Art

Patrimoni

La travessia artística

Els cartells de les 79 edicions de la travessia de l’estany de Banyoles recullen tendències i mirades

Els dibuixos de Lluís Güell, les medalles de Jeroni Moner o el cartell inclinat de Lluís Vilà, punts d’inflexió

L’estudi banyolí Enserio ha proposat una tovallola com a cartell d’aquest any

El 1947, la tra­ves­sia de l’estany de Banyo­les s’anun­ci­ava amb una neda­dora, al més pur estil Est­her Willi­ams, entre­gant un tro­feu. Reflex de l’estètica de Hollywood, el car­tell no va agra­dar a la moral catòlica, que veia el ves­tit de bany exces­si­va­ment ajus­tat a la figura feme­nina. Setanta-cinc anys després, la dona torna a ser la pro­ta­go­nista del car­tell amb un rol molt dife­rent. Neus Martín Royo va fer una aposta femi­nista que s’acom­pa­nyava d’un mar­xan­datge rosa; les cami­se­tes es van esgo­tar.

A través del car­te­llisme de la tra­ves­sia, que avui cele­bra la 79è edició, es pot fer un recor­re­gut per les avant­guar­des i tendències a través dels seus autors. Des de Rovira-Brull (1926-2000) fins a la pro­posta, tren­ca­dora, amb relleu, que el 2021 va fer l’escul­tor banyolí Josep Pon­satí (1947), refe­rent de l’art con­cep­tual. Els car­tells mos­tren “una mirada dife­rent” i “ un moment deter­mi­nat” d’una com­pe­tició espor­tiva molt popu­lar, des­taca Toni Bra­mon, vocal de cul­tura del Club Natació Banyo­les. Un d’aquests moments és l’aposta rosa de Martín Royo, una de les poques dones artis­tes auto­res del car­tell de la tra­ves­sia. Per Bra­mon, un dels punts d’inflexió és l’obra de Lluís Güell (1945-2005) . Són uns dibui­xos “extra­or­di­na­ris” rea­lit­zats el 1963 que for­men part del patri­moni cul­tu­ral de l’enti­tat espor­tiva. Bra­mon també des­taca les meda­lles, uns nenúfars, que l’arqui­tecte Jeroni Moner (1940-2021) va rea­lit­zar el 1960, coin­ci­dint amb la inau­gu­ració del nou edi­fici. També posa en valor el car­tell del 1980, incli­nat, simu­lant una braçada, de Lluís Vilà (1952-2010). El car­te­llisme de la tra­ves­sia és un recor­re­gut per la història artística de Banyo­les. Noms com els ger­mans Joan i Rai­mon de Palau, Jaume Geli, Quim Bou, Bar­raca, Xicu Caba­nyes o Fran­cesc Dara­nas, entre altres són alguns dels autors. Toni Bra­mon des­taca la lli­ber­tat cre­a­tiva de l’artista. Així aquest any l’estudi banyolí Ense­rio ha fet una nova aposta: el car­tell és una tova­llola. Un nou con­cepte per a una imatge gràfica que ha tran­si­tat des l’ima­gi­nari banyolí, de mons­tres, pes­que­res i el color blau,a esce­nes també còmiques. El 2019, el dis­se­nya­dor de Cor­nellà del Terri Marc Vicens va dibui­xar un ànec sobre la gorra groga d’un neda­dor, amb cara de casant, havent enlles­tit els 2.115 metres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia