Jornada històrica a Vilafranca

Jornada històrica la d’ahir a Vilafranca del Penedès. I no pas perquè els verds en fessin alguna de les seves, sinó perquè per primera vegada es va poder escoltar l’anomenada Missa de Barcelona localitzada pel musicòleg Higini Anglès, l’any 1925, en aquesta població del Penedès. Això és el que ha portat a conèixer una de les primeres mostres polifòniques de cicle complet de la missa d’Europa com a Missa de Vilafranca. Mai s’havia pogut escoltar aquesta obra a la localitat on va ser descoberta i que s’ha d’entendre com un exemple més de la potència de les capelles musicals dels dos darrers reis de la dinastia barcelonina de la Corona de Catalunya-Aragó, Joan I el caçador i Martí l’Humà. Potència referencial perquè molts dels manuscrits arribats fins als nostres dies, vinculats a les esmentades capelles, són exemples únics de l’art musical europeu més modern del seu moment històric.

Va ser per això, i amb molt bon criteri, que el recentment inaugurat Museu de les cultures del vi de Catalunya (Vinseum) va triar per a la clausura de l’exposició 129 vides una audició d’aquesta missa a l’Església de Sant Francesc que, segons la musicòloga Mari Carmen Gómez Muntané, podria anomenar-se com Missa del Casal de Barcelona.

Més enllà de denominacions, el cert és que no es va poder escollir a millors intèrprets en agafar a l’Ensemble Cristóbal de Morales (ECM),que dirigeix el vilafranquí Pere Lluís Biosca per oferir-nos, a l’església de Sant Francesc, el programa El camí de l’Ars Nova al Renaixement, amb obres de Dunstable, Dufay, Binchois i des Prez, a part de la citada missa.

Una missa que ens atansa la complexitat de la crisi del segle XIV, marcada per la pesta negra i de la que l’exposició 129 vides en mostra un capítol local vilafranquí com va ser la descoberta a l’edifici de Cal Pa i Figues d’una improvisada necròpolis amb restes de 129 persones mortes per la coneguda com a Gran Pesta. No obstant aquesta crisi social, econòmica i sanitària, que acabaria amb les vides d’un tant per cent elevadíssim de la població europea, el cert és que van florir les humanitats i les arts. I en aquest període podem trobar grans referents culturals, com ara Francesco Petrarca (1304-1374) i els nostres Bernat Metge (Ca 1340-1413) i Francesc Eiximenis (Ca 1330-1409).

Com a preàmbul al concert, al matí es va celebrar la xerrada Vilafranca a l’avantguarda de la música medieval amb els professors Joan Cuscó, Stefano Cingolani i el mateix director de l’ECM. Ja a la tarda, el conjunt vocal i instrumental ens va signar una bellíssima i intensa interpretació que el converteixen en un dels grans conjunts polifònics de l’Estat espanyol. Jornada històrica a Vilafranca.