Estratègies indígenes per a la Garrotxa

Una pre­gunta retòrica accen­tua el mis­satge de la res­posta i els res­pon­sa­ble de la residència Trans­ru­ral, que ha orga­nitza Balkar.Earth a Olot, han uti­lit­zat aquesta figura literària per avançar el resul­tat final. L’eix que ha ver­te­brat aquesta residència en la qual par­ti­ci­pen tres líders de comu­ni­tats rurals de dife­rents llocs del món amb for­mes molt diver­ses de gover­nança és la pre­gunta “I si tenim més en comú del que ens pen­sem?”. Ha estat una bona manera de com­par­tir idees i estratègies per acom­pa­nyar el procés d’implan­tació a la Gar­rotxa de nous models de gover­nança fona­men­tats en la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana.

Les tres dones con­vi­da­des són repre­sen­tants de comu­ni­cats indígenes que duen a terme una intensa lluita per a la per­vivència de les res­pec­ti­ves cul­tu­res i llengües. Rita Suaña, cre­a­dora del movi­ment Ayne i una figura clau en la recu­pe­ració de la llen­gua i la cul­tura dels uros –comu­ni­tat que viu a les illes flo­tants del llac Titi­caca del Perú–, ha remar­cat la impli­cació i la bona volun­tat dels mes­tres de les esco­les esta­tals de la zona per acon­se­guir-ho. “Les auto­ri­tats del país no demos­tren cap mena d’interès. Els mes­tres sacri­fi­quen el seu temps lliure, perquè les clas­ses per apren­dre la nos­tra llen­gua són extra­es­co­lars”, ha indi­cat. Suaña ha expli­cat que els esforços que estan duent a terme des de fa dotze anys han permès detec­tar una revi­ta­lit­zació de la llen­gua. Ella mateixa ha remar­cat la importància de la llen­gua per a la per­vivència cul­tu­ral dels uros. “Amb mil dues-cen­tes famílies i tres mil per­so­nes, som pràcti­ca­ment una nació”, ha dit.

Ida Maria Helan­der, de l’últim poble indígena d’Europa, el sami –s’estén pel nord de Noru­ega, Suècia, Finlàndia i la península russa de Kola–, també rea­litza una intensa acti­vi­tat per asse­gu­rar la per­vivència de la cul­tura sami i la custòdia del ter­ri­tori des de l’Orga­nit­zació Cen­tral del Sami fin­landès i del Con­sell del Sami. Una de les experiències que ha com­par­tit és la de les llars d’infants on s’uti­litza aquesta llen­gua indígena per a les quals han acon­se­guit el suport del govern fin­landès. I, final­ment, Monica Mckay, que lluita per la cul­tura de la nació nisga’a des del Cen­tre d’Estu­dis Aborígens. Mckay ha deta­llat que duen a terme un pro­grama de suport als estu­di­ants indígenes de la Uni­ver­si­tat de Toronto, per a la seva for­mació bilingüe. Tres experiències, doncs, des del deco­lo­ni­a­lisme, útils per a les noves gover­nan­ces gar­rot­xi­nes.