Concert kairològic

Hi ha con­certs i con­certs. Con­certs que for­men part del plec d’acti­vi­tats que aca­ben per con­for­mar una tem­po­rada, però també con­certs que podríem inse­rir dins l’eti­queta de kai­rològic. El con­cert de dijous al Palau de la Música Cata­lana amb el con­junt Gli Incog­niti, que lidera aquest àngel del violí bar­roc de nom Aman­dine Beyer (Ais de Pro­vença, 1974), va ser un d’aquests con­certs kai­rològics. I ja no tan sols pel fet que aquest supo­sava el debut a la sala moder­nista de Domènech i Mon­ta­ner, sinó perquè se’ns va ser­vir un Bach que posava al des­co­bert un nou enfo­ca­ment de la música del músic d’Eise­nach. No des­co­bri­rem, arri­bats a aquest punt, que Gli Incog­niti és un dels grups refe­ren­ci­als i cap­da­van­ters de la inter­pre­tació amb cri­te­ris històrics del pano­rama euro­peu, però sí que les seves ver­si­ons a un sol intèrpret per part ens por­ten a una nova dimensió sonora que deixa entre­veure l’Ars per­fecta de l’arqui­tec­tura bac­hi­ana, plena de sub­ti­le­ses i diàlegs en la tex­tura bella i pre­ci­o­cista que tei­xeix Gli Incog­niti. Sent un ensem­ble que ha explo­rat a fons la música ita­li­ana de Vivaldi i Core­lli, no és d’estra­nyar que, en certs moments de la vet­llada, ens poguéssim ado­nar de la sentència del cla­vi­cem­ba­lista i direc­tor Otta­vio Dan­tone: la millor música ita­li­ana del bar­roc la va com­pon­dre Johann Sebas­tian Bach. Fins a qua­tre con­certs bac­hi­ans (BWV 1041, 1049, 1060R i 1050), Beyer va assu­mir la part solística en una vet­llada de dolçor, però sobre­tot música en majúscu­les.

Tal­ment com si l’ànima essen­cial de la música de Bach parlés a través del violí de Beyer, vam ser sub­mer­gits en l’esmen­tada arqui­tec­tura, que, segons el mateix Bach, havia de ser­vir per a la glòria de Déu i l’alleu­ja­ment de l’espe­rit.