Nou japonisme?

La 14a edició del Saló del Manga s'inau­gura aquest dijous a l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, ciu­tat on s'estarà durant qua­tre dies. En aquesta edició, el Saló opta per man­te­nir les matei­xes acti­vi­tats i espais de l'any pas­sat, sense incor­po­rar cap nove­tat en la seva agenda: "Hem optat per ampliar i diver­si­fi­car el model l'any pas­sat, però no per can­viar-lo", explica Car­les San­ta­ma­ria, direc­tor del Saló. A més de les acti­vi­tats rela­ci­o­na­des amb el manga, com ara l'espai de lec­tura Man­ga­teca i els tallers, con­cur­sos i expo­si­ci­ons de manga, el Saló també se cen­trarà en altres aspec­tes de la cul­tura japo­nesa, com ara la llen­gua i l'escrip­tura, el kara­oke o el cos­play, joc que con­sis­teix a dis­fres­sar-se d'algun per­so­natge manga. "La gent que lle­geix manga s'interessa per l'idi­oma, el men­jar i tots els aspec­tes de la cul­tura i la sub­cul­tura japo­nesa", afirma Teru­aki Naga­saki, cònsol gene­ral del Japó a Bar­ce­lona. El cònsol també des­taca la importància del saló de l'Hos­pi­ta­let: "El Saló de l'Hos­pi­ta­let, que cele­bra ara els seus 14 anys, és un dels més impor­tants del món. Amb aquesta edició, el Saló con­ver­teix de nou Bar­ce­lona en la capi­tal del manga a Europa". Segons Naga­saki, ens tro­bem en una època que podríem ano­me­nar de "segon japo­nisme", després del pri­mer japo­nisme vis­cut a mei­tats del segle XIX, quan l'art nipó va influir en els cor­rents artístics occi­den­tals.

Un altre dels aspec­tes que fan de la indústria del manga un sec­tor "de pes" és, segons San­ta­ma­ria, la seva inte­gració en els diver­sos mit­jans audi­o­vi­su­als. En aquesta inte­gració del gènere japonès, Antoni Comas, pre­si­dent del Gremi d'Edi­tors de Cata­lu­nya, hi veu una opor­tu­ni­tat de negoci: "El sec­tor edi­to­rial pot apro­fi­tar els nous suports per a la difusió del manga, suports com ara el mòbil, que ja s'uti­lit­zen al Japó". L'ús de les noves tec­no­lo­gies com a suport, però, farà que el gènere es diri­geixi sobre­tot a un públic jove: "Els nous suports són una bar­rera d'entrada per a la gent gran", indica Comas. Mal­grat aquest esce­nari de futur dibui­xat per Comas, San­ta­ma­ria subrat­lla la presència cada cop més gran de manga adreçat a adults, el que es coneix com a manga sei­nen: "Cada cop les edi­to­ri­als tre­uen més obres adreçades a adults, amb temàtica política i on els temes es trac­ten a fons".

Pel que fa a les xifres de visi­tants, el Saló pre­veu una afluència "d'unes 63.000 per­so­nes per­so­nes". Tot i que la pre­visió és menor que la de l'any pas­sat, quan el Saló va aco­llir 67.000 visi­tants, San­ta­ma­ria es mos­tra opti­mista: "Al Saló del Manga la paraula crisi no exis­teix", i indica que el manga és "un pro­ducte d'oci i cul­tura popu­lar molt barat i acces­si­ble". El direc­tor asse­nyala que la fac­tu­ració en expo­si­tors és un 15 per cent supe­rior a la de l'any pas­sat i que el des­cens en la pre­visió de visi­tes es deu al fet que aquest any el Saló no se cele­brarà enmig d'un pont, cosa que limita les visi­tes de per­so­nes de fora de l'àrea metro­po­li­tana.