Art

ART DIGITAL

El primer centre d’art tecnològic

L’obrirà a Reus Andreu Rodríguez, que compta amb la col·lecció privada més important del món

La fundació New Art és pionera en produir i col·leccionar obres que fonen art, ciència i tecnologia

També hi haurà un magatzem i un taller especialitzat en produir o restaurar aquest tipus de composicions

“Estem a les beceroles en aquest tipus d’art; hi ha molta feina a fer i nosaltres som pioners”
Amb una inversió de dos milions, aspira a ser “el centre de referència mundial d’aquest sector”

Ell, Andreu Rodríguez Val­veny, és un empre­sari reu­senc del sec­tor de la informàtica. Ella, Marie-France Vey­rat, una artista. De la seva vida i pas­si­ons com­par­ti­des n’ha sor­git la que és, “sense cap dubte”, la col·lecció pri­vada d’art tec­nològic més impor­tant del món, i que ara for­marà el que serà el pri­mer cen­tre d’art del país dedi­cat a aquesta espe­ci­a­li­tat cre­a­tiva que fusi­ona art, ciència i tec­no­lo­gia. Andreu Rodríguez, a través de la fun­dació New Art, ja ha començat a cons­truir el museu en uns ter­renys als afo­res de Reus (al cos­tat de la seva empresa informàtica, Bare­bone), amb una inversió de dos mili­ons d’euros, i la inau­gu­ració es pre­veu per al novem­bre d’aquest any. Amb una superfície ini­cial de 3.000 metres qua­drats, neix amb l’aspi­ració de ser “el cen­tre d’art de referència mun­dial d’aquest sec­tor de l’art”, segons el seu impul­sor. No n’hi ha cap altre al país. L’art electrònic i tec­nològic és una espe­ci­a­li­tat jove i Andreu Rodríguez ha estat un “pio­ner” no només en col·lec­ci­o­nar-lo, sinó també en aju­dar a pro­duir-lo.

Què és l’art tec­nològic? “És la fusió entre art, ciència i tec­no­lo­gia. No hi ha una sola defi­nició i sí mol­tes excep­ci­ons. En anglès hi ha el new media art, que seria l’art dels nous mit­jans. També en podríem dir l’art electrònic, art tec­nològic... Una de les defi­ni­ci­ons que més ens agrada a nosal­tres és tot el que tracta de la cibernètica, l’art entès en totes les for­mes de com­pu­tació. Per nosal­tres no tota l’obra digi­tal es pot con­si­de­rar art tec­nològic. Con­si­de­rem que és una altra cate­go­ria dins del món de l’art, que no és ni vide­o­art ni foto­gra­fia, però que està basada molt en els mit­jans digi­tals”, explica Andreu Rodríguez.

La fun­dació New Art té el seu ori­gen en l’antiga col·lecció Beep. Tot va començar l’any 2003, quan Rodríguez i la seva dona, Marie-France Vey­rat, van fer real la idea de con­vo­car un premi d’art con­tem­po­rani. Però, com que ell venia del sec­tor tec­nològic (l’empresa informàtica Beep, del grup Tic­nova), el van dedi­car a pre­miar obres d’aquest tipus d’art. Amb l’ajut del crític d’art Arnau Puig, van con­vo­car una pri­mera edició del premi al Palau Robert de Bar­ce­lona. Un dels mem­bres d’aquell pri­mer jurat, el també crític d’art Fer­nando Cas­tro, els va pro­po­sar anar a Arco. I va ser així com tres anys més tard va començar el premi Arco/Beep d’art electrònic, que enguany ha arri­bat a la dino­vena edició i s’ha con­ver­tit en el més antic del saló de Madrid.

Amb les obres pre­mi­a­des a Arco i amb altres adqui­si­ci­ons van ini­ciar “una petita col·lecció, encara sense ser-ne gaire cons­ci­ents”. Fins que, el 2013, el Col·legi d’Engi­nyers Informàtics de Cata­lu­nya els va pro­po­sar crear una fun­dació. I va néixer la New Art Foun­da­tion, pre­si­dida pel mateix reu­senc, amb Vicente Mata­llana com a direc­tor i un patro­nat ins­ti­tu­ci­o­nal, amb repre­sen­tació dels col·legis d’Engi­nyers Informàtics, Indus­tri­als, de Tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, la Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya, Art Futura i altres noms del sec­tor tec­nològic. L’objec­tiu de la fun­dació: “Fomen­tar i difon­dre tot el que sigui l’art tec­nològic”, pre­cisa Rodríguez. Aquell fons fami­liar va fer un pas enda­vant i ha aca­bat sent “la prin­ci­pal col·lecció pri­vada d’art tec­nològic del món”.

