Una bona collita de debutants i reincidents
Les novetats literàries que ens deixa el 2024 han estat abundants i amb certs punts d’interès
Si fem cas de la catalogació de Josep Pla entre “amics, coneguts i saludats”, en un país com el nostre, que en l’àmbit cultural es podria dir que tots ens trobem a l’ascensor, és delicat destacar cinc, només cinc, títols del 2024. Per simplificar la tria, amb una destralada immensa, només tindrem en compte novel·les per a adults escrites en català. A més, d’autors debutants o amb no gaire obra. Tot i avisar-ho, hi haurà molts amics, uns quants coneguts i quatre saludats que ens sabrà greu no incloure. El millor i alhora el pitjor de tenir poc espai és que obliga a foragitar els miraments. La tria és personal, tot i que inclou subtils equilibris externs.
El cert és que ha estat un any d’inicis força interessants, com ara el d’Eva Comas-Arnal, que ha debutat en novel·la guanyant el premi Proa amb Mercè i Joan (Proa). Com també va debutar amb premi (Documenta) Maria Arimany, amb Al bosc s’hi ha d’anar quan encara és fosc (L’Altra). Altres debuts destacables per diferents motius són els de Laia Mauri (Cos, camp de batalla, La Magrana), Glòria Gasch (Ara, i cada demà, Empúries), Clàudia Pagès (Més de dues aigües, Empúries), Joel G. Morera (3 a Denver, Quaderns Crema), Montse Albets (Només terra, només pluja, només fang, Periscopi)... No han debutat, però encara no tenen gaire obra autors com ara Laia Viñas (Aquí baix, L’Altra), Maria Guasch (Les petites vampires, L’Altra), Antoni Veciana (Dolça a la Torre de Fang, La Segona Perifèria), Natàlia Romaní (Les rutes del sublim, Univers), Ferran Grau i la seva arriscada i solvent Hiperràbia (Angle), sense oblidar una reincident aclamada com Eva Baltasar, amb Ocàs i fascinació (Club Editor).
Dins d’aquesta línia, doncs, en destacarem cinc, que és el repte. La primera és Si sabessis el mar com és bonic (La Magrana), de la debutant Gemma Calduch. Com en els casos de Joel G. Morera i Montse Albets, per posar-ne dos exemples, es nota que debutar al voltant dels cinquanta ha jugat a favor a l’hora d’escriure amb un pòsit de bagatge de lectures i aconseguint un estil madur, més elaborat del que és habitual en un debutant. Tot, per narrar una història freda, amb múltiples lectures i un fons poètic, sobre sirenes i personatges icònics.
Qui també ha debutat aquest any, i amb premi (el memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana), és Lluís Riera, amb la fascinant i alhora brutal L’Escorxador (Clandestina / Crims.cat). Una novel·la, molt fosca i ambientada en un món rural poc visitat, plena de mala bava i amb un estil dels que marquen escola i et fan sentir impacient tot esperant la pròxima novetat seva.
Alba Dedeu és una traductora que, quan té temps i ganes, escriu. Llàstima que no ho faci més sovint amb novel·les com La conformista (L’Altra), una obra breu en què narra la vida d’una parella al llarg dels anys sense trepitjar el fang dels tòpics i amb alenades de literatura de gran nivell, entre bafarades de pollastre a l’ast, tot sigui dit.
Manuel Baixauli mostra a Cavall, atleta, ocell (Periscopi) el seu ric món interior i un estil hipnòtic, amb situacions subtilment inquietants, que arrossega el lector per una trama sobre un pare i un fill amb molts cops de volant temàtics.
I acabem amb una novel·la desconcertant, divertida, original i tremendament ben escrita com és La Gran Substitució (Angle), d’Albert Pijuan. Explicar de què va amb poques paraules és impossible i, de fet, és millor llegir-la sense tenir-ne ni idea. Un plaer assegurat. Com amb la resta d’autors.
