Agnès Algueró juga amb la veu a ‘Espantaocells’

Ja des dels pri­mers 2 minuts i 48 segons del nou disc d’Agnès Algueró, Espan­ta­o­cells (U98 Music), es nota el canvi. La intro­ducció del disc, titu­lada Novem­bre, és un tema can­tat per ella sense cap altre acom­pa­nya­ment, però amb la seva veu dis­tor­si­o­nada a través del Voco­der, el sin­te­tit­za­dor de veu que ja uti­lit­za­ven fa molts anys els ale­manys Kraftwerk per donar un to robòtic a les seves veus. Tenint en compte que el seu pri­mer disc, Bosc endins (2021), era tota una rei­vin­di­cació de la natura, con­cre­ta­ment del pai­satge del seu poble, Batet de la Serra, amb un so essen­ci­al­ment acústic i orgànic, començant per la seva veu clara i nítida, és evi­dent que alguna cosa ha can­viat a l’uni­vers sonor d’Agnès Algueró.

Els res­pon­sa­bles del canvi són, en bona part, els pro­duc­tors del disc , Vic Moli­ner i Pau Bru­gada, que l’han enre­gis­trat al seu estudi, Oli­vera, de Banyo­les, on ells també han par­ti­ci­pat com a músics en la gra­vació i Bru­gada en va fer també les mes­cles. “Amb ells ja havia gra­vat alguns sin­gles: Al fondo del mar, amb Aixo­pluc, el meu grup ante­rior, i més recent­ment, Tot el que faig i Mons­truo, una cançó que vaig enre­gis­trar per a Met­ges Sense Fron­te­res. Els vaig anar a bus­car perquè ara volia un so una mica més electrònic i fosc, i tenia ganes de jugar amb la meva veu. Però jo sí que hi veig una con­tinuïtat res­pecte al meu pri­mer disc”, explica l’Agnès, que també ha fet ser­vir el ja popu­lar Auto­tune –que han uti­lit­zat des de Cher fins a Rosalía i, últi­ma­ment, cen­te­nars de veus joves de les noves músiques urba­nes– a cançons com ara Si no veus i 33. En rea­li­tat, Algueró no abusa dels efec­tes vocals i con­ti­nua tenint la gui­tarra acústica com un dels pilars de la seva pro­posta sonora, només que ara emmar­cada en un con­cepte més ampli i obert a l’expe­ri­men­tació. De fet, en directe es pre­senta amb la seva gui­tarra acústica i acom­pa­nyada per Alverd Oliva (baix i gui­tarra elèctrica) i Marc Parés (bate­ria), tot i que el juny pas­sat també va ofe­rir alguns con­certs per pre­es­tre­nar les cançons del disc amb Nerea Bas­sart a la bate­ria i el sin­te­tit­za­dor. Sobre la gra­vació a Oli­vera, diu la can­tant: “Hi vaig por­tar 12 o 13 cançons com a pos­si­bles pro­pos­tes per tre­ba­llar-hi i algu­nes les tenia molt clares des del prin­cipi. Final­ment ens vam que­dar amb els 8 temes defi­ni­tius, per no posar-hi palla”. El disc inclou cançons com ara el pri­mer sin­gle, Foc, al qual van seguir com a avançaments des de l’estiu Robots, Si no veus i Espan­ta­o­cells, un títol que, com la cançó Foc, con­ti­nua evo­cant pai­sat­ges rurals: una idea reforçada per les por­ta­des, tant dels sin­gles com de l’àlbum, que són obra del seu pare, l’il·lus­tra­dor Tavi Algueró, direc­tor de l’Escola Muni­ci­pal d’Expressió d’Olot i col·labo­ra­dor històric de l’Agenda del Pagès, que publica l’empresa edi­tora d’aquest diari des de fa qua­ranta anys.

El vide­o­clip de la cançó Foc , una pro­ducció de Broda i White Cat, es va gra­var al local de l’asso­ci­ació de cor­re­focs Pim Pam Pum Foc, d’Olot, amb la par­ti­ci­pació de dos artis­tes dels mala­bars amb foc, Aram Sem­per­vi­rens i Áloy Dra­gon­born.