Isaki Lacuesta invita a pensar el temps com un joc de miralls al festival Llum

El festival d’arts lumíniques Llum de Barcelona torna al barri del Poblenou, des d’aquest divendres i fins diumenge, amb més propostes a l’aire lliure i l’horari ampliat, en una edició que proposa 30 instal·lacions, obres de 15 artistes nacionals i internacionals, i exposicions d’alumnes de 17 escoles de grau universitari de disseny i arquitectura. El cineasta Isaki Lacuesta, el fotògraf, artista digital i assagista Joan Fontcuberta i l’escenògrafa i il·luminadora Laura Clos Closca són algunes de les figures més destacades de la programació, que girarà al voltant de l’evolució, el trànsit i el moviment, com ha explicat la directora del festival, Maria Güell.

El cineasta gironí Isaki Lacuesta, que presenta la instal·lació Tènue llum retroactiva, inspirada en un poema de Louise Glück, al Museu d’Història Oliva Artés, ha explicat que la peça vol reflectir la “nostra percepció de l’espai i el temps quan són alterats per la llum”. Amb una successió de miralls de gran format com els que podem tenir a casa i altres de digitals, el visitant comença veient una imatge doble de si mateix que lentament es comença a endarrerir i transformar, fora del seu control. “Així com els miralls de casa els tenim del tot domesticats, perquè sabem com posar-nos-hi, aquests són ensalvatgits”, comenta l’artista, que afegeix: “Potser hi apareix la imatge d’una altra persona, o la teva però de fa ja uns quants segons, i aquest decalatge temporal és com si la teva ànima arribés amb retard, o com si t’estiguessis emmirallant en el rostre d’una altra persona.” Isaki Lacuesta, que veu en aquesta Tènue llum retroactiva la culminació dels quinze o vint anys que fa que treballa en instal·lacions artístiques i escenografies, ha abordat el treball, com sempre amb la seva “parella artística”, Albert Coma, amb un “esperit juganer”, però per assenyalar un pensament seriós: “Recordar-nos que no tenim el control sobre el temps i l’espai, i que vivim simultàniament en molts temps i espais diferents.” Per a la peça, ha fusionat la música electrònica d’Ylia i la veu d’Alondra Bentley en una experiència immersiva que dialoga amb el videoart clàssic dels setanta i vuitanta.

També destaca Traffic Jam Zoom, de Laura Clos, al pati del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). A través de mitja dotzena de vehicles aturats de manera caòtica fins a configurar un paisatge urbà inquietant, l’artista vol fer reflexionar al voltant de l’estrès, l’ansietat i l’angoixa quotidiana a Barcelona. En un moment concret, tots els vehicles s’il·luminen i sonen a l’uníson abans de tornar a les seves trajectòries individuals, per tal d’evidenciar com, en la societat actual, oscil·lem entre l’individualisme i la sincronització col·lectiva.

La instal·lació de Joan Fontcuberta, Gènesi. IA, projecta a la façana del Museu del Disseny de Barcelona, el DHub, paisatges virtuals generats a partir dels versicles del Gènesi, que representen des del sorgiment de la llum i la foscor fins als paisatges del jardí de l’Edèn. Una veu robòtica recita els versicles en diversos idiomes, per proporcionar una experiència immersiva que especula amb la IA com a nova Deus ex machina.