Marta Alòs i els amics del sofà, ara són ‘Culpables’

Marta Alòs (Lleida, 1960) té formació financera, de comptabilitat, màrqueting i, també, d’història, psicologia, biblioteconomia... Va ser dues legislatures diputada al Parlament de Catalunya i ara és professora a la Universitat de Lleida. I col·laboradora de la secció d’Opinió d’aquest diari. Fa trenta anys que publica llibres, de ficció i divulgatius. De moment, cap assaig polític. “Potser perquè, com que hi he estat força implicada, no sabria posar-m’hi amb perspectiva ni objectivitat. He tocat molts gèneres i aquest és prou sucós per descartar-lo”, afirma l’escriptora.

Se sent còmoda amb la ficció, en tot cas. “Recordo el lema d’una campanya de Club Editor per fomentar la lectura que deia una cosa com ara: «Si vols comprendre el món, llegeix ficció». Em va semblar un consell força assenyat. La ficció no és tan oposada a la realitat com ens imaginem. No en llegeixo gaire, però, soc més aficionada a les biografies, autobiografies i a l’assaig. Escric ficció i estic encantada d’haver descobert un univers imaginari que, com per art de màgia, faig realitat a través de la literatura”, comenta Alòs.

Acaba de publicar Culpables (Pagès Editors), una novel·la policíaca, la tercera protagonitzada pel caporal Roure, dels Mossos d’Esquadra, després d’Ulls maragda i L’origen del pecat. A banda té una dotzena llarga d’altre títols de diferents gèneres, sola o en companyia d’altres.

Culpables té dues trames paral·leles: un assassí en sèrie que extirpa òrgans a les seves víctimes i els tatua el terme culpabilis i l’assassinat d’un jove, uns quants anys abans, encara pendent de resoldre, que obsessiona Roure. Combinar trames, Alòs també ho va fer a les dues obres anteriors.

“Diuen que hi ha dues maneres d’escriure. Els escriptors de mapa i els de brúixola. Pertanyo al segon grup. Deixo que els personatges escriguin la seva història. Són ells els que em guien i els que van teixint la narrativa. Sembla estrany però, de cop i volta, estic a l’habitació i ells hi entren –sense demanar permís–, s’hi asseuen al sofà i comencen a explicar-me per on anirà, tot plegat. A Ulls maragda va ser l’editorial que em va fer saber que havia escrit gènere negre.”

Entre d’altres gèneres, com l’eròtic, també ha escrit novel·la romàntica. “Sense data va ser fruit d’una casualitat. Vaig comprar unes cartes d’amor en una fira d’antiquaris i la història em va captivar. Tot i això, la novel·la no te res a veure amb la troballa, però va l’impuls perquè em posés a escriure-la. El gènere romàntic, com la novel·la negra, té un públic molt fidel.” 

A més d’escriure aquestes novel·les, ha participat en reculls de relats del gènere negre. “He de dir-te que el gènere m’ha atrapat, i de quina manera! Mentre els personatges m’ho permetin, seguiré escrivint-ne. És un gènere polièdric. Intento escriure les novel·les com si fossin guions de pel·lícula. Que el lector participi en la investigació, que s’hi enganxi i que no pugi parar de llegir.” Una bona mostra és aquest Culpables, amb una relat tens que es va descapdellant al llarg de 35 capítols encapçalats per cites en llatí. 

A més del caporal Roure, també s’han fet habituals d’Alòs el forense Blai Solé, “intel·ligent i molt professional”, i el periodista del diari Segre, Joan Serradell. “A Culpables hi he afegit un altre de ben peculiar; el guàrdia urbà López, que va agafant protagonisme a mesura que el llibre avança”.

Ara està enllestint un llibre que no té res a veure amb assassinats. “És una novel·la molt intimista. Entre la ficció i la realitat. La història de la família de la meva mare. El meu avi va jugar a l’Espanyol, després al Barça i va arribar a Lleida com a primer entrenador del Lérida Balompié. Si hi afegim que el meu besavi, el seu pare, era sabater i li feia les sabates a Pau Casals, crec que en sortirà un llibre força interessant.”

Pel que fa a les seves rutines a l’hora d’escriure assegura que no te temps de fer-ho cada dia. “La literatura et dona moltes satisfaccions, però pocs calerons. Em guanyo el sou a la universitat de Lleida i, per tant, escric quan puc. De vegades, quan arribo a casa, em trobo uns personatges asseguts al sofà mig endormiscats i altres emprenyats perquè, «Marta, tu saps les hores que fa que t’estem esperant... Vinga, dona, que no tenim tot el temps del món!»”, fantasieja Alòs. 

A l’obra hi ha cognoms poc habituals, com ara Rodamilans, Serradell, Giribet i fa sortir a la mateixa frase un Gerard i un Quintana... “Agafo noms i cognoms familiars. Roure és el cognom de la meva cunyada. Solé el del meu marit. Serradell, el segon cognom del meu avi patern. Em diverteix fer-ho així perquè me’ls apropa. Una vegada vaig haver de modificar un nom perquè el personatge que va entrar a l’habitació em va fer saber que de cap manera es diria Ramón, que com m’havia atrevit posant-li un nom tan lleig”, assegura Marta Alòs rient.

Els personatges seuen al seu sofà sense demanar permís i li construeixen les trames de les novel·les que escriu, diu Marta Alòs, el que no sabem és si també es fan amos i senyors del comandament del televisor, li buiden la nevera i les ampolles de whisky. Esperem que no.