Salou es reforça com a Capital de la Cultura Catalana, més enllà del sol i platja

Per un municipi costaner com Salou, històricament lligat al turisme de sol i platja, que aquest any hagi estat escollit Capital de la Cultura Catalana és el contrapès perfecte. “Sabem que el sol i la platja no són suficients, tot i que esdevenen el focus d’atracció turística, per això hem treballat per la desestacionalització” i per “donar a conèixer el llegat històric, patrimonial i cultural”. Ho ha assegurat aquest dijous l’alcalde, Pere Granados, al jaciment arqueològic de La Cella-Kallipolis, d’origen grec –segons els darrers descobriments arqueològics–, i que és “un dels exemples del patrimoni ric de Salou”. Aquest ha estat l’espai escollit per presentar l’extens programa d’actes de Salou com a Capital de la Cultura Catalana 2025, que s’allargarà durant tot l’any i que “representa la gran oportunitat” per “reforçar el sentiment de pertinença” i divulgar el valor cultural d’aquest municipi conegut sobretot per la seva oferta turística. La cultura, diu Granados, “genera benestar emocional”.

El periodista de TV3 Ramon Pellicer, acompanyat del cor infantil Amics de la Unió - Veus, conduirà la gala inaugural, el 18 de març. Serà l’inici de tot un cartell que inclou música, cultura popular, gastronomia, art, cinema i literatura. També hi haurà millores en infraestructures i equipaments, com la remodelació del Centre Cultural Torre Vella i la reobertura del Museu de l’Esmalt Contemporani, “un museu pioner i únic”. Per primera vegada també s’obriran al públic els nius de metralladores de la guerra civil que s’estenen pel litoral salouenc i s’estrenarà una ruta del modernisme i el noucentisme.

Entre les actuacions musicals destaquen les dels catalans Oques Grasses, The Tyets, Figaflawas, Mushka, juntament amb Camela i King Africa (al juliol, en el marc del festival Festiuet); i Celtas Cortos, el 20 d’abril; a més de l’espectacle musical Love, love, love, de Ramon Gener, José Corbacho i l’Orquestra Simfònica del Vallès. Altres noms que passaran pels escenaris de Salou seran Joan Pera, amb Un sogre de lloguer; Alberto Sanjuán, amb Macho, grita; l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, amb l’òpera Guiseppe Riconosciuto; Manu Guix i Àmgel Llàcer, amb El petit príncep; i la francesa Brigitta Lamoure amb un monòleg que presentarà coincidint amb la celebració del Dia de l’Orgull LGTBQ+, el 28 de setembre.

A banda de les múltiples activitats de cultura popular, s’ha programat un nou espectacle de les fonts ornamentals basat en la història de Salou, i l’estrena d’una ruta del modernisme i el noucentisme. A finals d’any també es presentarà un llibre sobre la història del municipi editat per la URV i s’estrenarà una sardana inèdita de Josep Maria Baiges. “El programa és viu i hi anirem afegint altres propostes”, segons la regidora de Cultura, Júlia Gómez, que va destacar que en el cartell hi haurà “diversitat d’artistes emergents i llegendes de la cultura, però també molts artistes locals”.

Per Xavier Tudela, president de l’associació Capital de la Cultura Catalana, que Salou ostenti aquest títol suposarà “posar la primera pedra per mostrar la seva vitalitat”.