La sin­gu­lar col·lecció està for­mada, fins avui, per 160 obres, d’artis­tes com el nova­iorquès Pete Halley, Ana­li­via Cor­deiro, l’austríaca Lia, Rafael Lozano-Hem­mer (que va ser el pri­mer artista que va repre­sen­tar Mèxic a la Bien­nal de Venècia), Daniel Cono­gar (gua­nya­dor del premi Arco/Beep d’aquest 2024) i els cata­lans Joan Font­cu­berta i Pilar Rosado, i Alba G. Cor­ral. “Tenim obres d’artis­tes molt reco­ne­guts i d’altres que pot­ser ho seran”, vati­cina. La majo­ria són obres que New Art ha aju­dat a pro­duir: “Aju­dem els artis­tes en tota la pro­ducció, en l’aspecte econòmic i tècnic, i en alguns casos tota la pro­ducció física l’hem fet nosal­tres des de zero, a par­tir de la idea de l’artista.” Per exem­ple, ara estan pro­duint una obra de l’aus­tralià Ste­larc: “És una obra d’art robòtic molt com­plexa i cara de pro­duir, i l’ela­bo­ra­rem tota aquí”, explica.

Magat­zem, taller i museu

El cen­tre d’art que obrirà a finals d’any a Reus, amb el nom New Art Cen­tre, no es dedi­carà només a l’exhi­bició. Sí que hi haurà un cen­tre con­ven­ci­o­nal, diri­git per Montse Grau (que va ser comissària de Reus Capi­tal de la Cul­tura Cata­lana 2017), amb una expo­sició per­ma­nent amb obres de la col·lecció i també amb el mun­tatge d’expo­si­ci­ons tem­po­rals exter­nes. Però se sos­tindrà sobre altres dos pun­tals, que també han de ser­vir per auto­fi­nançar-se. D’una banda, es cons­tru­eix un magat­zem, que serà “l’únic d’Europa espe­ci­a­lit­zat en emma­gat­ze­mar art tec­nològic”. Vis­tes les neces­si­tats que tenen molts dels artis­tes d’aquest sec­tor per guar­dar les obres, Rodríguez aixeca ara un magat­zem que serà “des­pro­por­ci­o­na­da­ment gran” i que llo­ga­ran o ven­dran per metres qua­drats als artis­tes o museus que hi esti­guin interes­sats. Serà un magat­zem visi­ta­ble “al ser­vei de la comu­ni­tat de l’art tec­nològic: artis­tes, museus, col·lec­ci­o­nis­tes...”.

D’altra banda, el segon pun­tal serà un taller –d’uns 500 metres qua­drats– dedi­cat a “con­ser­var, recu­pe­rar i pro­duir obres d’art tec­nològic”. Comp­tarà amb per­so­nal espe­ci­a­lit­zat (for­mat per engi­nyers i pro­fes­si­o­nals d’altres sec­tors) per res­tau­rar o pro­duir obres. “Tam­poc no n’exis­teix cap altre, no hi ha cap empresa o cap ins­ti­tució a Europa que es dedi­qui a això. Evi­dent­ment, no hi ha oferta perquè encara hi ha poca demanda. Estem a les bece­ro­les en aquest tipus d’art, encara; hi ha molt a fer i nosal­tres tor­nem a ser pio­ners i serem els pri­mers a ofe­rir aquest tipus de ser­veis”, des­taca Andreu Rodríguez, que remarca que si en gene­ral les inter­ven­ci­ons en una obra d’art “són molt com­ple­xes”, en les obres amb com­po­nents electrònics encara ho són més. “Ja por­tem molts anys inten­tant tenir pro­to­cols de man­te­ni­ment i res­tau­ració d’aquest tipus d’obres”, rebla. També reco­neix que l’art tec­nològic “és dèbil” i que el 70% de les obres s’han malmès i han des­a­pa­re­gut. Per què? Pel fet que el cir­cuit de l’art tec­nològic “és dife­rent del de l’art con­ven­ci­o­nal”: “L’art con­tem­po­rani actual quasi tot es mou a través de gale­ries, col·lec­ci­o­nis­tes i ins­ti­tu­ci­ons, com museus, que com­pren obra. En el món de l’art tec­nològic, en canvi, una petita part també es ven a través de gale­ries, però la majo­ria es fa per encàrrecs diver­sos: de fes­ti­vals de llum o de música, fes­ti­vals ludi­copúblics o espec­ta­cles. L’artista cobra per exhi­bir, però no li com­pren l’obra. Lla­vors, la res­pon­sa­bi­li­tat de con­ser­var l’obra recau en el propi artista i mol­tes vega­des no s’ho pot per­me­tre perquè solen ser ins­tal·laci­ons molt grans i el cost d’emma­gat­ze­mar aque­lla obra és car. L’artista acaba des­mun­tant l’obra o se li fa malbé.” Per això la New Art inten­tarà que les obres que guardi a les seves ins­tal·laci­ons “es con­ser­vin com a qual­se­vol museu”.

