Un memorial a Xirinacs

Segu­ra­ment a Lluís Maria Xiri­nacs, poc donat a reco­nei­xe­ments públics, no li hau­ria agra­dat, però els seus amics i segui­dors no s’han pogut estar de fer-li un home­natge per­ma­nent allí on ell va deci­dir posar fi, sere­na­ment i cons­ci­ent­ment, a la seva vida. La ini­ci­a­tiva ha sor­tit de l’escul­tor Jaume Rodri, a qui unia una estreta amis­tat amb el polític, exca­pellà i paci­fista des­a­pa­re­gut el pas­sat 11 d’agost.

Rodri, que ja va fer un monu­ment l’any 2000 al també polític Josep Pallach, compta amb el suport incon­di­ci­o­nal de la Fun­dació Randa, que vet­lla pel lle­gat i la memòria de Xiri­nacs, i de l’Ajun­ta­ment d’Ogassa, el ple muni­ci­pal del qual ha apro­vat recent­ment la cre­ació d’un sen­zill memo­rial a Xiri­nacs a l’indret precís on se’l va tro­bar la mort.

Ogassa és un petit muni­cipi situat a tocar de Sant Joan de les Aba­des­ses i el lloc on l’exse­na­dor va morir se’l coneix com el pla de Can Pegot. És una gran plana irre­gu­lar, amb una espec­ta­cu­lar panoràmica a l’horitzó de la qual s’apre­cia la silu­eta de la mun­ta­nya de Mont­ser­rat. La pro­pi­e­tat del ter­reny per­tany al mateix ajun­ta­ment d’Ogassa, l’alcalde del qual, Ramon Tubern, està faci­li­tant una ope­ració que es vol que quedi llesta aquesta pri­ma­vera.

Acció popu­lar
La volun­tat dels impul­sors és inau­gu­rar l’escul­tura “amb un acte popu­lar d’afir­mació intel·lec­tual, perquè cal no obli­dar la dimensió filosòfica de Xiri­nacs, i alhora d’afir­mació inde­pen­den­tista”, diu Rodri, que fa notar com al llarg d’aquests mesos la gent que s’ha acos­tat al pla de Can Pegot ha anat amun­te­gant pedres a l’indret on va ser tro­bat Xiri­nacs.

La peça escultòrica serà un bloc de gra­nit, d’entre qua­tre i cinc tones de pes. Rodri s’inclina per aga­far-lo d’una pedrera de la seva loca­li­tat de Car­de­deu, tot i que també podria sor­tir d’Ogassa: “Com Xiri­nacs, que va venir a morir aquí des de lluny, la pedra tam­poc no serà ori­ginària de l’indret”.

La inter­venció en el bloc, que s’inse­rirà en l’entorn pai­satgístic de forma harmònica, serà mínima: tant sols s’hi farà una incisió en forma de x amb un punt rodó en la part supe­rior de la lle­tra. En línia ver­ti­cal amb aquest punt, a la base del bloc, s’hi gra­varà una fórmula matemàtica, cal­cu­lada per l’expert Jordi Domènec.

Si mai ningú acon­seguís moure el bloc i sabés des­xi­frar la fórmula, podria tro­bar els set punts on hau­ran estat enter­rats els set lli­bres escrits per Xiri­nacs. Les obres seran soter­ra­des a dos o tres metres de pro­fun­di­tat, dins d’urnes de ceràmica o de meta­cri­lat que les con­ser­vin aïlla­des de la humi­tat.