‘Ne me quitte pas’, Pere Camps!

Dius que te’n vas, Pere, ja m’ho havies dit que estaves cansat i esgotat de lluitar un any darrere l’altre per la teva obra mestra que és el Barnasants.

Barnasants és l’últim oasi de música i poesia que queda al país, l’illa on es venera la bellesa i el compromís per lluitar contra la banalitat i la cultura de consum immediat. La cultura en majúscules és un bé escàs i no sempre agrada al poder, perquè fa pensar i prendre posició contra les injustícies d’aquest món cada cop més injust. Et trobarem a faltar tots i totes els que hem estat al teu costat aquests darrers trenta anys; has sigut el far que ha il·luminat les nostres vides i has donat llum a les nostres cançons i als nostres projectes, dels més grans als més petits. Ets un ésser humà extraordinari i has contagiat el teu entusiasme i la teva sensibilitat a cabassos a tota aquesta gran família que encara creiem que es pot canviar el món amb les cançons. Has estat un boig visionari necessari; una preciosa bogeria la teva. Serà difícil que algú prengui el relleu, perquè es necessita molta valentia per lluitar contra la cultura dels poderosos. T’estimo molt, germà meu, conserves, com jo, l’essència de barri on vàrem néixer i créixer, el carrer que tan bé va descriure el Joan Manuel i d’on neix la veritable cultura popular. Però fes-me un favor, no ens deixis del tot, no ens deixis orfes de la teva bogeria tan necessària. Gaudeix de la família i d’aquestes dues nétes d’ulls clars que idolatren l’avi que els hi ha contagiat l’amor a la música i a la justícia, però segueix sent l’ideòleg de la bellesa, t’ho demano de genolls. Segur que les tomaqueres del teu envejat hort estaran contentes de tenir-te a prop més sovint, que també s’ho mereixen, cony...

Ne me quitte pas! T‘estimo.