“D’aquí a pocs anys el món estarà format per humanoides”

Actu­al­ment estic pen­sant molt en l’espècie. La nos­tra espècie està con­dem­nada. El crei­xe­ment expo­nen­cial ens por­tarà al col·lapse i després del col·lapse vindrà la trans­hu­ma­ni­tat, l’apa­rició de dife­rents espècies, la diver­si­tat. Parlo molt de la trans­hu­ma­ni­tat perquè la millora de la nos­tra espècie serà clau en l’evo­lució, perquè gene­rarà diver­si­tat. Hi haurà els humans edi­tats al labo­ra­tori, que es millo­ra­ran per can­viar, per no tenir malal­ties... Hi haurà els humans que no es vol­dran modi­fi­car i hi haurà els huma­noi­des. Parlo d’aquesta diver­si­tat, perquè sense diver­si­tat no tira­rem enda­vant.

Sí. La nos­tra intel·ligència va venir de la comu­ni­cació –de la koiné, del mateix llen­guatge–, i de la tec­no­lo­gia. Però ara ens farem objec­ti­va­ment humans perquè la intel·ligència arti­fi­cial farà el següent pas ope­ra­tiu. Per tant, dei­xa­rem de ser humans.

Exac­ta­ment. Tin­drem un llen­guatge comú: el llen­guatge de les màqui­nes serà el nos­tre llen­guatge uni­ver­sal. Perquè hi haurà qua­tre espècies o subespècies en el pla­neta d’aquí al final de segle.

Molt poc. De fet, ja comen­cen a fer expe­ri­ments. D’aquí a final de segle serem trans­hu­mans. D’aquí a pocs anys el món estarà for­mat per huma­noi­des. Les espècies s’adap­ta­ran des­hu­ma­nit­zant-se i la post­hu­ma­ni­tat serà molt dife­rent de la de l’Homo sapi­ens. Hi haurà molta trans­hu­ma­ni­tat; per tant, molts huma­noi­des. Hi haurà gent que no es voldrà modi­fi­car i n’hi haurà que serà gene­rada al labo­ra­tori. Fal­ten pocs anys perquè passi això. Has de comp­tar que cada any d’ara són cent anys abans. La història està acce­le­rada i tot va més ràpid. Com el col·lapse: el col·lapse vindrà ja. Parlo en ter­mes de la Ter­cera Guerra Mun­dial, perquè pot arri­bar ja.

Estem cre­ant les con­di­ci­ons perquè hi sigui. La revo­lució cien­ti­fi­cotècnica s’empor­tarà uns quants morts, com es va empor­tar la revo­lució indus­trial. La Segona Guerra Mun­dial va sig­ni­fi­car 50 mili­ons de morts direc­tes. Ara sig­ni­fi­carà la pèrdua demogràfica de 2.000 mili­ons.

El món no s’aca­barà, però com el conei­xem avui sí. I ens hem de des­hu­ma­nit­zar per adap­tar-nos. És una cosa molt difícil d’enten­dre, metafòrica, però ens hem de des­hu­ma­nit­zar per adap­tar-nos. O sigui, la trans­hu­ma­ni­tat serà una des­hu­ma­nit­zació.

Sí, és impres­cin­di­ble la intel·ligència arti­fi­cial, el llen­guatge de les màqui­nes. Arri­ba­ran a sen­tir l’olor, a pen­sar..., es pas­sarà a una intel·ligència arti­fi­cial cog­ni­tiva. Pen­sa­ran igual com els humans.

El canvi climàtic ens porta un des­as­tre, perquè la tem­pe­ra­tura d’aquí al final de segle pujarà tres graus i això és irre­ver­si­ble, ja no es pot miti­gar. A part que anem cap a una situ­ació de fred. El fred serà intens d’aquí a 40-50 anys. Anem cap a unes con­di­ci­ons molt adver­ses. I la gestió que s’ha fet del clima no ha estat ade­quada. Això que ha pas­sat a València, de cons­truir en zones inun­da­bles, és una bes­ti­esa. Som una espècie imbècil, sem­pre ho he dit.

La consciència crítica d’espècies és el fona­men­tal que ens falta per arri­bar a conèixer que som una espècie intel·ligent. Hem d’uti­lit­zar la lògica de fer les coses bé.

És més una intuïció que una rea­li­tat científica. Ho he fet pen­sant objec­ti­va­ment què pot pas­sar. I he tin­gut clar que les dues coses fona­men­tals seran el cer­vell, o sigui, quan es cone­gui com fun­ci­ona el cer­vell, i en segon lloc, quan tin­guem un con­tacte extra­ter­res­tre, amb una intel·ligència externa. Això serà el que farà can­viar les coses.

I tant. Hi ha molts tipus de vida i hi ha vida intel·ligent. Sem­pre hem pen­sat, antro­pològica­ment, que som els únics, però això és una bes­ti­esa. Com pot ser que els únics intel·ligents de l’uni­vers siguem nosal­tres!

Exac­ta­ment, les cèl·lules es poden recons­truir, es poden repro­duir. Es podrà mani­pu­lar tot. Estem par­lant de cen­te­nars d’anys, però tot això va avançant cap aquí.

El sexe serà menys per­so­na­lit­zat, i amb més teràpia indi­vi­dual. Però això ja passa al Japó, on el con­tacte amb altres per­so­nes ja s’ha reduït. El sexe serà molt soli­tari.

El futur no el podem pen­sar amb la men­ta­li­tat actual. La gent del futur pen­sarà d’una forma dife­rent a nosal­tres. La creença, els valors, l’ètica, l’estètica pas­sa­ran a la història i serà subs­tituït per la consciència crítica d’espècie.