Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

“Tenia molt clar el que volia fer: recu­pe­rar de forma explícita les pel·lícules d’aven­tu­res dels anys vui­tanta i noranta que m’emo­ci­o­na­ven, aquesta manera de nar­rar.” El cine­asta català Sal­va­dor Simó (Bada­lona, 1968) feia a Màlaga aquesta decla­ració de prin­ci­pis, l’1 de març pas­sat, quan va inau­gu­rar el fes­ti­val amb Guar­di­ana de dracs (Dra­gonke­a­per), un llarg­me­tratge ani­mat que arriba avui als cine­mes. Va ser la posada de llarg del cine­asta a Màlaga, que després de tre­ba­llar per a Dis­ney a París i per a diver­ses grans pro­duc­ci­ons de Hollywood a Lon­dres, ja va estre­nar al cer­ta­men el seu pri­mer llarg­me­tratge, Buñuel en el labe­rinto de las tor­tu­gas. Aquesta història sobre el viatge de Buñuel a Las Hur­des va aca­bar gua­nyant el premi del Cinema Euro­peu al millor llarg­me­tratge ani­mat, entre molts altres guar­dons.

Després d’aquell gir cap a un cinema ani­mat més d’autor, Guar­di­ana de dracs repre­senta una tor­nada del cine­asta a l’ani­mació de les grans com­pa­nyies de Hollywood, i a un cinema de dimen­si­ons i ambi­ci­ons comer­ci­als. Aquesta copro­ducció entre Espa­nya i la Xina està codi­ri­gida per Simó i Jian­ping Li, i adapta al cinema una novel·la de fan­ta­sia infan­til i juve­nil de l’aus­tra­li­ana Carole Wilkin­son. Si la pel·lícula té èxit (a part de la Xina, també té dis­tri­bució als Estats Units i a països euro­peus i d’arreu del món), les pro­duc­to­res ja tenen pre­vist fer dues con­ti­nu­a­ci­ons, basa­des també en lli­bres de la mateixa saga de Wilkin­son.

Temps enrere, a la Xina, els dracs eren amics dels humans, però la seva aliança es va tren­car i els dracs van començar a ser per­se­guits i empre­so­nats. Anys més tard, una jove esclava aju­darà l’últim drac a esca­par-se de la for­ta­lesa on es troba retin­gut i tots dos suma­ran for­ces per recu­pe­rar un tre­sor molt pre­uat: l’últim ou de drac, robat per un brui­xot que vol explo­tar-ne els poders màgics i esde­ve­nir immor­tal.

Sal­va­dor Simó no dubta que l’ani­mació era el for­mat ideal per adap­tar els lli­bres de Wilkin­son: “Les històries dema­nen ser expli­ca­des d’una manera deter­mi­nada, i aquesta història volia una ani­mació i un mun­tatge que et por­tin a un món creat espe­ci­al­ment per a aquesta història.”

Sal­va­dor Simó subrat­llava a Màlaga la fide­li­tat a l’època, en tots els detalls (ves­tu­ari, pen­ti­nats, objec­tes, armes...). No només era una aposta del pro­jecte: la par­ti­ci­pació xinesa exi­gia ser estric­tes en la docu­men­tació i la recre­ació d’aquell món: “Calia ser fidels a la Xina de l’època de la dinas­tia Han, fa uns 2.500 anys. Volíem ser molt fidels a la cul­tura xinesa de l’època. El gran èxit d’aquesta pel·lícula és que fun­ci­oni tan bé a la Xina com a la resta del món.”

Cada detall, doncs, ha estat tre­ba­llat a consciència. “A les pel·lícules d’ani­mació tot està pen­sat, tot té una raó de ser, fins i tot en una mosca –explica Sal­va­dor Simó–. Som mani­pu­la­dors nats, mani­pu­lem l’audiència perquè vis­qui un viatge emo­ci­o­nal durant els 99 minuts de la pel·lícula. Els colors, l’ani­mació... tot està pen­sat per trans­me­tre emo­ci­ons. Els per­so­nat­ges són com actors.” Bus­quen, però, un equi­li­bri. “Amb el look, has d’anar amb compte de no pas­sar-te. Si et pas­ses, perd interès la història. Has de bus­car un equi­li­bri entre història i estètica.”

I encara més: a parer dels seus res­pon­sa­bles cre­a­tius, la pel·lícula no es pot limi­tar pura­ment a l’acció, a enca­de­nar una sèrie d’aven­tu­res enca­de­na­des, sense ànima: “Vam inten­tar que la història no fos només una peripècia, calia expli­car alguna cosa més. Els per­so­nat­ges fan un viatge emo­ci­o­nal i la filo­so­fia que hi ha al dar­rere és que tots podem escriure el nos­tre destí.”

José Manuel Piñero, direc­tor d’ani­mació de Guar­di­ana de dracs, subrat­lla la importància del tre­ball del seu equip: “Els ani­ma­dors i les ani­ma­do­res són actors que, en lloc de tre­ba­llar amb el cos, ho fan amb l’ordi­na­dor. Una de les coses impor­tants de l’ani­mació és que tot comença al paper, pen­sant, dibui­xant... Teníem un equip artístic enorme, que feia una feina sem­blant a fabri­car tite­lles i donar-los movi­ment, vida. Va ser difícil tre­ba­llar amb l’equip xinès, però estem molt orgu­llo­sos del resul­tat.”