Nou japonisme?

La 14a edició del Saló del Manga s'inaugura aquest dijous a l'Hospitalet de Llobregat, ciutat on s'estarà durant quatre dies. En aquesta edició, el Saló opta per mantenir les mateixes activitats i espais de l'any passat, sense incorporar cap novetat en la seva agenda: "Hem optat per ampliar i diversificar el model l'any passat, però no per canviar-lo", explica Carles Santamaria, director del Saló. A més de les activitats relacionades amb el manga, com ara l'espai de lectura Mangateca i els tallers, concursos i exposicions de manga, el Saló també se centrarà en altres aspectes de la cultura japonesa, com ara la llengua i l'escriptura, el karaoke o el cosplay, joc que consisteix a disfressar-se d'algun personatge manga. "La gent que llegeix manga s'interessa per l'idioma, el menjar i tots els aspectes de la cultura i la subcultura japonesa", afirma Teruaki Nagasaki, cònsol general del Japó a Barcelona. El cònsol també destaca la importància del saló de l'Hospitalet: "El Saló de l'Hospitalet, que celebra ara els seus 14 anys, és un dels més importants del món. Amb aquesta edició, el Saló converteix de nou Barcelona en la capital del manga a Europa". Segons Nagasaki, ens trobem en una època que podríem anomenar de "segon japonisme", després del primer japonisme viscut a meitats del segle XIX, quan l'art nipó va influir en els corrents artístics occidentals.

Un altre dels aspectes que fan de la indústria del manga un sector "de pes" és, segons Santamaria, la seva integració en els diversos mitjans audiovisuals. En aquesta integració del gènere japonès, Antoni Comas, president del Gremi d'Editors de Catalunya, hi veu una oportunitat de negoci: "El sector editorial pot aprofitar els nous suports per a la difusió del manga, suports com ara el mòbil, que ja s'utilitzen al Japó". L'ús de les noves tecnologies com a suport, però, farà que el gènere es dirigeixi sobretot a un públic jove: "Els nous suports són una barrera d'entrada per a la gent gran", indica Comas. Malgrat aquest escenari de futur dibuixat per Comas, Santamaria subratlla la presència cada cop més gran de manga adreçat a adults, el que es coneix com a manga seinen: "Cada cop les editorials treuen més obres adreçades a adults, amb temàtica política i on els temes es tracten a fons".

Pel que fa a les xifres de visitants, el Saló preveu una afluència "d'unes 63.000 persones persones". Tot i que la previsió és menor que la de l'any passat, quan el Saló va acollir 67.000 visitants, Santamaria es mostra optimista: "Al Saló del Manga la paraula crisi no existeix", i indica que el manga és "un producte d'oci i cultura popular molt barat i accessible". El director assenyala que la facturació en expositors és un 15 per cent superior a la de l'any passat i que el descens en la previsió de visites es deu al fet que aquest any el Saló no se celebrarà enmig d'un pont, cosa que limita les visites de persones de fora de l'àrea metropolitana.