Smoking Bambino i els seus ‘Cans d’amor’ de tardor

Després de molts anys publi­cant dis­cos en anglès –pri­mer, amb The Dirty Club i, després, com a solista–, la tar­dor del 2023, el can­tant i com­po­si­tor gironí Smoking Bam­bino va sor­pren­dre molt agra­da­ble­ment amb el pri­mer disc en català, Llam­pi­gots i bufa­ran­des (Micros­copi). Lla­vors, ja va dir que tenia molt avançat el següent disc i, el 29 d’octu­bre pas­sat, va llançar, de nou amb Micro­copi i també a la tar­dor, Cans d’amor. “La tar­dor és una època que m’agrada. La meva música és de tar­dor o hivern, no de ter­rassa esti­uenca”, diu Esteve Saguer Costa (Girona, 1974), el músic cone­gut des del 2008 com Smoking Bam­bino. El disc ante­rior ja feia un any que estava gra­vat quan es va edi­tar, així que Saguer va dei­xar clar a Micros­copi que, si con­ti­nu­ava amb ells, volia publi­car un nou disc ja aquest 2024, per pura urgència cre­a­tiva.

D’aquest nou disc d’onze cançons més una ober­tura ins­tru­men­tal (Hi ha un abans...) que sumen 48 minuts de música i parau­les –una cançó menys al vinil: Sense amor–, l’autor afirma que “manté la mateixa aura que l’ante­rior, però és més fàcil d’escol­tar”. Fàcil, en el seu cas, no vol dir fer con­ces­si­ons per inten­tar arri­bar a un públic més ampli. “Això és el que em surt; no ho faig amb una visió uti­li­ta­rista, ni perquè el cor­rent pre­do­mi­nant actual m’obli­gui a fer-ho”, diu Smoking Bam­bino, que ha tor­nat a fer un equip molt sòlid amb el pro­duc­tor i gui­tar­rista Enric Teruel, també com­pany seu en els ara hiver­nats How­lin’ Dogs.

El títol del disc, Cans d’amor , és evi­dent­ment un joc de parau­les, però no només pretén ser un títol diver­tit: hi ha una cançó titu­lada Gara, que és un emo­tiu home­natge pòstum a la seva gossa, i apa­rei­xen gos­sos en gai­rebé totes les lle­tres de les cançons. Hi des­ta­quen sobre­tot els gos­sos roda­mons de Per­dre el nord, T’espero i Bala per­duda, que recor­den i rei­vin­di­quen els gos­sos de la seva infància, els que vol­ta­ven per casa de la seva àvia a Banyo­les, entrant i sor­tint al seu aire, fins i tot des­a­pa­rei­xent uns quants dies: tota una metàfora canina de la vida en lli­ber­tat. I per reforçar la idea del títol, el disc té una por­tada i una con­tra­por­tada excep­ci­o­nals, espe­ci­al­ment amb les dimen­si­ons de la versió en vinil, il·lus­tra­des amb peti­tes fotos d’una setan­tena de gos­sos. Són fotos cap­ta­des per Laura Jus­ti­cia durant els anys de tre­ball al refugi de gos­sos aban­do­nats Bú Bup Parc de la Bis­bal d’Empordà. El dis­seny del disc ha estat con­ce­but per l’estudi gràfic aeiou.​cat .

Gra­vat com el pre­ce­dent als estu­dis Ground de Cor­nellà del Terri per Jaume Figue­res, Cans d’amor també s’ha tor­nat a mes­clar i mas­te­rit­zar als Sound­club Stu­dios que diri­geix Lluís Costa a Salt. A més de Smoking Bam­bino (veu, gui­tar­res, teclats) i Enric Teruel (gui­tar­res, teclats i per­cussió), també han par­ti­ci­pat enla gra­vació els músics Manel Vega (con­tra­baix), Raül-Marc Por­tell (piano, orgue Ham­mond), Agustí Bor­rell (bate­ria i per­cussió) i la secció de vents for­mada per Genís Bou (saxo i arran­ja­ments de vents), Marina Feliu (trom­peta) i Pablo Martín (trombó). Bou, líder de The Gra­mop­hone Alls­tars, ja havia col·labo­rat amb Smoking Bam­bino en el disc Storm & Drunk (Satélite K, 2018).

Tot i que el disc s’obre amb Hi ha un abans... i es tanca amb Hi ha un abans i un després