Música i intel·ligència artificial: interrogants

Recentment ha aparegut IA + música. Contexto + usos + ética: la inteligencia artificial en los ecosistemes musicales, un opuscle de FuturX (2024) –en col·laboració amb Trànsit Projectes– que conté reflexions de caràcter propedèutic i ens planteja en quin punt s’entrellaça la IA generativa amb la música, i quins resultats estètics i morals podem extreure’n.

La IA ens permet simplificar tasques operatives i accelerar processos, generant noves possibilitats creatives. Ressignifica els rols en reduir els temps de producció dels continguts i ens planteja noves dinàmiques de creació i de consum, però també genera tensions que reprodueixen dinàmiques socials, i que requereixen una visió crítica que ens permeti construir nous paradigmes digitals per al futur. Unes tensions que hem d’“habitar”, i no pas “evitar”, i que contraposen allò orgànic amb allò sintètic, l’estandarització amb la personalització del contingut, allò emocional amb allò funcional, el copyright amb el copyleft, l’acceleració amb la desacceleració i la necessitat de generar impacte positiu en el que produïm.

En l’interstici d’aquestes tensions és on podem trobar-nos amb la IA com a eina que ens aporti valor, a partir de construir una indústria més eficient per als consumidors i per als creadors. L’eficiència, no obstant, pot derivar en una excessiva democratització, que permet a individus sense formació especialitzada de generar composicions complexes susceptibles d’esdevenir one-hit wonders. Aquesta democratització està lligada a la disponibilitat d’eines gratuïtes, com ara ChatGPT, Gemini, Midjourney, ElevenLabs, Linkfeat i Kuts i, al seu torn, pot promoure l’estandarització del contingut, eliminar oportunitats laborals, agreujar les diferències socials, potenciar el soroll digital en multiplicar el contingut de baixa qualitat i generar biaixos regionals, de gènere, de classe o de raça.

La IAG ens situa en una postura incòmoda perquè provoca incerteses, en avançar tan ràpidament. És una eina que requereix adaptació constant i una redefinició dels processos creatius, de producció i de consum. Per tant, el debat sobre la IA en l’art i, més concretament, en la música no s’ha de centrar només en el què (la música generada amb IA), sinó també en el com. Perquè la manera en què consumim, compulsiva i fragmentada, determina quin tipus de música hi haurà al mercat, en un moment de canvis de paradigma. S’ha creat un nou espai de música ambiental de ràpida absorció que té la clara funcionalitat d’acompanyar i connotar la imatge que tendeix a ser efectista, perquè ha de reforçar l’aspecte emocional del producte.

A finals del 2023, Spotify va anunciar la decisió de no remunerar els creadors amb menys de 1.000 reproduccions a l’any amb l’argument que podrà donar més suport a artistes que depenen dels ingressos de l’estríming. Per la seva banda, la nova normativa de la UE sobre la IA estableix un marc legal que adapta les regulacions segons el seu nivell de risc associat. Es prohibeixen els sistemes de la IA que representen una amenaça per a les persones, com ara la manipulació cognitiva, la puntuació social i el reconeixement facial a temps real, els sistemes que afectin negativament la seguretat i els drets fonamentals. Però també es fa un impuls per a la innovació, amb espais d’entrenament controlats de la IA per a pimes i empreses emergents abans de la seva comercialització.

En la mesura que definim l’artista com un ens empoderat que aporta valor a la societat perquè és capaç de sintetitzar estèticament el batec d’un temps, amb un valor associat a la seva intrínseca interioritat, absolutament sempre serà imprescindible en qualsevol creació artística. En cas que no ho sigui, el producte que escoltem no podrà ser considerat artístic. Almenys, partint d’aquesta premissa. A més, el ritual de la música és una connexió intrínsecament humana que cal preservar.

La clau és usar la IAG de forma responsable, equitativa, respectuosa i ètica, que amplifiqui les nostres capacitats de sentir i connectar, no pas per desplaçar-les. Per fomentar una participació més democràtica, alineada als principis de justícia i equitat, amb respecte. Un exercici crític, despert i conscient que ens aporti coneixement.