Pessebre amb fills, mares, pares i vampirs

Aina Bonet va néixer el 1994 a París i s’ha reproduït fa poc a Barcelona. És la directora de L’Amiga Imaginària, la col·lecció infantil de Club Editor, i la dissenyadora de les cobertes del Club dels Novel·listes. A la capital francesa va estudiar arts gràfiques i, segons explica, va tocar música al metro.

De l’experiència com a mare ha nascut, a més d’una nena, un àlbum il·lustrat, El gran viatge (Club Editor). Debut com a autora d’història, text i dibuixos. És un petit llibre de llum envoltat de foscor, paradoxalment. La llum la posa el Zumzum, un personatge que recorda un híbrid entre elefant i unicorn, perquè té la trompa al front. Les seves vivències i reflexions prenatals es desenvolupen en un espai amb alè de caverna potser platònica. La foscor és tot l’entorn, el desconegut. La vida contemplada des d’abans del primer minut fora de l’úter matern.

Zumzum obre els ulls dins d’una cova on només hi ha un petit sol i una aixeta, amb els quals conviurà durant les 32 pàgines de l’àlbum. Menja, dorm, s’avorreix i es fa preguntes. I quan una criatura ens pregunta “on era abans de néixer?”, una resposta senzilla, per a una qüestió segons com es miri complexa, pot ser aquest llibre que narra amb una fantasia molt personal els mesos en què la suma de l’òvul i l’espermatozoide esdevé personeta.

I del naixement passem a la mort per anèmia; només falta de sang, no d’imaginació. Martín Piñol és escriptor, humorista, guionista i professor d’escriptura i comèdia. Ha publicat 36 llibres de literatura infantil i juvenil, alguns premiats i traduïts a diversos idiomes. Molts són independents, però té dues sèries, La cocina de los monstruos i Dragon Girl i, ara, amb La lliga de la llum i després d’El club de les ombres, tanca una obra juvenil en dos volums, Ciutat de vampirs.

A Martín Piñol li agraden els monstres clàssics, però també les espases làser, l’escatologia i metrallar els lectors amb més gags per pàgina que ningú, quan toca. I avui no toca. Ambienta la novel·la a Barcelona, però a la del 1895, per presentar-nos un grup de caçadors de vampirs liderat pel cèlebre Jacint Verdaguer. A la trepidant versió martinpiñoliana de mossèn Cinto, l’home ha passat de ser el capellà i poeta més respectat a ser perseguir per les autoritats eclesiàstiques, vigilat per la policia, acusat de dement i traït per familiars i amics. Alguna cosa d’això hi ha haver, en la història real... Però fidel a la seva fe, continua combatent el mal practicant exorcismes. Per salvar l’ànima d’una jove, s’haurà d’enfrontar a una poderosa força maligna.

L’ha publicat Elastic Books i, com mana el tòpic, és apte també per a adults amb esperit lúdic.

I acabem amb dues recomanacions nadalenques, que això sí que toca. Dues entre les moltes novetats o reedicions d’àlbums relacionats amb les festes que podem trobar al mercat.

Àfrica Ragel, autora que ha publicat novel·les i contes per a infants, joves i adults, a més d’obres de teatre, ha escrit un atractiu recull de deu relats, Les figures del pessebre, que ha publicat Bindi Books, amb il·lustracions de Seta Gimeno. Totes dues autores s’han basat en el popular poema homònim de Joan Llongueras, que obre l’edició, per recrear el món en miniatura poblat pels pastors, la noia de la gerra i el pa, el pescador, els músics, la bugadera, la vella que fila… Un homenatge a les figures de comparsa, es podria considerar.

Si voleu respondre preguntes com ara “qui és el Pare Noel? Quina mena de trineu té? Com s’ho fa per repartir tants regals en tan poc temps? Per on entra a les cases quan no hi ha cap xemeneia? Si el trineu va tan de pressa, què es pot fer perquè vegi bé casa nostra?”, a Com preparar la Nit de Nadal i evitar que el Pare Noel passi de llarg (Baula), trobareu les respostes imaginades per Òscar Vendrell, simpàticament il·lustrades per Jaume Bosch.