L’aventura de Libérica s’estén a València en ‘Alé - Iberian Chants’

“Libérica busca connexions i fusions entre les diferents músiques de la península Ibèrica”, explica el contrabaixista, compositor i arranjador Manel Fortià (Cassà de la Selva, 1984) sobre Libérica, el grup que lidera i que, després d’haver sorprès gratament amb el debut, Arrels (Microscopi, 2021), acaba de publicar un segon disc tan o més engrescador, Alé - Iberian Chants, també publicat per Microscopi. Aquest divendres, 31 de gener, tindrà lloc l’estrena absoluta en directe del nou disc, amb un concert a la sala simfònica de l’ Auditori de Girona (20 h).

“Si en aquell primer disc ens centràvem en estàndards de la música tradicional catalana, com ara La dama d’Aragó, El cant dels ocells o La presó de Lleida, en aquest nou treball també hem triat Rossinyol o Cançó del lladre però, a més, baixem fins a València, amb la col·laboració de Carles Dènia, per interpretar Malaguenya de Barxeta, Granaïna de Montaverner o Cants de batre”, explica Fortià. Libérica pren amb respecte aquestes cançons populars i les reinterpreta a través del flamenc i el jazz, aconseguint així “un còctel molt únic, per donar una nova vida a aquestes cançons”.

Fortià reconeix que, tot i que ell assumeix la direcció del projecte Libérica, tots els músics que hi participen “aporten moltes coses”. Respecte a Arrels, ara continuen en el quintet que farà la gira del disc, a part de Fortià, Pere Martínez (veu) i Max Villavecchia (piano), als quals s’han incorporat més recentment Oriol Roca (bateria) i Alba Careta (trompeta i veus). En el concert de divendres, també hi seran Dénia i Aina López (saxo alt), que també va tocar en el disc. Ara ja no hi són en directe, però sí van participar en la gravació d’alguns temes del disc, Antonio Lizana (veu i saxo) i Raphaël Pannier (bateria), els quals sí van formar part del quintet durant la gira anterior, que els va portar per Holanda, Itàlia, Hongria, Alemanya i bona part de l’Estat espanyol, amb “una reacció del públic sempre molt bona, que en alguns casos entra més en la nostra música per la cançó tradicional i en altres ho fa més per la part flamenca o pel jazz”.

Fortià va tornar a triar El Local de Vilablareix (“El meu estudi de referència”), amb Marc Piña als controls, per gravar aquest Alé de títol juganer: “Té a veure amb l’alè vital, que és com l’essència de tot, però l’hem escrit amb accent tancat, com en valencià, i perquè sona també semblant a olé”. A la portada del disc, creada pel dissenyador argentí Fran Pontempié, dues mans fan palmes creant el vèrtex superior d’una A, en homenatge a Brossa. Pontempié també va dissenyar les portades dels singles previs Rossinyol i El pardal –aquesta última no inclosa en el disc–, on les mans feien formes i ombres d’ocells: una connexió amb El cant dels ocells del primer disc. El pardal, en concret, va ser una cançó que Manel Fortià va descobrir al festival Càntut, de Cassà de la Selva, la seva localitat natal. Amb el projecte Càntut, que recupera i preserva les cançons ancestrals de tradició oral, Fortià comparteix ara, a través de Libérica, aquest interès gairebé etnomusicològic per revitalitzar la música tradicional en ple segle XXI.