lli­bre que recull l’aven­tura del Cançoner (l’Esbart Ciu­tat Com­tal i Arnau Obi­ols pre­pa­ren una obra a par­tir de les expe­di­ci­ons del Cançoner Popu­lar, que es desen­vo­lu­parà a Fira Medi­terrània). I final­ment es pre­sen­tarà Jaume Arne­lla, artesà de cançons. Fer­ran Riera ha ela­bo­rat un lli­bre biogràfic a par­tir d’una llarga entre­vista amb un dels impul­sors del Grup de Folk, des dels anys sei­xanta. Ha cre­uat la seva veu amb l’heme­ro­teca i amb altres tes­ti­mo­nis en una redacció lúdica de lec­tura amena.