En crei­xe­ment

Aquesta espe­ci­a­li­tat de l’art ha anat crei­xent amb els anys i actu­al­ment ocupa el 8% de la quota del mer­cat mun­dial (per situar-nos, la pin­tura repre­senta apro­xi­ma­da­ment un 36% i el vide­o­art, un 5%). “És un tipus d’art molt nou, però ha pas­sat de l’1% de quota de mer­cat, fa uns pocs anys, al 8%, ara, i cre­iem que anirà crei­xent més.” Per Rodríguez, encara que sem­bli un con­tra­sen­tit, “el mer­cat de l’art con­tem­po­rani és molt con­ser­va­dor, sobre­tot des del punt de vista econòmic”: “Van als valors segurs i es paguen ani­ma­la­des per algu­nes obres d’art. Qui com­pra ha d’estar molt segur que ho val i ho valdrà en el futur.” Ell, però, camina un pas enda­vant: “Però per mi l’art con­tem­po­rani ja ha pas­sat. És clar que mai no està tot dit, com tam­poc està tot dit en l’art clàssic. Però, per mi, en la pin­tura ja no es poden fer gai­res invents. S’han d’anar gene­rant nous llen­guat­ges i noves tècni­ques.” El futur passa per la tec­no­lo­gia: “Crec que la tec­no­lo­gia aju­darà a ser molt més interac­tiu, molt més mul­timèdia i molt més ade­quat a les eines que uti­lit­zem tots avui dia: mòbils, ordi­na­dors...” L’obra ha de dei­xar de ser pas­siva i fer-se més interac­tiva. “Anem per aquí, però el temps ho dirà.” El pre­si­dent de New Art con­fessa que no sem­pre ha coin­ci­dit amb Marie-France Vey­rat o amb Vicente Mata­llana a l’hora d’incor­po­rar una obra a la col·lecció: “N’hi ha que no les hau­ria aga­fat ni boig. I, en canvi, després, amb els anys, he anat veient el mèrit d’aque­lla obra, que era una bona tria.”

Ara l’objec­tiu és tenir el New Art Cen­tre de Reus a punt al novem­bre. Serà un pri­mer pas, perquè Rodríguez vol gua­nyar espai i ja està nego­ci­ant amb l’Ajun­ta­ment de Reus la cessió d’uns ter­renys de 20.000 metres qua­drats, adja­cents al cen­tre, que són pro­pi­e­tat muni­ci­pal i que per­me­trien, a més d’ampliar les ins­tal·laci­ons, crear una zona verda i per a acti­vi­tats lúdiques i cul­tu­rals. “Ja tenim el sí ver­bal del con­sis­tori”, asse­gura. També con­fien a rebre ajuts econòmics públics d’altres admi­nis­tra­ci­ons, tot i que una part impor­tant dels recur­sos han de pro­ve­nir de l’acti­vi­tat econòmica que gene­rin per poder auto­fi­nançar-se. De moment, ja han rebut un ajut directe de la Dipu­tació per posar en marxa l'equi­pa­ment. "La Dipu­tació de Tar­ra­gona ens ha donat suport incon­di­ci­o­nal des del prin­cipi", des­ta­quen.

Andreu Rodríguez és cons­ci­ent que un espai d’aques­tes carac­terísti­ques hau­ria tin­gut més ressò a Bar­ce­lona, però veia difícil dis­po­sar a la capi­tal cata­lana d’un espai amb tants metres qua­drats –“No el podríem pagar”, s’exclama–. “A més, nosal­tres som de Reus i m’agra­da­ria que d’aquí a uns anys sigui un cen­tre de referència i que posi Reus en el mapa mun­dial.” Vol que les comar­ques de Tar­ra­gona “es facin seu” aquest cen­tre, tot i que augura que la mei­tat dels visi­tants seran, amb tota pro­ba­bi­li­tat, de fora, “de tot el món”.

Emmirallats en centres europeus
La fundació New Art coneix bé l’ecosistema de centres vinculats d’una manera o altra amb l’art tecnològic d’Europa, i beu de les experiències d’institucions de referència com el ZKA d’Alemanya, el V2 de Rotterdam o l’Ars Electronica d’Àustria. “Són els tres referents en què ens emmirallem; hi tenim molt bona relació i contacte des de fa temps.” “Malgrat que a Europa no som la capital tecnològica del món ni de bon tros, sí que som encara la capital cultural”, destaca Andreu Rodríguez.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia