Mor Jaime de Armiñán, director de culte

L’escrip­tor i cine­asta Jaime de Armiñán Oli­ver (Madrid, 1927), va morir ahir, dimarts, a l’edat de 97 anys, segons ha comu­ni­cat la Soci­e­tat Gene­ral d’Autors i Edi­tors (SGAE), d’on era con­se­ller d’honor. “Immens cine­asta i ferm defen­sor dels drets d’autor”.

Era fill d’una família d’artis­tes i de petit ja freqüentava els cine­mes i tea­tres. A la dècada dels cin­quanta va començar a tre­ba­llar com a arti­cu­lista en publi­ca­ci­ons com Fotos i Dígame, i al mateix moment va publi­car les obres tea­trals Eva sin man­zana (1953), Sin­fonía aca­bada (1955) i Nues­tro fan­tasma (1956). L’any 1957 va entrar en el món de la tele­visió i es va con­ver­tir en un dels prin­ci­pals res­pon­sa­bles dels pro­gra­mes de ficció. A prin­ci­pis dels sei­xanta, el direc­tor cine­ma­togràfic José María Forqué, el va aga­far com a guio­nista. És a par­tir d’aquest moment que comença a interes­sar-se per fer cinema per ell mateix. L’any 1969 debuta com a direc­tor amb el film Carola de día, Carola de noche, i amb els anys va anar con­so­li­dant-se en el seu propi estil de culte fins que va estre­nar Mi que­rida señorita (1971), on abor­dava l’amor hete­ro­dox i les vides mar­gi­nals i que li va valer per arri­bar als pre­mis Oscar com a can­di­data, i El nido (1981) que es va con­ver­tir en la seva segona nomi­nació als Oscar. El seu últim film va ser el 2008, 14, Fabian Road, gua­nya­dora del millor guió al Fes­ti­val de Cinema de Màlaga.

Al llarg de la vida no va parar d’escriure com arti­cu­lista en dife­rents mit­jans, prin­ci­pal­ment als dia­ris ABC i El Mundo, i com a apas­si­o­nat del món del circ, l’any 2014 va publi­car Bio­grafía del circo. Una obra mes­tra en el seu gènere segons diver­sos crítics.