‘Pa negre’, un gir de guió clau
El film d’Agustí Villaronga va demostrar el 2011 que era viable guanyar premis i arribar al públic fent cinema en la nostra llengua
Isona Passola creu que, augmentant els ajuts públics, “s’ha fet el pont entre ’Pa negre’ i ‘Casa en flames’ i ‘El 47’”
-
Francesc Colomer, Roser Casamajor (amb gorra) i Marina Comas (a sota) , en tres imatges de ‘Pa negre’, film dirigit per Agustí Villaronga. A dalt, Isona Passola, la productora, en rebre el Goya a millor pel·lícula. A la dreta, abaix, Marina Comas, també amb el Goya MASSA D’OR PRODUCCIONS / EFE. -
Isona Passola, la productora, en rebre el Goya a millor film EFE. -
‘Pa negre’, un gir de guió clau. -
Andreu (Francesc Colomer) i el seu pare (Roger Casamajor) a 'Pa negre' MASSA D'OR PRODUCCIONS. -
‘Pa negre’, un gir de guió clau.
Emili Teixidor posava en boca d’un dels seus personatges de Pa negre que calia no “significar-se”, és a dir, no “donar-se clarament a conèixer com a tal o tal cosa”, segons el Diccionari de la llengua catalana. Li donava un sentit polític, en el context de la Segona República i la repressió franquista de la postguerra: més valia passar desapercebut perquè t’hi jugaves la vida. Resulta irònic, des del punt de vista lèxic, que la pel·lícula Pa negre s’hagi significat tant. El 47 surt demà com a favorita a la gala dels 37ns premis Goya, amb un rècord de 18 nominacions, i Casa en flames aspira també a nou guardons. Les dues s’han rodat en català (seria més precís dir bilingües), i tothom més o menys està d’acord que Pa negre en va ser clarament el precedent, la pel·lícula que va esmicolar prejudicis i va obrir el camí per al cinema en versió original catalana, fa catorze anys.
A més de la mirada poètica i un punt fosca de l’enyorat Agustí Villaronga, darrere d’aquella adaptació cinematogràfica del llibre d’Emili Teixidor hi ha l’empenta d’Isona Passola. “Pa negre ja no és un bolet –comenta a El Punt Avui–. Va fer 437.000 espectadors i em sembla que El 47 en porta 500.000 i en farà més. I a més a més hi ha Casa en flames.” La va impulsar des del convenciment, expressat sovint per la productora, que amb català es pot anar a tot arreu, que el que importa no és la llengua sinó la qualitat. “La vaig fer amb la clara voluntat de definir que es podia fer un cinema català i en català que anés al món”, recorda. I tenia raó: “Va arribar fins a les portes de Hollywood, es va estrenar i va guanyar premis a tot arreu.” A més de la xifra rècord de tretze premis Gaudí, va guanyar, entre altres, nou premis Goya, el premi Ariel de Mèxic a la millor pel·lícula iberoamericana i el premi d’interpretació (per a Nora Navas) al festival de Sant Sebastià, on es va estrenar el 2010. Allà va començar el fenomen, alimentat també per les crítiques que la deixaven pels núvols.
Isona Passola té molt clar que és una qüestió de qualitat, sobretot: “Quan treballes amb temes de llengua has de voler fer el millor; no competir, sinó buscar el millor. I a vegades surt bé i a vegades malament.” Pa negre va sortir bé: hauria pogut passar la vida viatjant pel món. “L’últim viatge que va fer l’Agustí el vam fer junts perquè vam anar a presentar Pa negre als Emirats Àrabs.” Era deu anys després de l’estrena, el 2020, just abans d’esclatar la pandèmia de la covid. “Hi va haver un moment que vam dir prou”, recorda.
Treball d’equip i ajuts públics
Isona Passola ho va fer “sola, lluitant com una boja, amb un gran director al davant, amb una novel·la que em semblava que era molt potent, que explicava coses molt d’aquí però extrapolables...”. Però subratlla dos factors clau: la feina de tot l’equip i els ajuts públics que va rebre la pel·lícula. “Aquí hi ha una obsessió que és molt meva de voler tenir el millor equip, els millors tècnics, l’excel·lència –subratlla–. Quan et proposes fer una cosa bona, busques l’equip per fer-la, el persegueixes i hi estàs al darrere, les coses surten. Però els equips han d’estar molt a favor d’una idea, i la idea era molt clara.”
L’altre factor important va ser una política decidida de suport per part del govern català i TV3: “Hi va haver un moment que hi havia unes ajudes públiques que van permetre que cinc pel·lícules deixessin de ser petites. Aleshores hi havia el govern del Joan Manuel Tresserras [conseller de Cultura], que era d’ERC. Amb l’Eduard Voltas, van fer una llei de cine molt potent, perquè van veure que era el forat que hi havia a la cultura catalana. Van fer una llei de cine on ja hi havia el que s’ha fet molts anys després. Entremig, els altres governs no ho han fet, em sap molt greu dir-ho. No estic a favor de ningú, però en quatre anys van passar cinc consellers i no es va resoldre, no es va complir la llei de cinema.”
La productora i cineasta subratlla la relació que hi ha entre els nous ajuts públics, recuperats el 2022 per la consellera de Cultura Natàlia Garriga, de nou amb ERC al govern, i el que es va viure el 2009-2010. “S’ha fet el pont entre Pa negre i Casa en flames i El 47. És veritat que amb Pa negre vaig haver de bregar més, perquè encara no hi havia l’hàbit de fer moltes pel·lícules en català a TVE. TV3 també es va posar les piles en un moment en què es rodaven poquíssimes pel·lícules en català, era com una heroïcitat.”
Passola evoca una anècdota significativa sobre el vestuari de les gales: “Recordo que quan vam anar a Madrid als Goya amb Pa negre, el Sergi López i altres actors es van mudar.” Abans, el 17 de gener del 2011, hi havia hagut la gala dels Gaudí al Teatre Artèria Paral·lel de Barcelona. Alguns actors van venir amb texans i els va dir: “No, senyor! El cine té uns rituals i la gent es vesteix. Si sou actors i acabeu essent mites o el que sigui pel fetitxisme col·lectiu, us heu de vestir!” Ella mateixa es va vestir “com una mona, amb un vestit platejat llarg”.
Pa negre també va ser important perquè va obrir a Isona Passola les portes de l’Acadèmia del Cinema Català, creada el 2009 i presidida per Joel Joan. “Des de l’Acadèmia van ser vuit anys de lluita perquè es consolidés la imatge de marca, perquè hi hagués subvencions i ajudes com a tot Europa i perquè la cultura catalana tingués una vessant que s’havia perdut pel camí, que era la cinematogràfica –recorda Isona Passola–. Era increïble que hi hagués aquesta ceguesa amb l’audiovisual i el cinema.” Com a presidenta, els va donar molta llenya. “Venien tots a la gala, a primera fila, els ministres, els presidents de la Generalitat... Jo els ho deia a la cara, ja venien sabent que rebrien, i amb dades, sobretot els donava dades comparatives amb Europa, amb el cine espanyol. Va ser una croada que ha sortit bé i me n’alegro molt.”
A la gala d’aquest any, la productora ha sentit “profunda emoció”. “Li vaig dir al meu fill que ja està, això ja està aconseguit! Ha sigut una cosa tan simple com que donessin el famós fondillo [fons del ministeri per a cinema en llengües cooficials] que reclamàvem sempre, que la Generalitat donés molts més diners a les pel·lícules en català i que TV3 s’hi involucrés. Finalment ha hagut de ser amb la consellera de Cultura Natàlia Garriga, que ha sigut plenament conscient que havia de donar un pressupost important per normalitzar el cinema.”
Obrir Villaronga a més públic
L’atzar va fer que el director mallorquí Agustí Villaronga morís justament el dia de la gala dels Gaudí del 2023. Fent tàndem amb Isona Passola, van fer El mar –que va anar a la secció oficial de la Berlinale del 2000–, Pa negre i Incerta glòria (2017). Una de les claus de Pa negre va ser, segons Passola, aprofitar el seu talent però obrint-lo al màxim de públic. “Li vaig dir a l’Agustí que, per a mi, era el millor director, però no es podia quedar encapsulat com un autor minoritari. La meva aposta era que, sent tan bo, es pogués obrir al màxim de públic.” I ho van aconseguir junts. “Ell per primera vegada va tenir un reconeixement, malgrat que ja era molt apreciat com a autor. L’Agustí va trobar el seu filó quan va connectar amb la cultura catalana a través de Blai Bonet i Mallorca, amb l’adaptació d’El mar.”
