Art

Fotografia

Català-Roca ja és de tots

El Departament de Cultura de la Generalitat ha adquirit als hereus el fons del gran fotògraf per dos milions d’euros

L’arxiu, immens i des del 2007 custodiat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, es desarà a l’Arxiu Nacional (la part principal) i al MNAC (les còpies d’època), on quan estigui tot estudiat, catalogat i restaurat s’obrirà una exposició antològica

L’arxiu del fotògraf català més important del segle XX es digitalitzarà i serà de consulta oberta

Un arxiu sal­vat i que no emi­grarà. El Depar­ta­ment de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat ha adqui­rit el fons fotogràfic de Fran­cesc Català-Roca (Valls, 1922-Bar­ce­lona, 1998) per dos mili­ons d’euros. L’acord de l’admi­nis­tració cata­lana amb els hereus és el millor colofó que podia tenir la cele­bració del cen­te­nari del nai­xe­ment del fotògraf: garan­teix la con­ser­vació, la inves­ti­gació i la difusió del seu lle­gat i talla de soca-rel el perill real que es dis­gregués i/o que marxés de Cata­lu­nya.

“L’arxiu de Català-Roca reu­neix el tre­ball de molts anys de dedi­cació, fites, inves­ti­ga­ci­ons i inno­va­ci­ons i infor­mació relle­vant”, sosté el seu fill Andreu Català Peder­sen, il·lusi­o­nat amb l’impuls que aga­farà tot el con­junt, més enllà del gra­pat d’imat­ges icòniques. La família feia més de dues dècades que per­se­guia aquesta ope­ració, tant amb la Gene­ra­li­tat com amb l’Ajun­ta­ment, però topava amb la defi­ci­ent política pública d’atenció al patri­moni dels cre­a­dors (sent la sonada venda del fons d’Agustí Cen­te­lles al Minis­teri de Cul­tura el cas més polèmic). La mort, ara fa dos anys, de l’altre fill, Martí Català Peder­sen, va afe­gir neguit a l’entorn del fotògraf i pressa per dei­xar blin­dada com més aviat millor la pre­ser­vació d’una col·lecció for­mada per 167.701 nega­tius en blanc i negre i color, 3.109 dia­po­si­ti­ves en color, prop de 14.000 fulls de con­tacte i 2.000 còpies d’època d’autor.

A Andreu Català Peder­sen i a Marc Català San­tafé, fill de Marc Català Peder­sen, no els han fal­tat pre­ten­dents. Les nego­ci­a­ci­ons han estat com­ple­xes. Però, final­ment, “el fons Català-Roca és del país i per al país”, ha excla­mat la con­se­llera de Cul­tura, Natàlia Gar­riga, aquest dilluns en l’acte de pre­sen­tació de l’adqui­sició, en un Palau Moja ple de fami­li­ars, amics, experts en foto­gra­fia i incon­di­ci­o­nals del patri­moni del país. La sen­sació de tots era que aquest cop no s’ha fallat a un dels grans expo­nents de la cul­tura cata­lana del segle XX.

El fons Català-Roca estava dipo­si­tat des del 2007 al Col·legi d’Arqui­tec­tes de Cata­lu­nya (Coac), amb el qual els des­cen­dents van sig­nar un con­veni que no ha aca­bat com­plint les expec­ta­ti­ves per la raó que exi­gia molts recur­sos per al seu con­di­ci­o­na­ment. “És un patri­moni immens. Català-Roca va ser el Bach de la foto­gra­fia, prolífic i variat. Vam tenir la mala sort que el 2008 va escla­tar la crisi i tot el que s’havia de fer va que­dar limi­tat”, asse­nyala Andreu Català Peder­sen, agraït amb la tasca que ha fet el Coac durant aquests més de quinze anys de gestió.

La rea­li­tat és que a més del 85% de les foto­gra­fies encara no se’ls ha fet la des­cripció docu­men­tal. “El trac­ta­ment del fons sen­cer reque­rirà uns tres anys de feina”, ha avançat Fran­cesc Balada, direc­tor de l’Arxiu Naci­o­nal de Cata­lu­nya (ANC), la que serà la nova llar del tre­ball del fotògraf, com­par­tida amb el MNAC, on es des­a­ran les còpies vin­tage. L’ANC con­serva també els arxius del pare Pere Català Pic i del germà Pere Català Roca. Era, doncs, el seu destí natu­ral.

Un cop s’enlles­teixi aquesta tasca d’estudi, cata­lo­gació i res­tau­ració d’alguns mate­ri­als molt dete­ri­o­rats, el MNAC pre­sen­tarà una gran expo­sició antològica, en la línia de les que ha dedi­cat a Joan Colom i a Oriol Mas­pons (els dos fons dels quals també es cus­to­dien al museu de capçalera de l’art català). En absència d’un museu de la foto­gra­fia cata­lana, eterna rei­vin­di­cació del sec­tor, el MNAC està duent a terme una política de divul­gació dels grans mes­tres des que va crear el seu Depar­ta­ment de Foto­gra­fia, el 1996. 

En l’era de les pan­ta­lles, el que més interessa als estu­di­o­sos i als ciu­ta­dans en gene­ral és tenir accés en línia als docu­ments. El pla Català-Roca cul­mi­narà en la digi­ta­lit­zació de les imat­ges, que seran de con­sulta oberta. Això con­tri­buirà enor­me­ment a eixam­plar la visió del seu tre­ball. I a des­co­brir un munt de mate­rial inèdit. Com la majo­ria de les imat­ges que Català-Roca va triar per al seu dar­rer gran pro­jecte, La pell de Bar­ce­lona, una publi­cació de prop de 200 foto­gra­fies de tota la seva tra­jectòria, i que mai es va edi­tar. A l’estudi hi va que­dar la maqueta, que ha res­ca­tat l’edi­tor Joan Ricart, d’Enci­clopèdia Cata­lana, per trans­for­mar-la en el lli­bre amb el qual Català-Roca volia reflec­tir a les aca­ba­lles de la seva vida quin fotògraf havia estat i què va apor­tar a la foto­gra­fia. La pell de Bar­ce­lona irromprà, per fi, l’any que ve.

Mestre
Francesc Català-Roca està considerat el fotògraf català més important del segle XX en l’àmbit de l’Estat, i homologable a altres figures internacionals que han gaudit de molta més projecció. Els seus interessos van ser amplis, des de la fotografia social fins als reportatges del món de l’art i de l’arquitectura. Abans del Premi Nacional de la Generalitat (1991), va rebre el del Ministeri de Cultura (1983).


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia