Arquitectura

Ciutats

La petja de Montsoriu

La qualitat de les troballes arqueològiques és tan important i estan en tan bon estat que ho comparen amb Pompeia

Convertit en un pol d’atracció turística i cultural, el castell, que en els últims 25 anys ha renascut de la ruïna, troba un complement a les sales del Museu de la Gabella d’Arbúcies, on han obert un espai dedicat als Cabrera

El 2023 han pujat a Montsoriu 17.000 persones, cosa que demostra la potència d’una aposta pel turisme cultural

“El fet que s’aixequés en un turó de difícil accés, que quedés al marge dels con­flic­tes de l’època moderna, no patís saque­jos ni grans con­fron­ta­ci­ons mili­tars i, amb el temps, les plan­tes i els arbres el cobris­sin i alhora el pro­te­gis­sin, va fer que el cas­tell de Mont­so­riu es man­tingués atu­rat en el temps i es con­vertís en un jaci­ment arqueològic fona­men­tal. Mol­tes dependències van que­dar intac­tes i això va per­me­tre des­co­brir mate­ri­als fona­men­tals. Per mi, i és una apre­ci­ació per­so­nal, l’antic palau dels Cabrera és com una petita Pom­peia.” Les parau­les de Joa­quim Mateu, arqueòleg, con­ser­va­dor del Museu de la Gabe­lla i un dels res­pon­sa­bles de la recu­pe­ració de la for­ta­lesa que s’aixeca sobre el turó homònim, situat en un con­tra­fort (649 m) del massís del Mont­seny, a l’inter­fluvi de les rie­res de Breda i d’Arbúcies, no van erra­des, i més si tenim pre­sent que els mate­ri­als recu­pe­rats gràcies a les exca­va­ci­ons han permès docu­men­tar les for­mes de vida de les per­so­nes que habi­ta­ven el cas­tell i les seves con­tra­des a l’edat mit­jana. D’altra banda, si avui Pom­peia s’ha con­ver­tit en un impor­tant focus d’atracció turística, a Mont­so­riu, que és la perla de la pro­posta que redes­co­breix l’antic ves­com­tat dels Cabrera, des que el 2011 es van obrir les visi­tes guia­des, el 4 de novem­bre es va rebre el visi­tant 150.000. La xifra es pot valo­rar com un èxit espec­ta­cu­lar, i més si tenim pre­sent que per arri­bar-hi des del pàrquing s’han de fer dos quilòmetres i mig de pujada i uns quants més de tor­nada i la gran­di­o­si­tat del recinte fa que la visita no baixi dels noranta minuts. Mateu asse­gura que aquesta és una acti­vi­tat salu­da­ble, que per visi­tar el cas­tell els interes­sats es fan un tip de cami­nar. Més enllà de l’acu­dit, però, en el fons amaga l’orgull pel reei­xi­ment d’un procés de sal­vació i res­tau­ració que, ini­ciat l’any 1992 amb la mobi­lit­zació social i la cre­ació dels Amics del Cas­tell, es va con­so­li­dar el 1994 amb la posada en fun­ci­o­na­ment del Patro­nat del Cas­tell de Mont­so­riu, que un any més tard va enge­gar les pri­me­res obres de res­tau­ració a la Sala Noble i, final­ment, el 1998, la família de Ribot, que n’era la pro­pietària, el va cedir al Con­sell Comar­cal de la Selva. El 2011 es va obrir defi­ni­ti­va­ment al públic.

Des que l’any 1995 l’arqui­tecte de patri­moni de la Gene­ra­li­tat Ramon M. Cas­tells va redac­tar el pro­jecte de res­tau­ració de la Sala Noble, les obres rea­lit­za­des han anat ade­quant el ritme a les exca­va­ci­ons i així s’han recu­pe­rat i con­so­li­dat espais emblemàtics com la torre de l’Home­natge, la cis­terna del pati d’armes, la Sala Gòtica, el cos de guàrdia i les mura­lles i talus­sos, i s’ha tin­gut molta cura a l’hora de clas­si­fi­car i estu­diar els mate­ri­als arqueològics. Hi des­ta­quen el con­junt ceràmic, tant el que es va tro­bar als exte­ri­ors com els de l’inte­rior de la cis­terna de la bes­torre del pati d’armes, entre d’altres, més de 400 objec­tes que for­ma­ven part de l’aixo­var a les dar­re­ries del segle XVI –s’hi poden comp­tar copes de vidre, denes de corall, ger­res, plats, escu­de­lles i dos fla­bi­ols fets amb tíbies de xai–. En altres exca­va­ci­ons, s’han des­co­bert des de pun­tes de fletxa de ballesta fins a sive­lles, tiso­res, arne­sos i parts sin­gu­lars d’arma­ment. Una per­sis­tent i ben estruc­tu­rada cam­pa­nya de comu­ni­cació en la qual ha tin­gut un paper des­ta­cat Joan Car­les Codolà i l’aposta actual per l’herència dels Cabrera, pro­posta que lidera Àngel Vàzquez, han pre­sen­tat Mont­so­riu com el millor cas­tell gòtic de Cata­lu­nya, un dels recin­tes medi­e­vals més impor­tants del país i un mira­dor pri­vi­le­giat sobre la vall d’Arbúcies i el Mont­seny. A la vila, a les sales del Museu de la Gabe­lla, s’ha obert l’espai dedi­cat als Cabrera. Mit­jans audi­o­vi­su­als n’expli­quen la història i s’hi expo­sen més de 150 objec­tes que infor­men de com era la vida a Mont­so­riu: armes, objec­tes de vidre, la vai­xe­lla de taula... El 2023 han pujat al cas­tell 17.000 per­so­nes, la qual cosa demos­tra la potència d’una aposta pel turisme cul­tu­ral que no tan sols vol conèixer la història, sinó que comer­ci­al­ment reper­cu­teix posi­ti­va­ment a Arbúcies, Breda, Sant Feliu de Bui­xa­lleu, Vila­drau i altres indrets de la Selva i el Mont­seny on encara es res­pira la petja dels Cabrera.

La profecia d’en Rueda
En un dels pròlegs del llibre sobre Montsoriu que va coordinar Joan Carles Codolà, Joan Manuel Rueda, exdirector del Museu de la Gabella, avui responsable de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, va escriure: “Un monument situat al Parc Natural del Montseny, a peu d’autopista, a 60 quilòmetres de Barcelona, a 50 de Girona i a 30 de la Costa Brava i del Maresme, té un altíssim valor i és necessàriament rendible. Si no ho aconseguim, alguna cosa hem fet malament.” Moltes coses s’han fet bé. Montsoriu és un referent al Principat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia