Una dona guerrera, amb el poder de la cultura

“Escric la misèria i la vida infeliç dels barraquistes.

Jo estava revoltada, no creia en ningú. Odiava els polítics i els patrons, perquè el meu somni era escriure i el pobre no pot tenir ideals nobles. Sabia que anava a fer enemics, perquè ningú no està acostumat a aquest tipus de literatura. Sigui el que Déu vulgui. Jo vaig escriure la realitat.” Són paraules de l’escriptora brasilera Carolina Maria de Jesus (1914-1977), neta d’esclaus, filla il·legítima d’un home casat, mare soltera de tres fills, que per la seva condició, la seva raça i el Brasil de la seva època, semblava condemnada a una vida miserable a les faveles de São Paulo, on va arribar sense res, també sense futur, des de la comunitat rural on havia nascut. “Un personatge extraordinari”, com la va definir ahir Lluís Llamas, codirector amb la seva companya de vida i cultura activa, Consol Ribas, del Festival d’Art Independent Pepe Sales, de Girona, dedicat en la seva 18a edició a Carolina Maria de Jesus: una dona que gràcies a un “poder especial”, el que et dona aprendre a llegir i escriure, es va convertir en una sorprenent escriptora de gran èxit al principi dels anys seixanta, amb el seu retrat de les faveles i la misèria vista i viscuda des de dins, que va escriure com un dietari en papers recuperats de les escombraries perquè eren els únics que es podia permetre. El resultat va ser un llibre que s’acabaria publicant amb el títol Quarto de despejo (1960), traduït aviat a altres llengües, entre les quals el català (Els mals endreços), fins a convertir-se en un fenomen internacional. Un exemple perfecte del lema de Festival Pepe Sales: cultura, criteri i llibertat.

El Pepe Sales té la virtut de donar una nova vida a autors i autores semioblidats, poc o mal coneguts, o directament arraconats per la cultura oficial. El festival gironí els dona a conèixer a la seva extensa xarxa d’amics i col·laboradors, i ells s’encarreguen de revitalitzar la seva obra a través de noves creacions de tot tipus: de les arts plàstiques, la fotografia i el món audiovisual, però també a través de les arts escèniques.

Després de la festa inaugural de dissabte passat al centre cultural La Mercè, aquest any amb regust de carnaval per la nacionalitat de l’homenatjada, ahir va arribar el torn de l’espectacle central del festival, també a l’auditori de La Mercè, on durant més de dues hores es van poder veure actuacions molt variades –varietés en el sentit més estricte– inspirades per la vida i l’obra de Carolina Maria de Jesus.

Presentada pels reincidents Dididayan i Àlex Meyer –en realitat, bona part del programa va estar format per habituals del festival, tots ells, artistes i tècnics, treballant desinteressadament per la causa–, la festa central del Pepe Sales va tornar a ser una demostració que la cultura no necessita grans recursos ni subvencions per ser poderosa. Ahir es va poder comprovar a través de catorze actuacions que van reunir artistes de tota mena. Va obrir foc la cantant gironina d’arrels dominicanes Genni Knows, queva dedicar a Carolina una cançó titulada La negra (“una negra lluitadora i guerrera”), abans de donar pas a la combativa rapera Crotchet Fiona. Les dues ballarines de Pole Seduction van crear formes increïbles sobre la barra vertical amb el seu ball acrobàtic i sensual a ritme de Beyoncé, i a continuació va haver-hi canvi dràstic d’estil amb el ball gairebé tribal de Sol Picó sobre la música de Marc Balsach i Simon Saura i els cants i els recitats de Daura Mangara, que va acabar ballant amb Picó. L’humor, la música, el teatre, la dansa i la poesia van continuar, en diferents actuacions i fusions inèdites: Ester Bertran i Aleix Cabarrocas, amb el poder de la paraula, van precedir la trobada entre els cantants Jordi Fornells i Smoking Bambino, acompanyats per la guitarra d’Enric Teruel. Jordi Corominas, Ovidi Llorente, Izzy i la Rock Revolution Band, Amparo Parra, l’actor Martí Peraferrer amb el guitarrista Marcel Torres i, com a gran final de festa, la banda The Funk Power Station, van ser altres protagonistes d’una gran festa de la cultura lliure i compromesa.