La llibreria francesa Jaimes recorda demà els 85 anys de la Retirada amb la presentació de dos llibres

Entre els mesos de gener i febrer del 1939, mig milió de refu­gi­ats repu­bli­cans pro­vi­nents de tot l’Estat espa­nyol, van tra­ves­sar la fron­tera fran­cesa per dife­rents punts dels Piri­neus, fugint de les més que pro­ba­bles represàlies de les vic­to­ri­o­ses tro­pes fran­quis­tes. La majo­ria dels refu­gi­ats repu­bli­cans van aca­bar en diver­sos camps habi­li­tats per les auto­ri­tats fran­ce­ses, en con­di­ci­ons força precàries. Per com­me­mo­rar el 85è ani­ver­sari de la Reti­rada, com ha que­dat per a la història aquell exili mas­siu, la lli­bre­ria fran­cesa Jai­mes , de Bar­ce­lona, ha orga­nit­zat per a demà diven­dres, 1 de març, una doble pre­sen­tació de lli­bres rela­ci­o­nats direc­ta­ment amb aquells fets. En un acte que començarà a les 18.30 h, s’hi pre­sen­ta­ran els lli­bres Le camp oublié des Espagno­les Couiza-Mon­ta­zels 1939, de Geor­ges Cha­lu­leau, i Tou­jours cette porte dans ma tête (La Reti­rada d’Augus­tine Biosca), d’Agnès Saja­loli, que va ser la pri­mera direc­tora del Memo­rial del camp de Ribe­sal­tes. Durant l’acte, els dos actors con­ver­sa­ran amb l’his­to­ri­a­dor Gui­llaume Horn i amb Robert Triquère, res­pon­sa­ble de l’edi­to­rial Bal­zac , que ha publi­cat els dos lli­bres.

Amb pròleg de la can­tant i escrip­tora fran­cesa Oli­via Ruiz, des­cen­dent de repu­bli­cans espa­nyols que van fugir del fran­quisme, Le camp oublié des Espagno­les recorda el camp de refu­gi­a­des de Couiza-Mon­ta­zels, al depar­ta­ment occità de l’Aude, que es va obrir a prin­cipi de febrer del 1939 i estava exclu­si­va­ment reser­vat a dones i a nens i nenes fins als 15 anys. Unes 600 dones, nens i nenes hi van sub­sis­tir fins l’abril del 1940. A diferència d’altres camps de refu­gi­ats, com ara Ribe­sal­tes i Arge­lers, fins ara se’n sabia molt poca cosa del camp de Couiza-Mon­ta­zels, i això explica el títol del lli­bre de Cha­lu­leau, un nou intent de pre­ser­var la memòria d’una infàmia històrica de la qual que­den cada vegada menys tes­ti­mo­nis direc­tes.

Pel que fa a Tou­jours cette porte dans ma tête, Agnès Saja­loli hi recons­tru­eix la peripècia vital de la cata­lana Augus­tine Biosca, que tenia 2 anys el 1939 quan va haver de fugir amb els seus pares cap a França, on van ser inter­nats en un altre camp poc cone­gut, el dels Haras de Per­pinyà. El lli­bre explica com aque­lla nena, a pesar de patir la tragèdia de la guerra i l’exili durant els seus pri­mers anys i a pesar també d’uns records ter­ri­bles que han mar­cat tota la seva existència, va poder refer la seva vida ja d’adulta i recon­ci­liar-se amb ella mateixa. A través d’ella, Saja­loli home­natja tots els repu­bli­cans que van patir la dura experiència de la Reti­rada.